salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 11 d’abril de 2015

Els Celurosaures.

Els Celurosaures (Coelurosauria) són el clade més evolucionat de Teròpodes, el nom del qual significa "rèptils de cua buida", per tenir ser els seus ossos buits a l'interior, un fet que també passa a arreu de l'esquelet d'aquests dinosaures. 
Aquesta denominació va ser proposada pel paleontòleg alemany Friedrich von Huene el 1914 i durant molt de temps va incloure només als Teròpodes petits, a l'igual que els Carnosaures incloïen els grans. Actualment, seguint la moderna sistemàtica filogenètica (descrita a l'entrada sobre els Carnosaures.), els Celurosaures són encara majoritàriament de mida petita, però s'hi troben dinosaures de gran mida que abans es consideraven Carnosaures i que realment estan més evolucionats que aquests, com el mateix Tiranosaure rex. Però una cosa que comparteixen tots els Celurosaures sense distinció de mida és que són els Teròpodes més propers a les aus, que també es podria dir que les aus formen part dels Celurosaures.
Tots els Celurosaures tenen un seguit de novetats evolutives respecte als Carnosaures, que a més comparteixen amb les aus i justifiquen l'afirmació anterior. Algunes de les més importants són: l'increment de la neumaticitat cranial (que significa que el crani és més lleuger), unes òrbites més grans, uns fenestra addicional al paladar, uns braços més llargs que en els Carnosaures (que suposen el 50 % de la longitud de les cames), unes manes també allargades amb un increment de la mida del primer i el tercer dit, la fusió i la reducció de les vèrtebres caudals (que desapareixen amb les aus), un sacre més llarg, una cua rígida fins a la punta, un cúbit inclinat, una tíbia més llarga que el fèmur i un turmell arctometatarsalià, denominació que significa "metatars comprimit" (del llatí arctus) i que es refereix a l'estructura del peu dels Celurosaures, en la qual el metatars III o mitjà és molt estret i està reforçat per la seva part inferior o distal i queda solapat a nivell superior o proximal amb els altres metatarsos, una visió contrastada amb els Carnosaures i els Ceratosaures, en que el metatars mitjà està separat dels altres. Estudis biomecànics mostren que els turmells arctometatarsalians transmeten la força entre el peu i la resta de la cama amb major eficàcia. A més de les característiques anteriorment esmentades, la que més relaciona als Celurosaures amb les aus a primera vista és que són el grup de dinosaures on està més ben documentada la presència de plomes, documentades almenys en una espècie de cadascuna de les seves subdivisions. Alguns paleontòlegs creuen que tots els Celurosaures estaven emplomallats, tot i que encara no s'han trobat proves suficients per arribar a aquesta conclusió.
Existeixen set grups principals de Celurosaures no aviaris: els Compsognàtids (Compsognathidae), els Tiranosauroïdeus (Tyrannosauroidea), els Ornitomimosaures (Ornitomimosauria), els Oviraptorosaures (Oviraptorosauria), els Terizinosaures (Therizinosauria), els Dromeosàurids (Dromaeosauridae) i els Troodòntids (Troodontidae). La majoria d'aquests clades estaven formats per animals carnívors com els Teròpodes més primitius, però en els Ornitomimosaures, els Oviraptorosaures, els Terizinosaures i els Troodòntids existeix una tendència cap una dieta insectívora, herbívora i omnívora.   
La majoria dels Celurosaures són del Cretaci, però la seva presència retrocedeix al Juràssic mitjà i els primers tàxons totalment identificats provenen del Juràssic superior dels Estats Units (Coelurus, Ornitholestes), la Xina (Epidendrosaurus, Guanlong) i Alemanya (Archaeopteryx), considerat aquest últim com el primer ocell. Aquests i altres tàxons indiquen que els Celurosaures estaven ben diferenciats al trànsit Juràssic/Cretaci. Gairebé tots ells es van extingir al Límit K/T junt amb tots els altres dinosaures no aviaris, només sobrevivint les aus modernes (Neornithes), que es van diversificar de forma espectacular durant el Cenozoic en animals voladors, terrestres i aquàtics per arribar a unes 10.000 espècies en l'actualitat.
I per acabar, un fet curiós: Igual que passa amb els Carnosaures, hi ha en els Celurosaures un gènere actualment informal anomenat Coelurosaurus, atribuït també a Friedrich von Huene, qui va "batejar" amb aquest nom a tot el grup.     

Cladograma dels Celurosaures (excloent-hi els Dromeosàurids, els Troodòntids i les aus), amb l'esquelet característic de cada grup i nomenant-ne les seves novetats evolutives.
Foto: Universitat de Maryland.

Metatarsians d'Ornitomimosaure, un dels grups de Celurosaures on és més pronunciada l'estructura arctometatarsiana del peu, de l'article original fet per Othniel Charles Marsh el 1890.
Foto: A (palaeo)biologist postdoc's views of the past, present and future.