salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 26 d’abril del 2014

Tarda a l'ICP de Sabadell.

Fotos de l'entrega de premis de la III edició del concurs Històries fòssils de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell (ICP) el 25 d'abril del 2014.

Recollint el premi.

Llegint el meu conte: Un dia a l'illa dels dinosaures.

Foto amb Àngel Galobart, cap del departament de recerca de fauna del Mesozoic de l'ICP, que va ser la persona que em va lliurar el premi.

Aguantant un fèmur autèntic de Pararhabdodon, de fa 65 milions d'anys.

Agafant la bateria dental d'un Hadrosàurid no identificat de la mateixa època.

Amb un dels ous de Titanosaure de la posta de Coll de Nargó.

Un dia a l'illa dels dinosaures.

El divendres 25 d'abril, hi va haver a Sabadell l'entrega de premis de la III Edició del Concurs de contes "Històries fòssils" de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
El conte guanyador de la segona categoria, de 12 a 17 anys, va ser: Un dia a l'illa dels dinosaures. Aquí us el deixo per si us ve de gust llegir-lo, ja que l'autor sóc jo. Espero que us agradi.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Extremitats dels dinosaures.

EXTREMITAT ANTERIOR

L'extremitat anterior dels dinosaures s'uneix al cos de l'animal a través de la cintura escapular, en la qual hi ha dos ossos: l'escàpula o omòplat,- l'os més gran i prominent- i el coracoides, més petit. La cintura escapular dels dinosaures està sostinguda per músculs amb l'extrem frontal de la caixa toràcica. Algunes espècies també tenien una clavícula que connecta l'escàpula amb l'estèrnum, un os pla del tòrax.
L'articulació de l'espatlla és la que uneix l'escàpula amb l'únic os de la part superior del braç, l'húmer, que al colze s'articula amb els dos ossos de l'avantbraç, el radi i el cúbit. Aquests s'uneixen a l'articulació del canell, amb els carpians. Per la seva part distal, els carpians s'annexen amb els metacarpians, que a la vegada s'articulen amb les falanges, els ossos dels dits o dígits. Aquestes podien tenir urpes en els carnívors o peülles o estructures en forma de peülla en els herbívors.

Els braços són l'única peça del cos que es coneix del Deinocheirus, per tant és molt difícil reconstruir el seu aspecte o especular sobre el seu possible comportament. Molts paleontòlegs creuen que el Deinocheirus seria un Terizinosàurid herbívor que només utilitzava les seves urpes per arrancar les fulles dels arbres o espantar als depredadors.
Foto particular.

EXTREMITAT POSTERIOR

L'extremitat posterior dels dinosaures s'uneix al cos per la pelvis. La pelvis es compon de tres ossos:  l'ílium, l'isqui i el pubis. Las diferències en la forma d'aquests ossos i també la forma i l'orientació del pubis han portat als paleontòlegs ha classificar els dinosaures en dos grups principals: Ornitisquis i Saurisquis. La pelvis dels dinosaures queda subjecta per una sutura entre la superfície de l'ílium i les vèrtebres sacres.
L'únic os de la cuixa, el fèmur, encaixa per la seva part proximal, dins d'una cavitat anomenada acetàbul. Per la part distal, el fèmur s'articula amb la tíbia. A la cama també hi ha un os més petit que s'uneix a la tíbia, el peroné. Tíbia i peroné s'articulen a nivell distal amb els ossos del turmell, els tarsians. Aquests, a la vegada, s'uneixen amb els metatarsians per la seva part distal. Com en les mans, els peus acaben en falanges.
Els dos ossos tarsians més proximals, l'astràgal i el calcani, són importants per entendre l'origen dels dinosaures. En aquests rèptils, l'astràgal és més llarg que el calcani i els dos estan rígidament units entre si i amb la tíbia, el que va associat amb la postura erecta, el bipedisme i la carrera a gran velocitat. Aquesta estructura astràgal-calcani és una novetat evolutiva bàsica dels dinosaures i els diferencia dels altres Arcosaures, que tenen un turmell, l'articulació del qual li permet torçar-se quan l'animal camina.

Astràgal i calcani del Teròpode australià Australovenator.
Foto extreta de: Dann's Dinosaurs.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Columna vertebral dels dinosaures.

Com tots els vertebrats, els dinosaures tenen l'espina vertebral o columna vertebral, composta per nombrosos ossos separats, les vèrtebres. Aquestes es divideixen en quatre grups: les vèrtebres cervicals, que són les del coll, les dorsals, que són les de l'esquena, les sacres, que són les de la cintura i les caudals, que són les de la cua. Els primers tres grups són presents també en els Homínids. La majoria d'espècies tenen 9 o 10 vèrtebres cervicals, però hi ha alguns, com el Mamenchisaurus, que en tenen fins a 19. Molts dinosaures tenen fins a 17 vèrtebres dorsals, mentre que els que tenen més vèrtebres cervicals, només tenen 9 dorsals. El sacre està format per 5 vèrtebres, encara que els Ceratopsians en tenen fins a 10. Alguns Sauròpodes tenen fins  82 vèrtebres sacres.
Cada vèrtebra té un segment en forma d'aixeta a la seva part ventral anomenat centre o cos vertebral. En posició dorsal respecte al cos vertebral  hi ha l'arc neural, que cobreix la medul·la espinal. Sobresortint dorsalment de l'arc neural hi ha una paleta d'os anomenada apòfisi espinosa, neurapòfisi o espina neural. En posició ventral amb respecte al cos de les vèrtebres caudals es troben els xebrons, unes altres estructures en forma d'arc. Els cossos vertebrals s'articulen per la seva part frontal amb la posterior de la següent vèrtebra i els arcs neurals estan units per unes crestes òssies, el que dona per resultat una columna vertebral articulada.
Com en els Homínids, les costelles dels dinosaures van unides a les vèrtebres dorsals i cervicals.

Alguns dinosaures, com els Espinosàurids, tenen les apòfisis espinoses molt exagerades i formen una vela. Per ara es desconeix la funció d'aquestes estructures, però es creu que estarien relacionat amb la termoregulació.

Es documenta l'ocupació humana més antiga d'Escòcia.

Unes eines 5.000 lítiques trobades a prop del municipi escocès de Howburn entre 2005 i 2009 han estat datades en 14.000 anys. Aquests utensilis de sílex són semblants als trobats al nort d'Alemanya i al sud de Dinamarca, el que indica que podien haver travessat el Mar del Nord, que durant el Plistocè Final era una extensió de tundra, perseguint ramats de grans mamífers. Fa 14.000 anys hi va haver una petita millora del clima que va permetre la població de les Illes Britàniques. La glaciació va tornar ara fa 13.000 anys i Escòcia va quedar deshabitada durant 1.000 anys, fins que van aparèixer noves tribus amb una tecnologia diferent.

Algunes de les eines descobertes a Howburn.
 Font: Paleorama.

MÉS NOTÍCIES

Arqueòlegs serbis bategen com a Vika un Mamut meridional (Mammuthus meridionalis) descobert fa cinc anys en una mina de carbó de Sèrbia i que aquest divendres les autoritats l'han portat a un lloc més segur pel seu estudi. En Vika feia quatre metres d'alçada, cinc de llargada i un pes de 10 tones. No és el primer Mamut trobat en aquest país dels Balcans, el 2012 es van trobar uns altres cinc esquelets a la mateixa mina i el 1996 es va recuperar un altre exemplar de fa 500.000 anys. S'ha hagut d'utilitzar una maquinària molt específica per poder transportar en Vika.

Font: Pileta de Prehistoria.


Un grup d'investigadors va trobar al muncipi de San Juan Raya, a l'estat mexicà de Puebla, unes 174 petjades de rèptils del Cretaci inferior, de fa uns 110 M.A., de les quals 41 són de Pterosaures. Els paleontòlegs que les van trobar en van fer rèpliques amb plastilina d'escultor.

Font: Fundación para el estudio de los dinosaurios de Castilla y León.

diumenge, 13 d’abril del 2014

Crani i dentadura dels dinosaures.

El crani dels dinosaures té més de 30 ossos individuals. Molts d'aquests estan connectats mitjançant connexions sòlides que impedeixen el moviment entre els dos ossos anomenades sutures cranials, tot i que també hi ha articulacions entre varis ossos del crani que permeten el seu moviment. És el que s'anomena un crani cinètic. Algunes serps també tenen cranis d'aquesta característica. A més, tots els altres ossos s'anomenen postcranials.
Ara apendrem uns quants ossos importants del crani dels dinosaures:
Premaxil·lar: Os frontal de la mandíbula superior. En la majoria d'espècies no tenia dents, tot i que hi havia algunes exepcions.
Maxil·lar superior: Os que forma la mandíbula superior i situat darrere del premaxil·lar.
Predentari: Os frontal de la mandíbula inferior.
Dentari o Maxil·lar inferior: Os principal de la mandíbula inferior i situat darrere del predentari.
Jugal, malar o os zigomàtic: Situat a la galta.
Parietals i esquamosals: Dos ossos parells situats a prop de la part posterior del crani.
Frontals i nassals: Dos ossos parells situats a prop de la part frontal del crani.
Lacrimal o Unguis: Os petit situat davant de les òrbites.
Os quadrat: Os principal de les articulacions de la mandíbula superior. En els mamífers ha derivat en l'enclusa, un dels tres ossets de l'oïda mitjana.
Còndil occipital: Protuberància òssia que connecta el crani amb la columna vertebral.
Els paleontòlegs també tenen termes específics per a referir-se a diferents regions del crani: la part davant dels ulls és el rostre o cara, la conca de l'ull és l'òrbita, la regió darrere de l'òrbita als costats del crani és la regió temporal, la part del crani que conté l'encèfal és la caixa cranial, els ossos fora de la caixa cranial són els ossos dèrmics, la part superior del crani s'anomena sostre cranial, la zona que rodeja la cavitat nassal és la regió nassal i la part superior de la boca és anomenada paladar. Les obertures en els ossos dèrmics s'anomenen fenestres temporals. Els dinosaures eren Diàpsids, o sigui, tenien dues fenestres temporals, de les quals, la superior s'anomena fenestra supratemporal.
El conjunt de totes els dents de la boca d'un dinosaure s'anomena dentadura, com en tots els altres Gnatostomats. La forma i la mida de les dents dels dinosaures són molt variables. La part situada per damunt de la línia de la geniva s'anomena corona. Moltes d'aquestes corones estan cobertes de petites elevacions anomenades denticles, com en les dents dels taurons. Quan hi ha moltes dents presents i es estan unides entre si, es diu que formen una bateria dental, molt comuna en els Ornitisquis.

La mida i la forma de les dents també indiquen el  que menjava cada dinosaure i també, fins i tot, com es podia comportar al capturar l'aliment. Per exemple, el Tiranosaure, del qual aquí hi ha la mandíbula, té unes dents llargues i esmolades amb forma de plàtan, el que indica que s'alimentava de la carn d'animals que podien ser tan grans com ell i també que podia triturar ossos. Mentre que les dents de les seves preses, com el Triceratops, eren petites i dures,- adaptades per alimentar-se de coníferes i altres plantes-  i recobertes d'esmalt, per protegir-les del desgast.


   


diumenge, 6 d’abril del 2014

Portal de jocs de la Ruta de l'Art Rupestre.

El Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita d'Ulldecona, amb el suport de l'ajuntament d'Ulldecona, l'ajuntament de Montblanc, l'ajuntament de Tírig, el MAC, amb el finançament del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i desenvolupat per Barcelona Media, han creat un paquet de jocs virtuals per promoure la Ruta de l'Art Rupestre.
Els tres jaciments tarragonins representats són: La Roca dels Moros del Cogul, Els Abrics de l'Ermita d'Ulldecona i les Muntanyes de Prades, -declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO-
Els jocs es poden trobar en tres idiomes: català/valencià, castellà i anglès. Hi podeu descobrir les set diferències, comprovar la vostra memòria, fer trencaclosques i pintar el vostre propi abric.
Si voleu, cliqueu aquest enllaç:






divendres, 4 d’abril del 2014

Anatomia dinosauriana: Postura i orientació.

Gairebé tot el que coneixem sobre els dinosaures i altres espècies extingides és a partir dels ossos fossilitzats. Així que cal estar familiaritzat amb l'anatomía dels dinosaures per poder entendre'ls.

POSTURA I ORIENTACIÓ

Molts dinosaures, especialment Teròpodes, eren bípedes i caminaven habitualment, o sempre, sobre les seves cames a l'igual que els Homínids. Però la gran majoria eren quadrúpedes- que anaven a quatre potes-. També hi havia espècies que podien caminar de les dues maneres. S'anomenen bípedes facultatius, si ho feien habitualment a quatre potes però a vegades s'aixecaven sobre les posteriors, o quadrúpedes facultatius si caminaven de forma bípeda la major part del temps i ho feien ocasionalment de forma quadrúpeda.
Tant si l'esquelet pertany a un bípede, un quadrúpede o un de mobilitat mixta, els termes que utilitzem per orientar-nos seran els mateixos. La direcció cap al crani s'anomena anterior i la direcció oposada, posterior. Per exemple, la cua es posterior a l'esquena. Les dues altres direccions anatòmiques són la ventral i la dorsal. Per exemple, la part superior d'un crani s'anomena cara dorsal i la inferior, cara ventral. També hi ha la part axial del cos, que en qualsevol dinosaure correspon al crani, la columna vertebral i la cua. Des d'una perspectiva horitzontal, la direcció que s'allunya de la línia mitja del cos s'anomena lateral i la direcció oposada, medial. Però quan es parla de les extremitats, s'utilitzen els mots proximal, si és un segment proper al cos, o distal, si és un segment que està més allunyat. Seguint aquest esquema, podem dir que el genoll és proximal respecte al turmell i que el turmell és distal respecte al genoll.
La postura dels dinosaures era erecta, o sigui, que portaven les potes directament sota el cos, d'una forma més semblant a la d'un mamífer o una au que a la dels altres rèptils, que porten les extremitats esteses cap els costats, de manera que els seus ossos proximals són horitzontals o gairebé horitzontals. Amb tot, és possible que alguns dinosaures portessin les potes anteriors en una postura semi-estesa, intermèdia entre les postures erecta i estesa.

El Tiranosaure, com tots els Teròpodes, era bípede.
   
El Triceratops i els altres Ceratopsians eren quadrúpedes.

Molts Ornitòpodes i Sauropodomorfs, com l'Iguanodon, eren bípedes facultatius o quadrúpedes facultatius i combinaven els dos tipus de postura.

Comparació de la postura erecta dels dinosaures amb l'estesa dels altres rèptils i la postura erecta de pillar, exclusiva dels Rauisucs, Arcosaures que provenen del mateix avantpassat comú que els dinosaures i els cocodrils.