Presentació sobre l'esquelet dels homininis.

Avui us presento una adaptació d'un treball que vaig fer per a l'assignatura de Biologia de 4t d'ESO, ara ja fa tres anys, sobre els homininis (Hominini), més concretament sobre l'Australopithecus afarensis, l'Homo ergaster, l'H. heidelbergensis, l'H. neanderthalensis i l'H. sapiens. A partir d'un crani representatiu de cadascuna de les espècies (que en les quatre primeres es tracten dels icònics exemplars Lucy, Nen de Turkana, Miguelón i La Ferrassie 1) es desenvolupen les seves respectives característiques òssies i la seva funció fisiològica a l'entorn en que es van desenvolupar. Al final de cada exposició hi ha una reconstrucció d'un exemplar de cada espècie (que en els tres primers casos es tracten de reconstruccions dels exemplars dels cranis i que en l'últim cas és una selfie de mi mateix). També s'hi pot trobar un cladograma simplificat d'Hominini en el qual també hi ha cranis d'espècies que no apareixen al treball.

https://issuu.com/eljovepaleontoleg/docs/cranis_d_homininis

Presentació sobre l'extinció massiva holocènica.

Segurament molts de vosaltres ja sabreu l'existència de la sisena i actual extinció massiva, causada principalment pels humans i que en l'actualitat està entrant en la seva fase més crítica. Aquest és el tema que ocupa un treball que he hagut de fer per a la classe de Biologia del meu institut, en el qual parlo principalment de la primera part d'aquesta gran extinció (ocorreguda durant el Plistocè) i que va acompanyada d'unes petites descripcions sobre cinc animals extints del període. Pel fet que el contingut del treball està íntimament relacionat amb la Paleontologia, he aprofitat per presentar-lo al blog. Així doncs, exposo d'una manera genèrica, a mig camí entre el text de divulgació i l'assaig, un aspecte paleontològic diferent al que estic acostumat a tractar a El Jove Paleontòleg (en el cinquè any d'història, ja s'ha convertit en un blog només de Dinosaurologia, però asseguro que començaré a tractar altres àrees d'aquesta meravellosa ciència).

Extinció Massiva De L'holocè

Leer más publicaciones en Calaméo

Els cranis de tipus neandertal més antics es troben a Atapuerca.

El dijous 19, investigadors d'Atapuerca van donar a conèixer l'estudi de 17 cranis d'Homínids trobats al jaciment de La Sima de los Huesos de fa 430.000 anys, del Plistocè mitjà. És un descobriment important ja que són els cranis més antics amb trets facials característics de l'Home de Neandertal, tot i que encara conserven característiques d'Homínids més primitius. Aquests fòssils recolzen la teoria de que l'evolució d'uns dels Primats més fascinants que han trepitjat la Terra no va succeir una sola vegada, si no que els trets que caracteritzen als Neandertals es van desenvolupar en llocs i moments diferents.

No tots els trets dels cranis de la Sima de los Huesos van evolucionar al mateix ritme, per exemple, la cara, les dents i l'articulació de la mandíbula eren les parts que més s'acostaven al crani dels Neandertals típics. El seu desenvolupament estaria relacionat amb una especialització de l'aparell masticador i la boca serviria com a tercera mà a aquests Homínids per dur a terme diverses tasques, com tractar pells. Mentre que el cervell era força més petit, el que indica que, si aquesta població és només avantpassada dels Neandertals, el desenvolupament cerebral d'aquesta espècie i la de l'Homo sapiens haurien tingut lloc de manera independent i no a partir d'un avantpassat comú s'havia pensat fins ara.

No se sap a quina espècie pertànyen els 17 cranis de La Sima de los Huesos, tot i que està força clar que formen part del llinatge Neandertal. Les restes són de l'època coneguda com Plistocè mitjà, que encara no ha estat prou estudiada perquè no s'han trobat fòssils suficients. Entre fa 500.000 i 400.000 anys, els Homínids del continent europeu es van començar a diferenciar dels d'Àfrica i Àsia, aquest aïllament va fer que es comencessin a desenvolupar les característiques distintives que donarien lloc a les espècies posteriors del Plistocè superior (Neandertal a Europa, Sapiens a Àfrica i Denisovà a Àsia). A vegades es produïen encreuaments entre poblacions diferents d'Homínids, el que explicaria la presència de trets facials encara arcaics en els cranis d'Atapuerca.

Tres dels cranis de la Sima de los Huesos.

Reconstrucció d'un dels cranis.

L'Homo antecessor practicava el canibalisme per a controlar els recursos del territori.

El 5 de mig es va publicar un article a la revista Quaternary Science Reviews fet per la investigadora de l'IPHES Palmira Saladié sobre les novetats en l'estudi de les restes d'Homo antecessor que van aparèixer al nivell TD6-2 del jaciment de la Gran Dolina d'Atapuerca el 1994 i que presenten marques de tall fetes amb eines lítiques i que és -amb 800.000 anys d'antiguitat- el cas més antic conegut de canibalisme. En aquest article, es descriu que s'ha observat que aquesta pràctica es realitzava en ocupacions de llarga durada dels Homínids per tenir el control sobre els recursos de l'entorn quan hi havia competència entre grups d'individus de la mateixa espècie. També es destaca que els altres mamífers carnívors d'Atapuerca només ocupaven la Gran Dolina quan els Homínids no hi eren. Així, els primers Homínids que van arribar al sud d'Europa durant el Plistocè inferior procedents d'Àfrica es situaven a la part superior de la cadena alimentària, juntament amb espècies com Tigres de Dents de Sabre, hienes o óssos.

Restes d'Homo Antecessor procedents del nivell TD6-2 amb proves de canibalisme.
Foto: IPHES.

Font. IPHES

MÉS NOTÍCIES

S'han trobat artefactes del Mesolític, de fa uns 10.000 anys a prop del monument de Stonehenge. Això indica que la zona del sud d'Anglaterra on està aquest moment de fa 5.000 anys ja era important cinc mil·lennis abans de que es construís, a diferència del que es creia fins ara, que Stonehenge era una construcció aïllada de qualsevol assentament. Al jaciment, anomenat Vespasian's Camp, s'han descobert 31.000 eines lítiques i 1.000 ossos d'animals salvatges, entre ells, d'Ur, cérvol i senglar, el que fa pensar als investigadors que seria un centre de fabricació d'utensilis i un lloc de reunió on hi havia grans festivals on es consumia una gran quantitat de carn. En certa manera, va ser el predecessor del propi Stonehenge.

Vista de Stonehenge.
Foto: Viquipèdia.

Font: Antrophistoria.


El 6 de maig investigadors de la Universitat de Califòrnia van trobar 71 geoglifs en un grup de cinc monticles al vall de Chincha, al Perú. Aquests geoglifs són 300 anys més antics que les mundialment conegudes Línies de Nazca. A diferència d'aquestes, les línies de Chincha només presenten formes geomètriques i no hi ha dissenys d'animals. Segons els investigadors, aquests dibuixos colossals servirien per marcar el solstici d'estiu i el fet de que estan a prop de monticles cerimonials, fa pensar que seria un lloc de reunió on es feien rituals i fires. En aquests monticles s'ha trobat ceràmica i teixits de la cultura Paracas (finals del I mil·lenni A.C.).

Excavació d'un dels monticles cerimonials del vall de Chincha.
Foto: SINC.

Font: SINC

Es troben a Anglaterra les petjades d'Homínids més antigues fora d'Àfrica.

Arqueòlegs anglesos han descobert a la costa de Norfolk, al Regne Unit, les petjades d'Homínids més antigues trobades a Europa i també fora d'Àfrica.

Són uns cinquanta icnofòssils que correspondrien a un grup de 5 individus. Són de fa 800.000 anys i el grup d'Homínids que les va deixar podria estar relacionat amb l'Homo antecessor d'Atapuerca.

Foto de les petjades descobertes.

Font: La Vanguardia

MÉS NOTÍCIES

A Quito, la capital d'Equador, es troba la base d'una vivenda precolombina del 2.200 A.C. als peus del volcà Pichincha. Encara no s'ha descrit la cultura que va viure a la regió al III mil·lenni A.C., que es l'època a la qual pertany la casa.

Aquestes són les restes de la casa del segle XXIII A.C. trobades als peus del Pichincha.

  

Font: La Vanguardia.

L'estudi de la falange del polze del primat del Miocè Oreopithecus bambolii ha revelat que aquest mamífer fòssil podia subjectar objectes fent una pinça. Fins ara, els únics primats dels que coneixíem aquesta adaptació eren els Homo (els humans i els seus parents extingits).

Família d'Oreopithecus. L'Oreopithecus va viure fa uns 7 milions d'anys en una illa, que formaria part de les actuals Sardenya i Toscana (Itàlia), on els aliments eren escassos. L'adaptació de la pinça li hauria ajudat molt a obtenir i processar el poc aliment que hi havia.

Font: ICP.

A l'Abric Romaní de Capellades s'han trobat ossos de gat salvatge amb marques de tall fetes amb eines fabricades per l'Home de Neandertal, el que indica que el felí formava part de la dieta de l'Homínid. És un descobriment excepcional perquè hi ha molt pocs casos documentats del consum de petits carnívors per part del Neandertal.

Aquests són els ossos de gat salvatge amb marques de tall fetes amb eines Neandertals trobades a l'Abric Romaní.

Font: IPHES.

Notícies sobre la relació Neandertal-Sapiens.

Sabem que el Neandertal va conviure amb l'Homo Sapiens entre fa 80.000 i 40.000 anys. En els últims anys, els estudis realitzats, han revelat que els humans moderns euroasiàtics tenen entre un 20% i un 30% de gens Neandertal en el seu ADN, prova de que hi va haver un mestissatge entre les dues espècies d'Homínids durant el Paleolític.

Els humans que tenen menys gens Neandertal són els africans subsaharians, ja que els avantpassats d'aquests no es barrejaren amb els Neandertals, ja que aquests últims vivien a Euràsia. Per tant, es podrien relacionar els habitants de l'Àfrica Subsahariana, com el grup d'Homo Sapiens més pur genèticament. També s'ha descobert que els papús, els aborigens de Nova Guinea, tenen possiblement gens dels Denisovans, una possible nova espècie d'Homínid extingida de la qual només s'han trobat petits fragments d'os a la cova de Denisova (Rússia).

Nena Sapiens tocant el nas a la reconstrucció d'un Neandertal. Foto:Neanterthal Museum

NOTÍCIES: Es descriu el membre més antic del gènere Panthera.

Fa pocs dies es va descriure un nova espècie extingida del gènere Panthera, que és també la més antiga trobada fins ara. El nou fòssil s'anomena Panthera Blytheae.

El gènere Panthera inclou els lleons, tigres, lleopards, jaguars i els seus parents extingits més propers, i el Panthera Blytheae és el més antic d'aquests fèlids antics. El seu fòssil es va trobar al 2010 al Tibet (Xina) i data del Miocè superior i el Pliocè inferior, fa entre 5,95 i 4,1 milions d'anys.

El nom de l'espècie ve de Blythe Haaga, mare dels germans Paul Haaga i Heather Haaga, benefactors del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles i que li van posar el nom al Panthera Blytheae.

Més notícies:

1-Es troben noves restes dentals del primat prehistòric català Anoiapithecus brevirostris. Són dues restes dentals de femelles de fa 12,3 i 12,2 M.A., el que converteix l'Anoiapithecus brevirostris en l'Hominoïdeu més antic de la Península Ibèrica.

2-Un estudi estableix que els Neandertals i els humans moderns no provenen d'un ancestre comú, si no que les línies evolutives que van donar lloc a les dues espècies d'Homínids es van separar fa gairebé un milió d'anys, molt abans del que es pensava. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han estudiat més de 1.200 molars i premolars fòssils. El treball es va publicar a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Vistes lateral i inferior d'un crani de Panthera Blytheae trobat a la Xina.

Reconstrucció del Panthera Blytheae
. El color de la pell i les faccions de la cara estan basades en membres actuals del gènere Panthera , més concretament en el lleopard i el jaguar.

Les dents fòssils de femella d'Anoiapithecus brevirostris que han identificat aquesta espècie com l'Hominoïdeu més antic de la Península Ibèrica.

Un crani de 1,8 milions d'anys podria demostrar que les vàries espècies del gènere Homo que van poblar el món només serien una.

Aquest divendres, la revista "Science" a publicat un article sobre el resultat de l'estudi d'un crani de 1,8 M.A. trobat a Dmanisi (Geòrgia), conegut com Crani 5 de Dmanisi, que indica que els primers membres del gènere Homo, entre ells Homo habilis, Homo rudolfensis, Homo Georgicus i Homo Erectus, serien en realitat una sola espècie amb variacions morfològiques segons la regió.

A diferència d'altres cranis fòssils d'Homo trobats a Dmanisi, el Crani 5 combina una petita caixa craniana amb una cara llarga i dents grans. El científic georgià David Lordkipanidze ha explicat que les diferències entre els fòssils de Dmanisi no són més grans que les que existeixen entre cinc membres d'una mateixa espècie, com per exemple, cinc Homo sapiens (Humans moderns) o cinc Pan troglodytes (Ximpanzés).

Retall d'un crani procedent de Dmanisi amb característques d'Homo primitiu i trobat al 2002.

Nova presentació de Prezi

Presentació de Prezi sobre "les migracions humanes", les rutes de l'Homo Sapiens durant la Prehistòria per tot el món.
La trobareu a la pestanya de presentacions de Prezi i a qualsevol pàgina a la banda dreta del blog.
Com a novetat en  aquesta presentació hi ha música.

Portada de la nova presentació de Prezi. 

ÚLTIMA HORA: Nombren a un Pterosaure que va descobrir una nena a l'Illa de Wight.

El 2009 una nena anglesa anomenada Daisy Morris, que llavors tenia 5 anys, va descobrir un fòssil de Pterosaure a l'illa de Wight (Anglaterra). Fa pocs dies, els científics li han posat un nom a aquest exemplar: Vectidraco Daisymorrisae, en honor a la Daisy Morris.

Reconstrucció del Vectidraco Daisymorrisae. Era un Pterosaure que va viure a l'illa de Wight fa 115 M.A., època en la qual també vivien en aquell territori dinosaures com el Polacanthus, l'Eotyrannus, l'Iguanodon i el Hypsilophodon.    

Imatge de la Daisy Morris quan tenia 5 anys, que es quan va descobrir el fòssil. 

MÉS NOTÍCIES:

1: Una excavació internacional feta al jaciment de Chazumba (Mèxic), aporta noves dades sobre els habitants prehistòrics de la regió mexicana de Oaxaca. S'han descobert restes d'animals de fa 25.000 anys i aquests fòssils proven que els primers pobladors de Mèxic vivien en un clima més càlid que l'actual.

2: Per segon any consecutiu, l'ICP col·labora amb les pastisseries ArtBo per donar a conèixer els nens els món dels "dinos" en un format ben dolç per Pasqua. Per fer-ho, han plasmat en unes làmines de xocolata blanca les imatges d'un Titanosaure i el paisatge on vivia i ho han col·locat en una mona de Pasqua que es podrà veure al museu de l'ICP fins a finals de Setmana Santa.

Imatge de la  mona de Pasqua amb les làmines de xocolata amb imatges del Titanosaure.

ÚLTIMA HORA EN PALEONTOLOGIA: Noves restes del carnívor Albanosmilus

Investigadors de l'ICP publiquen avui, dimecres dia 6 de març del 2013, al Journal of Systematic Paleontology la troballa de noves restes del Barbourofèlid Albanosmilus jourdani: un carni complet, una calota i algunes mandíbules procedents dels jaciments dels Hostalets de Pierola i de Terrassa. Aquests fòssils, juntament amb altres que ja es coneixen al Vallès-Penedès, permeten confirmar que aquesta espècie correspon al gènere Albanosmilus i no al Sansanosmilus com es pensava fins ara. L'estudi, mostra també que el gènere Barbourofelis hauria aparegut a Amèrica del Nord durant el Miocè mitjà i l'Albanosmilus hagués emigrat des d'Euràsia fins al Nou Món.

Reconstrucció del Albanosmilus. Els Barbourofèlids eren un grup de carnívors parents llunyans dels fèlids actuals. Van aparèixer a l'Àfrica fa 20 M.A. i més tard es van diversificar per Euràsia i Amèrica del Nord. La majoria de les espècies es van extingir quan van aparèixer els veritables tigres de dents de sabre.

Més notícies:
1: Una dent de llet fòssil humana descoberta a Orce (Granada) el 2002 ha estat datada en 1,4 M.A. Això vol dir que es converteix en la resta humana més antiga d'Europa Occidental, més antiga que la mandíbula trobada "La Sima del Elefante" a Atapuerca i que l'arribada de les primeres poblacions d'Homínids al continent es va produir, almenys, uns 200.000 anys abans del que es coneixia.

2: El dimarts 26 de febrer es va parlar al programa Evoluciona de Tarragona Ràdio sobre l'important col·lecció de fòssils de fauna de fa 3,1 M.A. trobats durant 10 anys al jaciment del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella (comarca de la Selva).

3: Investigadors de l'ICP i de les universitats de Saragossa, UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), Manchester i Liverpool van publicar el 25 de febrer un treball que confirma que els Titanosaures que van viure a Fumanya durant el Cretaci Superior, caminaven de la mateixa manera, encara que algun fos més petit que l'altre.

  

Últimes notícies sobre la investigació dels Neandertals.

Un equip internacional d'investigadors va fer el mètode de datació per radiocarboni i el protocol de ultrafiltració per investigar l'edat de l'ocupació Neandertal dels jaciments de Jarama VI (Guadalajara) i Zafarraya (Màlaga), considerats 2 dels últims refugis dels Neandertals a la Península Ibèrica.

Amb aquest nou mètode de datació, els científics asseguren que la ocupació Neandertal del centre i el sud de la Península va durar fins fa 45.000 anys i no fins fa 30.000 anys, com es pensava fins ara. Això també comporta que els Neandertals no van conviure amb els Cromanyons (Homo Sapiens) al territori de l'actual Espanya.

MÉS NOTÍCIES

1: A Gibraltar s'han trobat marques d'eines fetes per Neandertals en fòssils d'ales, el que demostra que aquests antics Homínids es vestien amb plomes com avui encara ho fan les tribus indígenes de les zones tropicals.
2: S'ha descobert un esquelet de dinosaure de 2.600 kg en un penya-segat s prop de la platja de Ñora a Astúries. L'han tingut que traslladar en helicòpter.

  

Aquest podria ser l'aspecte del Neandertal cobert de plomes.

També, fa uns quants mesos, es va trobar a Castelldefels un esquelet d'elefant de fa 100.000 anys que podria ser semblant a aquest Mamut del Parc de la Ciutadella (Barcelona).

Les notícies han estat extretes de la pàgina de paleontologia de RTVE i la de l'elefant, de la revista Sàpiens.