salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dimarts, 23 d’abril del 2013

L'origen dels dracs i llegendes de dinosaures

Avui, que és Sant Jordi, parlaré sobre el dolent del conte i els seus parents, és a dir, els dracs.
Es probable que l'origen de les llegendes sobre dracs fos el descobriment de fòssils de dinosaures. Com ho he vist a "Els origens de la paleontologia", els antics ja en col·leccionaven fòssils. A la Xina es recollien ossos de dinosaures, que ells anomenaven "ossos de drac". Encara avui, es trituren dents antigues per utilitzar-les com a medicina, ja que creuen que tenen propietats curatives.
També el drac alat de la mitologia s'assembla bastant a alguns dinosaures, excepte en les ales. Hi ha algú que creu que dinosaures i dracs eren la mateixa cosa. Però la diferència es que aquests últims mai van existir.
A més, aquí parlo sobre possibles dinosaures i Plesiosaures actuals.
La criatura mítica que més s'assembla a un dinosaure ve de la mitologia dels pobles de l'Àfrica central i s'anomena Mokèlé-Mbèmbé. És diu que és un rèptil aquàtic d'enormes dimensions amb una gran banya i no és perillós per l'home.
Existeixen nombroses llegendes i possibles albiraments de rèptils aquàtics semblants a Plesiosaures. El més famós és el monstre del Llac Ness, d'Escòcia.
Hi ha gent que creu que existeixen. Tot i així, no hi ha evidència científica per creure-ho. Sovint, els possibles albiraments de Plesiosaures vius són cadàvers de tauró pelegrí o simples bromes.

El Monstre del Llac Ness és coneix principalment per aquesta foto anomenada "La foto del cirurgià".
Molts científics l'han estudiat i fins i tot hi ha alguns que han arribat ha creure que és una falsificació.
    

dilluns, 22 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013

"El Jove Paleontòleg" us desitja una bona diada de Sant Jordi 2013 .

A la presentació surten varis llibres de la col·lecció "Dino Historias", 2 Ampelosaures amb una rosa i el perfil del blog.

dimecres, 17 d’abril del 2013

És una bona idea tornar un animal extingit a la vida?

La idea de tornar a la vida espècies extingides ha deixat de ser una fantasia. Els possibles candidats a la resurrecció podrien ser espècies que van desaparèixer fa pocs milers d'anys que encara puguin conservar fragments d'ADN. És clar, no es pot fer amb dinosaures, perquè es van extingir fa tant de temps que no es conserva l'ADN.

COM PODRIA SER EL PROCÉS DE CLONACIÓ?
Segons el genetista Goerge Church una manera de tornar a la vida al colom migratori és comparar l'ADN que es conserva amb el del colom, el seu parent més proper i identificar i sintetitzar les mutacions que distingeixen al colom migratori.
Més tard, canviar aquestes seqüències per les corresponents en cèl·lules mare de colom, per crear-ne de colom migratori i convertir-les en cèl·lules germinals (els futurs òvuls i espermatozoides) i inserir-les en òvuls de colom.
Els pollets que naixeran seran d'aquesta espècie, però produiran cèl·lules reproductores de colom migratori i quan aquests es reprodueixin, tindran pollets amb característiques de colom migratori.

ÉS UNA BONA IDEA?
Els possibles candidats a la resurrecció són aquells animals que es van extingir mentre l'Homo Sapiens es convertia en l'espècie dominant, per efecte de la caça, de la destrucció de l'ambient o les malalties.
Segons en Michael Archer: "Si parlem d'espècies que es van extingir per culpa nostra, llavors crec que és la nostra obligació intentar-ho". Però hi ha veus crítiques que senyalen que reviure espècies és com jugar a ser Déu i que encara hi ha milions d'espècies per descobrir, descriure i protegir.
Fins i tot si la resurrecció d'espècies extingides fos un èxit, quedarien problemes per resoldre. Els seus defensors tenen això en compte, i la majoria creu que serà precís resoldre'ls abans de seguir endavant qualsevol projecte.

L'any 2003, els científics van intentar clonar a l'herc Celia a partir de cèl·lules seves i de cabra domèstica. El clon va morir poc després de néixer. És la vegada en que els científics van a estar més a prop de la resurrecció d'espècies extingides.
  

dilluns, 8 d’abril del 2013

Les dents aïllades són suficients per a identificar dinosaures?

El registre fòssil dels dinosaures del Triàsic comprèn relativament pocs esquelets, però en canvi molts ossos i dents aïllades. Els intents recents d'interpretació d'aquests fòssils fragmentaris han causat certs desacords entre els paleontòlegs.
Alguns experts creuen que les dents aïllades proporcionen una bona base per distingir els diferents tipus de dinosaures primitius. Segons ells, es coneixen al menys 20 tipus de dents de dinosaures diferents del Triàsic final i cadascun d'ells mereix el seu reconeixement com una espècie diferent.
Uns altres creuen que les dents soles no són suficients per a distingir els dinosaures. Aquests paleontòlegs  argumenten que la forma de les dents varia dins d'una sola mandíbula i que no tenen bastants mandíbules del Triàsic superior completes com per a comprendre aquesta variació. Les mandíbules que disposen no mostren la variació suficient en la forma de les dents d'una única mandíbula com per abastar molts dels tipus de dents aïllades de dinosaures del Triàsic.
Tant els paleontòlegs que utilitzen dents aïllades per reconèixer dinosaures com els seus crítics estan ara en un punt mort, pendents de que es descobreixin més mandíbules completes de dinosaures del Triàsic superior.

Aquestes dents pertanyen a un animal anomenat Revueltosaurus. En un principi es va creure que pertanyien a un dinosaure Ornitisqui, però es va demostrar que pertanyien a un Arcosaure primitiu.
                        

dissabte, 6 d’abril del 2013

NOTÍCIA PALEONTOLÒGICA: S'inaugura el nou edifici de l'IPHES.

El divendres 5 d'abril del 2013, es va inaugurar l'edifici de l'IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social), ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. El nou edifici està al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat, al carrer de Marcel·li Domingo a l'Edifici W3.
L'acte de la inauguració de l'edifici ha comptat amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el director de l'IPHES, Eudald Carbonell, entre altres.
Segons Eudald Carbonell: "Des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica. Assegura que la nova infraestructura és un avenç social i un exemple d'evolució responsable i progrés conscient cap a la consciència crítica d'espècie".
Per Artur Mas, l'IPHES és un exemple de com Catalunya es pot situar com un país a primera línia mundial.

Nou edifici de l'IPHES. 
  
L'equip de l'IPHES mostrant alguns fòssils a les autoritats.
Fotografies extretes de la pàgina web de l'IPHES.   

dilluns, 1 d’abril del 2013

La vida al Triàsic: tipus de dinosaures.

Els dinosaures durant el Triàsic no eren els animals dominants ni els més abundants , però es distribuïen per gairebé tot Pangea i estaven més adaptats que altres rèptils, perquè tenien una postura erecta dissenyada perquè correguessin més ràpid, prova del seu èxit en els milions d'anys següents.
La majoria dels dinosaures d'aquest període eren els petits carnívors bípedes, alguns d'aquests Teròpodes s'han classificat en el grup dels Herrerasauria (exemples: Staurikosaurus i Herrerasaurus), mentre que altres han estat classificats en el grup dels Coelophysoidea (exemples: Coelophysis, Syntarsus i Segisaurus). També hi havia petits herbívors, també bípedes, de la família dels Ornitisquis (exemples: Eocursor, Pisanosaurus, Fabrosaurus i Lesothosaurus). Aquests tipus d'animals no superaven els 3 m.
Cap al final del període van aparèixer els primers grans dinosaures, els Prosauròpodes, que amb una mitjana de 8 m de llargada, eren grans comparats amb els altres "dinos" de l'ecosistema, però eren petits amb comparació amb els seus grans parents que arribarien més tard -durant el Juràssic-, els Sauròpodes.


En aquesta foto de Caminant entre Dinosaures s'observa un Coelophysis i el crani d'un Arcosaure més primitiu. Alguns paleontòlegs argumenten que la postura dreta dels dinosaures va donar un avantatge sobre altres rèptils i això explicaria perquè van prosperar després del Triàsic.