salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dijous, 28 de febrer de 2013

El període Triàsic.

El Triàsic és el primer període geològic de l'era Mesozoica. Va començar fa 248 MA. i va acabar fa 200 M.A. El Triàsic segueix al Permià i precedeix al Juràssic, dos límits marcats per extincions massives: l'extinció del Permià-Triàsic i la del Triàsic-Juràssic. Els sediments característics del Triàsic són gresos vermells i epavorites, la qual cosa suggereix un clima càlid i sec sense proves de glaciació.
El Triàsic va rebre el seu nom el 1834 pel geòleg alemany Friedrich August von Alberti, que el va anomenar així per les tres capes diferents que es troben en els sediments d'aquest període d'Alemanya i l'oest d'Europa: òxids de ferro, guix i esquists negres. Aquestes 3 capes s'anomenen "tries".
El Triàsic està dividit en Inferior, Mitjà i Superior. L'Inferior està dividit en les etapes del Induà i l'Olenekià. El Mitja en Anisià i Ladinià. El Superior en Carnià, Norià i Retià.

PALEOGEOGRAFIA I CLIMA

Durant aquest període, les masses continentals continuaven unides al supercontinent Pangea i la resta de la terra estava ocupada per el gran oceà Pantalassa i per un vast golf anomenat Mar de Tetis. El Pangea es va començar a partir durant el Triàsic però encara no s'havia separat.
Igual que al Permià, com moltes àrees terrestres estaven lluny del mar, el clima era principalment càlid i sec i els deserts eren comuns a l'interior del continent. Les varies regions del Pangea patien forts monsons i les temperatures mitjanes a nivell mundial van pujar en relació a les del Permià.

A prop dels rius i del mar, la vegetació era més abundant. Hi creixien principalment falgueres, ciques i coníferes. Als rius i llacs hi anaven a veure els herbívors després de travessar el desert i els carnívors, entre ells dinosaures, els aguaitaven i els caçaven. Aquesta conducta no ho canviat en milions d'anys!
    

diumenge, 24 de febrer de 2013

Últimes notícies sobre la investigació dels Neandertals.

Un equip internacional d'investigadors va fer el mètode de datació per radiocarboni i el protocol de ultrafiltració per investigar l'edat de l'ocupació Neandertal dels jaciments de Jarama VI (Guadalajara) i Zafarraya (Màlaga), considerats 2 dels últims refugis dels Neandertals a la Península Ibèrica.
Amb aquest nou mètode de datació, els científics asseguren que la ocupació Neandertal del centre i el sud de la Península va durar fins fa 45.000 anys i no fins fa 30.000 anys, com es pensava fins ara. Això també comporta que els Neandertals no van conviure amb els Cromanyons (Homo Sapiens) al territori de l'actual Espanya.

MÉS NOTÍCIES

1: A Gibraltar s'han trobat marques d'eines fetes per Neandertals en fòssils d'ales, el que demostra que aquests antics Homínids es vestien amb plomes com avui encara ho fan les tribus indígenes de les zones tropicals.
2: S'ha descobert un esquelet de dinosaure de 2.600 kg en un penya-segat s prop de la platja de Ñora a Astúries. L'han tingut que traslladar en helicòpter.
  
Aquest podria ser l'aspecte del Neandertal cobert de plomes.


També, fa uns quants mesos, es va trobar a Castelldefels un esquelet d'elefant de fa 100.000 anys que podria ser semblant a aquest Mamut del Parc de la Ciutadella (Barcelona).

Les notícies han estat extretes de la pàgina de paleontologia de RTVE i la de l'elefant, de la revista Sàpiens.  

dissabte, 23 de febrer de 2013

Nou "Prezi" a "El Jove Paleontòleg".

A partir d'aquest dissabte dia 23 de febrer del 2013, podeu veure al blog un nou "Prezi" que he fet; en aquest cas tracta dels RÈCORDS DELS DINOSAURES.

A VEURE SI US AGRADA!

Aquests 2 cranis (un T.Rex i un Giganotosaurus) són la presentació del nou "Prezi".

dilluns, 18 de febrer de 2013

L'era Mesozoica.

L'era Mesozoica és la segona era geològica de l'eó Fanerozoic. Va començar fa 248 M.A., després de l'extinció del límit P-T (Permià-Triàsic) i va acabar amb una altra extinció massiva, la del límit K-T (Cretaci-Terciari) fa 65 M.A. Es divideix en Triàsic, Juràssic i Cretaci i s'anomena també "l'era dels rèptils", ja que els rèptils, en especial els dinosaures, van ser la forma de vida dominant.

LA VIDA AL LLARG DEL MESOZOIC

Triàsic: A principis del Triàsic la vida es va recuperar lentament de l'extinció permiana. Els Arcosaures van substituir als Sinàpsids supervivents i evolucionen els primers dinosaures, mamífers, Pterosaures i rèptils marins. 
Juràssic: Durant el Juràssic els dinosaures es van convertir en els animals dominants i es van fer encara més grans i es van diversificar encara més. També van evolucionar els primers ocells i els Plesiosaures van ser els majors depredadors del mars.
Cretaci: Al Cretaci inferior van aparèixer les primeres plantes amb flors que van començar a estendre's per la Terra i dominar les altres plantes. També els Ornitòpodes i els Anquilosaures van començar a substituir als Sauròpodes i els Estegosaures. A més, van aparèixer les serps i els Mosasaures es van convertir en els depredadors dominants del mar.

PALEOGRAFIA AL LLARG DEL MESOZOIC

Triàsic: Durant aquest període, totes les masses terrestres estaven unides en l'únic supercontinent, Pangea. Tota la resta del globus terrestre era un gran oceà anomenat Pantalassa.
Juràssic: Pangea es va començar a dividir en 2 supercontinents: Laurasia i Godwana. El nivell del mar va pujar i moltes parts dels continents estaven inundades per ell.
Cretaci: Durant aquest període els continents Laurasia i Godwana van començar a dividir-se en els continents actuals (Àmerica del Nord, Europa i Àsia a Laurasia i Àmerica del Sud, Àfrica, Índia, Austràlia i Antàrtida a Godwana). També es va començar a eixamplar l'oceà Atlàntic.



      

diumenge, 17 de febrer de 2013

Impacte de meteorit als Urals.

Aquest divendres 15 de febrer del 2013 va caure un meteorit a la serralada dels Urals, a l'oest de Rússia que va deixar més de 1.000 ferits.
Aquí us deixo un enllaç amb un vídeo que explica els fets. Que en penseu?



dilluns, 11 de febrer de 2013

L'extinció de finals del Permià.

El Paleozoic va acabar amb la major extinció de la història de la Terra. Marca el límit entre el Permià (era Paleozoica) i el Triàsic (era Mesozoica). Van desaparèixer fins a un 96% de totes les espècies marines, un 70% de les espècies de vertebrats terrestres i és l'única extinció massiva coneguda d'insectes.
 Els paleontòlegs pensen que l'extinció només va durar 300.000 anys, (un espai de temps geològicament curt) entre 252'3 i 251'4 M.A., però malgrat l'enorme pèrdua de biodiversitat, la vida a la Terra va trigar més temps a recuperar-se que en altres extincions.

TEORIES SOBRE LES POSSIBLES CAUSES DE L'EXTINCIÓ

Aquí parlaré sobre algunes de les teories sobre les possibles causes de l'extinció:

Vulcanisme: La teoria més acceptada és sobre l'erupció de varis volcans durant el període de l'extinció. A les Trappes Siberianes, més de 200.000 kilòmetres quadrats van quedar coberts per rius de lava. L'erupció de les Trappes Siberianes va ser l'erupció volcànica més gran de la història de la Terra i va durar 2 milions d'anys. Aquesta activitat volcànica alliberà a l'atmosfera quantitats enormes de gasos d'efecte hivernacle que produeixen un escalfament global. Això, combinat amb la pluja àcida i un breu refredament global i altres fenòmens meteorològics haurien amenaçat els éssers vius a escala global.

Alliberació de metà: Els indicis geoquímics indiquen una altra font d'escalfament, la gran alliberació de metà dels sediments dels fons marins, desencadenada potser per l'activitat volcànica. L'aigua marina es van tornar pobra en oxigen, amb el que va morir una bona part de la cadena alimentària marina.

Impacte de meteorit a l'Antàrtida: El juny del 2006, Ralph von Frese va anunciar el descobriment d'un cràter a la Terra de Wilkes, a l'Antàrtida, que possiblement causà l'extinció permiana. És un cràter de 500 km de diàmetre, situat a més d'un quilòmetre i mig per sota del casquet polar i és 2 vegades més gran que el cràter de Chicxulub.
Uns mesuraments fets amb satèl·lits de la NASA mostren un mascon, (concentració en massa de material del mantell que ha penetrat i es troba a l'escorça terrestre) i que sembla haver arribat entre fa 500 i 100 M.A., un marge de temps que pot incloure l'extinció permiana. Si fos veritat,  ho podrien relacionar amb algunes poques mostres d'iridi (un element associat amb els meteorits) del límit P-T (Permià-Triàsic).

Una combinació: Alguns científics creuen que, per exterminar gairebé tota la vida terrestre, l'extinció permiana hauria estat provocada per una combinació dels fenòmens que explicat abans i alguns més.  

Els sediments basàltics siberians només cobreixen 675.000 quilòmetres quadrats, però les estimacions indiquen que la seva superfície original era molt major. Algunes colades tenien cents de metres de profunditat i s'ha trobat una capa de toba volcànica d'una profunditat mitja de 20 m que abasta 30.000 kilòmetres quadrats.

Just després de l'extinció, els fongs van ser els organismes més abundants, però també van sobreviure uns pocs rèptils de l'exterminació. Entre ells hi ha els Proterosúquids (un crani a la imatge), 2 famílies de Dicinodonts i alguns Cinodonts.
  

dijous, 7 de febrer de 2013

Jaciments del Lopingià.

1: Conca del Karoo (Sudàfrica): A finals del Permià, la vida terrestre es feia molt més diversa respecte a la varietat d'espècies i a les relacions ecològiques. La conca del Karoo (Sudàfrica) ens permet treure el cap a aquest període i ens revela més de setanta classes de Tetràpodes, entre ells diverses espècies de Teràpsids.
La conca, d'uns 1.500 km d'ample, estava solcada per rius que arrastraven enormes volums de sediments des de les muntanyes antàrtiques cap al sud. Al voltant de les planures d'inundació, dels llacs i de les basses creixien varies plantes de pantà com els Equisetaceae, les falgueres i les falgueres amb llavors. Les pluges eren freqüents a la regió i produïen inundacions estacionals que ofegaven els animals,  per aquest motiu les seves restes s'han convertit en fòssils molt ben conservats.

S'han trobat restes de varis Teràpsids a diferents zones del món, prova de que aquests animals migraven a través del gran continent Pangea. Un bon exemple és el Lystrosaurus, que s'ha trobat a l'Antàrtida, Sudàfrica, Xina, Índia i Rússia.
2: Conca del Volga (Rússia): La conca del riu Volga a Rússia és on el geòleg Roderick Murchison va reconèixer una característica sèrie d'estrats vermells per damunt dels del Carbonífer i el va anomenar Sistema Permià, en record de Perm, la capital de la regió (veure article "El període Permià"). Des de llavors, el Permià ha passat a ser un període geològic reconegut internacionalment.
Ja es coneixien vertebrats fòssils, entre ells Teràpsids (que per llavors se'ls considerava una raça arcaica de mamífers). A les expedicions fetes durant el segle XX pel paleontòleg rus Ivan Efremov es van descobrir centenars d'esquelets, entre ells el del Seymouriamorf Kotlassia, que vivia a la ribera dels rius, i del Gorgonòpsid Inostrancevia i de el Scutosaurus.

A Rússia també s'han trobat uns altres Sinàpsids depredadors amb dents de sarbre encara més estranys. Entre ells hi ha el Biarmosuchus, l'Ivantosaurus, l'Eotitanosuchus i el Titanophoneus, que pertanyen als grups dels Dinocèfals i els Biarmosucs. 
     

diumenge, 3 de febrer de 2013

El traductor al blog.

Els que mireu el blog des d'un altre país, a partir del diumenge 3 de febrer del 2013, disposeu directament del  traductor de Google ubicat a la part dreta de blog, des d'on podeu traduir, en un instant,del català al vostre idioma.