salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

Organigrames

En aquesta pàgina trobareu organigrames (o esquemes o mapes conceptuals) sobre l'organització de tots els períodes geològics de l'eó Fanerozoic i de l'evolució de varis grups d'animals.



ORGANIGRAMES DELS PERÍODES GEOLÒGICS

Primer: què és l'eó Fanerozoic? Un eó és la divisió principal del temps geològic. L'eó en què estem nosaltres s'anomena Fanerozoic. Abans, durant l'origen del planeta Terra i de la vida hi va haver dos altres eons, anomenats Arcaic i Proterozoic. L'eó Fanerozoic es divideix en les eres Paleozoica, Mesozoica i Cenozoica. La Paleozoica es divideix, al seu torn, en els períodes Cambrià, Ordovicià, Silurià, Devonià, Carbonífer i Permià. La Mesozoica, en els períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci. I la Cenozoica, en els períodes Paleogen, Neogen i Quaternari.
Avís:
Aquests organigrames es van realitzar durant el primer bienni del blog (2012-2014), de manera que no us estranyeu davant la presència d'algunes coses estranyes: 
-Les faltes d'ortografia, sent les més notables les de l'esquema del Carbonífer, amb "Misisipià" i "Pensilvanià" en lloc de, respectivament, "Mississippià" i "Pennsilvanià".
-Els animals que decoren alguns dels organigrames (Ordovicià, Silurià, Carbonífer, Permià i Paleogen) no corresponen realment al període tractat.
-A l'organigrama del Cretaci, es parla del "Cretaci Mitjà", una denominació que no s'utilitza majoritàriament en els ambients paleontològics i que fa referència al final del Cretaci Inferior (Aptià i Albià) i l'inici del Superior (Cenomanià, Turonià i Coniacià-).



L'ERA PALEOZOICA


PERÍODE CAMBRIÀ

Animal representat: Anomalocaris.
Característiques d'aquest període:
-Primer període de l'era Paleozoica i de l'eó Fanerozoic.
-Fa 540 Ma, a l'inici d'aquest període, va ocórrer la gran explosió de vida en la qual van aparèixer gran varietat d'animals, l'Explosió Cambriana.
-Primers animals que els científics han anomenat vertebrats: Myllokunmingia i Haikouichthys.
-Els trilobits ereb els animals més abundants.
-L'Anomalocaris era el depredador dominant.


PERÍODE ORDOVICIÀ

Animals representats: Pterygotus i Brontoscorpio (pertanyents realment al Silurià i el Devonià).
Característiques d'aquest període:
-Diversificació de la vida aquàtica i abundància dels esculls de corall.
-Peixos primitius sense mandíbula: Eriptychius, Astraspis, Cephalaspis i Sacabambaspis.
-Els euriptèrids (parents marins dels escorpins) i els cefalòpodes ortoceratoïdeus són els depredadors dominants.
-Aparició de les primeres plantes i fongs terrestres.
-Al final del període, va ocórrer una glaciació, seguida de la primera extinció massiva del Fanerozoic.


PERÍODE SILURIÀ

Animal representat: ammonit (la forma aquí present és realment del Cretaci).
Característiques d'aquest període:
-Aparició dels peixos gnatostomats, que presenten mandíbula.
-Origen dels insectes i els miriàpodes.
-Domini dels euriptèrids dels ecosistemes marins i aparició dels ammonits. 


PERÍODE DEVONIÀ

Animal representat: Stethacanthus.
Característiques d'aquest període:
-Domini dels peixos placoderms, entre ells, el depredador Dunkleosteus.
-Aparició dels taurons i els peixos ossis sarcopterigis.
-Diversificació de les plantes terrestres.
-Els primers tetràpodes, semblants als actuals amfibis, van colonitzar la terra ferma.


PERÍODE CARBONÍFER

Animals representats: Hyneria i Hynerpeton (pertanyents realment al Devonià). 
Característiques d'aquest període:
-Alts nivells d'oxigen, que generaven els primers grans boscos.
-Els alts nivells d'oxigen també provocaven que els artròpodes terrestres augmentin de mida.
-Diversificació dels tetràpodes: els grans amfibis dominaven l'aigua dolça i van aparèixer els primers vertebrats amniotes, com l'Hylonomus i el Petrolacosaurus.
-Gran glaciació a finals del període.


PERÍODE PERMIÀ

Animal representat: Postosuchus (pertanyent realment al Triàsic).
Característiques d'aquest període:
-Últim període de l'era Paleozoica.
-Els amfibis continuaven dominant l'aigua dolça i alguns, com el Seymouria i el Diadectes, es van aventurar plenament a terra ferma.
-Els amniotes es van fer més grans i diversificats, amb els sinàpsids no-mamífers com a grups dominant.
-Les masses continentals es van unir en un supercontinent anomenat Pangea i només hi havia un oceà, anomenat Pantalassa.
-L'extinció massiva de finals del període va acabar amb més del 90% dels organismes existents.



L'ERA MESOZOICA


PERÍODE TRIÀSIC

Animal representat: Coelophysis.
Característiques d'aquest període:
-Primer període de l'era Mesozoica.
-A principis del període, els sinàpsids supervivents de l'extinció, com els cinodonts i els dicinodonts, encara eren membres destacats dels ecosistemes terrestres.
-Buit ocupat parcialment pels primers grans diàpsids, com els rincosaures i els primers pseudosucs.
-Alguns rèptils van tornar al mar i els primers pterosaures van enlairar el vol per primera vegada.
-A finals del període, van aparèixer els dinosaures i els mamífers.
-També al final, va tenir lloc una altra extinció massiva, la qual va acabar amb els sinàpsids no-mamífers.


PERÍODE JURÀSSIC

Animal representat: Dilophosaurus.
Característiques d'aquest període:
-Separació del supercontinent Pangea en Lauràsia al nord i Godwana al sud. 
-Obertura del mar de Tetis, provocant que el clima fos més humit.
-Els dinosaures es van diversificar, amb els sauròpodes arribant a una mida descomunal i els estegosaures, més petits, desenvolupant armadura.
-Van aparèixer grans dinosaures carnívors del clade teròpode, com l'Allosaurus, mentre que altres, com el Compsognathus, van continuar essent petits.
-També prosperaven els plesiosaures i els ictiosaures al mar i els pterosaures a l'aire.
-Evolució de la primera au, l'Archaeopteryx, a partir dels teròpodes.


PERÍODE CRETACI

Animals representats: Albertosaurus i Pachyrhinosaurus.
Característiques d'aquest període:
-Últim període de l'era Mesozoica
-Origen de les angiospermes (plantes amb flors) i també dels insectes que les pol·linitzaven.
-Els continents es van separar encara més i van sorgir nous oceans, com l'Atlàntic. També hi havia mars interiors (ara desapareguts) a Amèrica del Nord.
-Els dinosaures, els rèptils marins i els pterosaures es van diversificar encara més. Dominen grups com, en els dinosaures, els tiranosàurids, els maniraptors, els hadrosàurids, els ceratòpsids i els anquilosàurids; en els rèptils marins, els mosasaures i, en els pterosaures, els azdàrquids.
-Fa 66 Ma, a finals del període, la caiguda d'un asteroide al Yucatàn (Mèxic) va desencadenar una extinció que va acabar amb un 70 % de les espècies animals de la Terra, entre elles els dinosaures no-aviaris.



L'ERA CENOZOICA


PERÍODE PALEOGEN

Animal representat: Varanus priscus (pertanyent realment al Quaternari).
Característiques d'aquest període:
-Primer període de l'era Cenozoica.
-Els mamífers van ocupar el buit deixat pels dinosaures no-aviaris als ecosistemes terrestres, apareixent les primeres espècies de grans dimensions.
-També es van diversificar, sorgint els primers perissodàctils, rosegadors, cetacis, primats, ratpenats i fèlids, entre altres.
-Les aus també van evolucionar, apareixent les formes actuals del grup.
-El clima es va refredar lleugerament i van desaparèixer els mars interiors d'Amèrica del Nord.


PERÍODE NEOGEN

Animal representat: Kelenken.
Característiques d'aquest període:
-Hi va haver importants moviments continentals, amb la unió de l'Índia a Àsia i d'Amèrica del Nord amb la del Sud.
-Els canvis en la forma de la Terra van fer que el clima s'assequés i sorgissin praderies amb herba.
-Van evolucionar nous mamífers, com els remugants, els cànids, els úrsids, els hominoïdeus i els neocets (cetacis actuals).
-A finals del període, van aparèixer a l'Àfrica els primers hominins, dels gèneres Sahelanthropus, Orrorin, Ardipithecus, Australopithecus i Paranthropus.


PERÍODE QUATERNARI

Animal representat: Homo habilis.
Característiques d'aquest període:
-Període geològic actual.
-Al Plistocè, el clima es va refredar i, durant més d'un milió d'anys, el clima va canviar entre períodes càlids o interglacials i freds o glacials. 
-Els continents ja estaven les seves posicions actuals, però les glaciacions feien que el nivell del mar baixés 100 metres respecte al nivell actual.
-Els mamífers es van adaptar al fred. Entre ells hi ha alguns dels mamífers extingits més famosos: el mamut (Mammuthus), els tigres de dents de sabre (Machairodontinae), els peresosos gegants (Folivora), els gliptodonts (Glyptodontinae), els cérvols gegants (Megaloceros), l'os de les cavernes (Ursus spelaeus), el rinoceront llanós (Coelodonta) i l'ur (Bos primigenius).
-Els hominins també van evolucionar, sorgint el gènere Homo (el nostre). Va aprendre a fabricar eines, dominar el foc, sortir d'Àfrica i adaptar-se al fred, fins a l'aparició dels actuals humans (Homo sapiens).
-Fa 12 Ka, a principis de l'Holocè, el clima es va escalfar, quelcom que va provocar l'extinció dels grans mamífers glacials. També, gràcies al nou clima càlid, els Homo sapiens van domesticar les plantes i els animals, viure en assentaments permanents, fer servir materials com la ceràmica o el metall i inventar l'escriptura. I així es van formar les primeres civilitzacions.



ORGANIGRAMES DE L'EVOLUCIÓ

A partir d'aquí, hi posaré uns quants organigrames sobre la classificació taxonòmica de certs grups d'animals prehistòrics, juntament amb explicacions sobre aquestes criatures.
Avís:
Aquests organigrames també es van fer entre els anys 2012 i 2014 i, per tant, mostren algunes hipòtesis filogenètiques actualment ja no defensades per la majoria de paleontòlegs, com la classificació de les tortugues dins dels anàpsids o el caràcter vàlid del clade de sinàpsids no-teràpsids Pelycosauria. Ara bé, a diferència dels anteriors, sí que han estat arreglats per a corregir alguns errors, com la falta de cursiva dels noms científics dels animals representats.


PRIMERS TETRÀPODES I AMFIBIS

El nom "tetràpode" vol dir "quatre potes" en grec. Aquests animals van evolucionar dels peixos sarcopterigis durant el Devonià per a trepitjar terra ferma. El primer grup en aparèixer van ser els amfibis (Amphibia).
Aquí parlarem dels grups d'amfibis prehistòrics, però abans posaré informació sobre els sarcopterigis:
-Els sarcopterigis (Sarcopterygii, "aleta de carn" en grec) tenen un esquelet ossi i presenten mandíbules i dents amb esmalt. En les espècies extingides, la pell estava recoberta d'escates. En les espècies actuals, l'aleta caudal és dificerca, és a dir, la columna vertebral arriba fins a l'extrem d'aquesta i la membrana de l'aleta es desenvolupa simètricament cap amunt i cap avall des de la columna vertebral.
-Els primers tetràpodes (Tetrapoda), com l'Ichthyostega, es consideren popularment com a amfibis, però no n'eren membres autèntics. Els primers amfibis autèntics van aparèixer al Carbonífer.
-Els temnospòndils (Temnospondyli, "vèrtebres tallades" en grec) són un grup d'amfibis que va ser molt pròsper arreu del món durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic. Alguns supervivents van continuar vivint fins al Cretaci. Es van adaptar a una gran varietat d'hàbitats, incloent-hi d'aigua dolça, semiaquàtics, terrestres i, en un grup, gairebé costaners. Els seus fòssils han estat descoberts a tots els continents.
-Els antracosaures (Anthracosauria, "llangardaixos del carbó" en grec) són un ordre extint d'amfibis semblants a rèptils, els quals van tenir el seu apogeu durant el Carbonífer i el Permià Inferior o Cisuralià. Entre els antracosaures hi ha els embolomers (Embolomeri, Eogyrinus), els seymouriamorfs (Seymouriamorpha; Seymouria) i els diadectomorfs (Diadectomorpha, Diadectes).
-Els lepospòndils (Lepospondyli) van ser un grup d'amfibis petits però diversos, que van viure entre el Carbonífer i el Permià Inferior. N'hi havia espècies aquàtiques, semiaquàtiques i terrestres. Cap d'elles no era gaire gran. Per exemple, el Diplocaulus només feia un metre de llargada.
-Els lissamfibis (Lissamphibia) són una subclasse formada pels amfibis moderns (granotes, gripaus, salamandres, tritons i cecílies). Els grups de lissamfibis comparteixen certes característiques, cosa que indica que van evolucionar a partir d'un avantpassat comú.


AMNIOTES

Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats tetràpodes que estan independitzats totalment de l'aigua. Han desenvolupat una cuirassa d'escames que els impermeabilitza de l'aigua. Aquesta pell protectora va evolucionar en plomes en els ocells i en pèls en els mamífers. El seu ou també té una closca impermeable que el protegeix de l'exterior, per això es va perdre la necessitat de pondre'ls a l'aigua.
Els amniotes es divideixen en els sinàpsids (Synapsida, mamífers i parents) i els sauròpsids (Sauropsida, rèptils):
-Els sinàpsids ("arc fusionat" en grec) són grup d'amniotes que han desenvolupat una sola obertura al crani. Dins aquesta classe hi ha els avantpassats dels mamífers, els anomenats popularment "rèptils mamiferoides", encara que no pertanyen als sauròpsids. Aquests animals es divideixen en els pelicosaures, més basals, i els teràpsids, els més evolucionats.
Els sinàpsids van ser definits per primer cop, al segle XX, com una de les 5 classes de rèptils, basant-se en la seva única obertura, que és on s'uneixen els forts músculs de la mandíbula. Així doncs, els sinàpsids representaven el llinatge reptilià que desembocava en els mamífers. Però als anys 1990, en veure's que els sinàpsids van evolucionar en mamífers, aquests últims són inclosos en aquesta classe, i a la vegada, els seus parents semblants als rèptils ja no es consideren sauròpsids.
-Els anàpsids (Anapsida, "sense arc" en grec) són un grup d'amniotes que es caracteritzen per no tenir obertures a prop de l'òrbita ocular. Se subdivideixen en les següents famílies, identificades a partir de fòssils del Carbonífer, el Permià i el Triàsic: pareiasaures (Pareiasauria), mesosaures (Mesosauria), mil·lerètids (Millerettidae), nictifrurètids (Nyctiphruretidae) i procolofònids (Procolophonidae). Tradicionalment, s'han considerat  les tortugues (Testudines) com els únics representants vivents dels anàpsids, però en l'última dècada s'ha demostrat la seva pertinença als diàpsids, més concretament als arcosauromorfs (Archosauromorpha).
-Els diàpsids (Diapsida, "dos arcs" en grec) es caracteritzen per tenir dues obertures als laterals del seu crani. Hi ha una gran varietat de diàpsids, tant vius com extingits. Entre els diàpsids vius hi ha els cocodrils (Crocodylia), els llangardaixos i les serps (Squamata), la tuatara (Sphenodon punctatus), els ocells (Aves) i possiblement les tortugues. I entre els diàpsids extingits hi ha els dinosaures no-aviaris, els pterosaures, els plesiosaures, els ictiosaures i els mosasaures. Avui en dia, hi ha unes 14.600 espècies de diàpsids arreu del món i entre ells hi ha la majoria dels vertebrats verinosos i voladors.
-Els euriàpsids (Euryapsida, "arc ample" en grec; no representats a l'organigrama) són un superordre de sauròpsids, tots actualment extingits, els quals es distingeixen perquè tenen una sola obertura darrera l'òrbita ocular. Són diferents dels sinàpsids per la situació precisa de l'obertura. Euryapsida era una classificació força defensada durant el segle XX, la qual incloïa als plesiosaures i els ictiosaures. Però, a hores d'ara, es pensa que els euriàpsids eren diàpsids que van perdre una de les dues obertures cranials.


SINÀPSIDS PELICOSAURES

Els pelicosaures (Pelycosauria) són un grup de sinàpsids primitius, parents llunyans dels mamífers. Són els sinàpsids amb un aspecte més semblant al dels rèptils, però, com que són més propers als mamífers, avui no estan classificats com a sauròpsids.
-Els caseasaures (Caseasauria) són un dels dos principals clades de pelicosaures. L'altre clade s'anomena Eupelycosauria ("eupelicosaures"), format per la resta de grups representats a la imatge. En l'actualitat, dels caseasaures només es coneixen exemplars del Permià, classificats en dies famílies superficialment diferents. La primera són els eotirídids (Eothyrididae), formada per petits animals insectívors i carnívors. I la segona són els caseids (Caseidae), composta per grans animals herbívors.
-Els varanòpids (Varanopidae) feien fins a 1,5 m de longitud i s'assemblaven als diàpsids llangardaixos varànids (Varanidae), amb cossos esvelts i extremitats llargues. Tenien un crani lleuger, amb ulls grans i morro llarg i estret i mandíbules amb dents corbes adaptades per a atrapar preses petites i actives. Probablement, van ser els carnívors més àgils de la seva època.
-Els ofiacodòntids (Ophiacodontidae) van evolucionar durant el Carbonífer Superior  o Pennsilvanià i es van extingir durant el Permià Mitjà o Guadalupià. Entre ells hi ha el pelicosaure més antic que es coneix, l'Archaeothyris, de 50 cm de longitud. Va ser descobert a la soca d'un arbre fossilitzat al jaciment de Joggins (Pennsilvanià, Canadà). Altres membres de la seva família feien fins a 3 m de longitud.
-Els edafosàurids (Edaphosauridae), de fins a  3 m de llargada, es troben entre els amniotes herbívors més antics coneguts. S'assemblaven físicament als caseids, però es diferenciaven d'aquests en detalls del crani. El cap era molt petit comparat amb el seu cos voluminós, però la mandíbula tenia uns músculs poderosos i dents adaptades per a tallar la vegetació. A l'esquena, hi tenien una gran vela de pell.
-Els esfenacodòntids (Sphenacodontidae) són el grup més derivat dels eupelicosaures i inclouen al més gran d'aquests depredadors amb vela dorsal, el Dimetrodon, que arribava als 3,5 m de llargada. La mandíbula dels esfenacodòntids tenia dents semblants a les dels actuals mamífers, amb canines punxegudes i incisives tallants.


SINÀPSIDS TERÀPSIDS

Els teràpsids (Therapsida) són el clade de sinàpsids en el qual s'inclouen els mamífers i els "rèptils mamiferoides" més propers en termes evolutius. Encara que s'assemblen més als seus parents actuals que els pelicosaures, durant temps se'ls va considerar un grup de rèptils. Tanmateix, actualment se'ls classifica com un grup separat dels sauròpsids i més proper als mamífers. Els últims teràpsids no-mamífers es van extingir al Cretaci Inferior.
-Els dinocèfals (Dinocephalia) són un subordre de grans teràpsids primitius. Van expandir-se i prosperar durant el Guadalupià fins a convertir-se en el grup més comú de sinàpsids, amb espècies tant carnívores com herbívores. Però van desaparèixer a finals del Permià sense deixar descendents. Es defineixen en virtut de les seves dents, de la seva mandíbula curta i dels ossos gruixuts del seu crani.
-Un altre grup de teràpsids primitius (encara que no són presents a l'organigrama) són els biarmosucs (Biarmosuchia). De la mateixa manera que els dinocèfals, van viure només durant el Permià, eren animals de mida mitjana i constituïen una forma intermèdia entre els esfenacodòntids i els teràpsids més avançats. Es diferenciaven dels dinocèfals en el fet que totes les espècies eren carnívores.
-Els dicinodonts (Dicynodontia) són uns Teràpsids herbívors, la mida dels quals va des de la d'un gos petit fins a la d'un búfal. El seu nom vol dir "dues dents de gos" en grec i prové del fet que aquests animals només tenien 2 ullals. Van aparèixer al Guadalupià i es van convertir en els herbívors terrestres més reeixits i abundants del Permià Superior o Lopingià. Encara que van sobreviure a l'extinció massiva de finals de període, només en van quedar 2 famílies. Cap a finals del Triàsic, van estar superats per altres herbívors fins a extingir-se. Però, recentment, s'han trobat evidències que els seus últims individus van sobreviure fins al Cretaci a Austràlia
-Els gorgonops (Gorgonopsia) són una família de teràpsids depredadors. Es van convertir en els carnívors més grans de finals del Permià, encara que no van sobreviure a l'extinció massiva. El seu nom és una referència a les gorgones, uns monstres de la mitologia grega. Es caracteritzen per l'estructura del seu crani, amb músculs poderosos i dents diferenciades, amb incisives ben desenvolupats i "dents de sabre" (grans canines).
-Els terocèfals (Therocephalia) són un grup de teràpsids principalment carnívors i de fins a 3 m de llargada. Eren semblants als gorgonops, però van sobreviure al Gondwana, el continent del sud, fins al Triàsic Mitjà. Es caracteritzen per trets del crani i les dents i estan emparentats amb els cinodonts.
-Dels cinodonts (Cynodontia) en parlaré en el següent organigrama, en què es representa els diferents grups en els quals estan dividits.
       

CINODONTS

Com ja deveu veure, l'evolució dels sinàpsids va seguir una sèrie de fases, des de les formes més antigues semblants als rèptils (pelicosaures), passant pel desenvolupament de trets semblants als dels mamífers (teràpsids), fins als cinodonts. Aquests últims, el nom dels quals vol dir "dent de gos" en grec, estaven gairebé a punt de convertir-se en veritables mamífers. De fet, el grup inclou als mamífers actuals i als seus parents més propers. Els darrers van viure des del Lopingià fins a finals del Cretaci Inferior (indicat com a Cretaci Mitjà a l'organigrama corresponent).
-Algunes de les característiques comunes dels cinodonts són el desplaçament dels ossos més petits de la mandíbula inferior per a passar a formar part de l'oïda, la presència d'un paladar secundari que permet separar bé els aparells respiratori i digestiu, el pas d'un moviment lateral de l'espina dorsal a un d'ondulant (a causa d'una postura més erecta de les extremitats) i un engrandiment de la part posterior del crani, per a encabir un cervell més gran que permetia uns sentits més desenvolupats.
-Els procinosúquids (Procynosuchidae) eren els primers cinodonts, apareguts al Lopingià. Es caracteritzaven per una cresta ben marcada al crani per a la inserció dels músculs mastegadors i un arc zigomàtic (estructura òssia formada pel temporal i el malar) molt corbat, per tal d'acomodar aquests músculs.
-En els trinaxodòntids (Thrinaxodontidae), es manifesten nous canvis. Entre ells, la modificació dels ossos de la base del crani per a una millor articulació amb les primeres vèrtebres de la columna. La cua es torna més llarga i esvelta, mentre que les extremitats posteriors i la seva articulació amb la cintura pelviana es modifiquen per a adoptar una postura més erecta.
-Els cinognàtids (Cynognathidae) eren uns depredadors terrestres de la mida de gossos que van viure durant el Triàsic Inferior i Mitjà. Aquest grup manifesta també un major desenvolupament de la mandíbula cap a l'articulació pròpia dels mamífers.
-Els diademodòntids (Diademodontidae) es caracteritzen per les seves particularitats dentals, amb grans dents postcanines engrandides. S'ha considerat que aquest tret indica la importància creixent de la dieta herbívora per a aquest grup, tot i que encara estaven presents unes canines ben desenvolupades, que són dents especialitzades per a una alimentació carnívora.
-Els traversodòntids (Traversodontidae) estaven emparentats de prop amb els diademodòntids. Arribaven a fer fins a 1,5 m de llargada i es caracteritzaven per una dentadura generalment més senzilla, encara que tenien unes dents postcanines més elaborades, amb una cresta a la seva superfície d'oclusió (aquella on encaixa amb una altra dent). Un desplaçament de la mandíbula inferior ajuntava les superfícies de les dents amb un efecte d'aixafament típic dels herbívors. El grup va viure durant el Triàsic.
-Els tritilodòntids (Tritylodontidae) són un grup d'herbívors especialitzats que es van expandir pel món durant el Triàsic Superior i el Juràssic Inferior. Tenien un esquelet semblant al dels mamífers i un crani amb un os mandibular que ocupava la major part de la mandíbula inferior. Les seves dents són, a primera vista, semblants a les dels actuals rosegadors i existeix un espai sense dents, que permetia que la llengua de l'animal manipulés els aliments.
-Els primers mamífers van aparèixer durant el Triàsic, encara que és difícil determinar quin és el mamífer més antic. Alguns animals mostren característiques de transició entre els rèptils i els mamífers en la configuració de l'orella, el maxil·lar inferior, l'articulació de la mandíbula i les dents. Molts paleontòlegs els defineixen com a mamaliaformes (Mammaliaformes o Protomammalia), mentre que altres sí que els consideren mamífers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada