Glossari

abelisàurid: Els Abelisaùrids (Abelisauridae) són una família de Ceratosaures que va viure a l'Amèrica del Sud, l'Àfrica i l'Índia (que formaven part de Godwana) durant el Cretaci.

acetàbul: L'acetàbul és la zona de la pelvis a la qual s'uneix el cap del fèmur.

acheulià: L'Acheulià és un complex industrial de finals del Paleolític inferior que es va desenvolupar primer a l'Àfrica i després va arribar a Euràsia amb les migracions de l'Homo erectus. La majoria de les seves variants es caracteritzen per les eines lítiques bifacials. El seu nom ve de la localitat francesa de St. Acheul.

al·losàurid: Els Al·losàurids (Allosauridae) són una família de dinosaures Carnosaures que van viure entre el Juràssic superior i el Cretaci inicial. Inclou a l'Al·losaure, del qual rep el nom el grup.

al·losauroïdeu: Els Al·losauroïdeus són un grup de Teròpodes Carnosaures que conté als Sinraptòrids, Carcarodontosàurids, Al·losàurids i Neovenatòrids. El seu nom ve de l'Al·losaurus, com Allosauridae.

amerindis: Els amerindis són els habitants originaris d'Amèrica. Se'ls coneix informalment com a "indis", ja que quan Cristòfor Colom va arribar al continent, creia que era les Índies (Àsia).

apòfisi espinosa: Les apòfisis espinoses són les parts de les vèrtebres que serveixen d'ancoratge dels músculs i els lligaments. En els humans, apunten cap enrere, mentre que en els quadrúpedes apunten cap endavant.

arcosaure: Els Arcosaures (Arcosauria) són un grup de rèptils que inclou als dinosaures, els Pterosaures, els cocodrils, les aus i altres grups extingits coneguts també com Tecodonts.

arqueocet: Arqueocet (Archaeoceti) és com s'anomenen a les balenes primitives com el Pakicetus, l'Ambulocetus, el Rodhocetus, el Zygorhiza, el Dorudon i el Basilosaurus. El seu nom vol dir "balena antiga".

aurinyacià: L'Aurinyacià és un complex industrial relacionat a Europa a principis del Paleolític superior i associat als primers Homo Sapiens del continent. Es caracteritza per l'inici de l'utilització d'eines d'os.

ausetans: Els Ausetans eren una tribu ibèrica que va viure a la Plana de Vic.

bactriana: Bactriana és el nom antic d'una regió que se situava a la vora dels rius Oxus i Bactrus i que limitava amb les muntanyes Hindu Kush. Avui compren el nord de l'Afganistan, l'Uzbekistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan.

brontotèrid: Els Brontotèrids (Brontoteriidae) són una família de Perissodàctils extingits que reben el nom del Brontotherium. Tenen un aspecte força semblant al dels rinoceronts. Van viure durant tot l'Eocè, de fa 56 a fa 34 M.A.

calcolític: El Calcolític o Eneolític és un període de la Prehistòria que va després del Neolític i abans de l'Edat del Bronze. Es caracteritza pel començament de la metal·lúrgia amb el coure, d'aquí el seu nom, que ve de les paraules gregues per coure i pedra. També s'ha anomena Edat del Coure per aquest motiu.

camarasàurid: Els Camarasàurids (Camarasauridae) són una família de Sauròpodes amb cavitats nasals davant dels ulls, coll relativament curt i potes robustes. Rep el seu nom del Camarasaurus.

carcarodontosàurid: Els Carcarodontosàurids (Carcharodontosauridae) són una família de Carnosaures que inclou a alguns dels dinosaures carnívors més grans juntament amb els Tiranosàurids i l'Espinosaurus. El seu nom vol dir "rèptil amb dents de tauró" en grec.

carnià: És una etapa geològica del Triàsic superior. Va des de fa 228 M.A. fins fa 216,5 M.A.

carnosaure: Els Carnosaures (Carnosauria) són una de les dues divisions principals dels Teròpodes Tetanurs. Està format per tots els grans Teròpodes Tetanurs excepte els Tiranosàurids.

celurosaure: Els Celurosaures (Coelurosauria) són la segona divisió dels Teròpodes Tetanurs. Està formada majoritàriament per petits carnívors. Són els Teròpodes més propers a les aus. Recentment s'ha descobert que molts tenien una mena de plomes.

ceràmica àtica: La ceràmica àtica és la característica de la regió grega de l'Àtica. Va tenir el seu màxim esplendor entre el segle VI A.C. i el segle V A.C.

ceratosaureEls Ceratosaures (Ceratosauria) són un llinatge de Teròpodes separat dels Tetanurs i de les aus al qual pertanyen els dinosaures carnívors més primitius.

ceratopsians: Els Ceratopsians o Ceratops (Ceratopsia) són un infraordre de dinosaures Ornitisquis caracteritzats per tenir projeccions parietals i banyes en les espècies més evolucionades, encara que els membres més primitius eren bípedes i no tenien projeccions parietals.

cessetans: Els cessetans eren una tribu ibèrica que habitaven les actuals comarques catalanes de l'Alt i el Baix Penedès, Garraf, el Camp de Tarragona i probablement una part de l'Anoia.
  
clade: Un clade és una ramificació o conjunt de ramificacions amb un tronc comú en la filogènia.

creixent fèrtil: Zona de l'Orient Pròxim i Mitjà que va des d'Egipte fins a Mesopotàmia. Aquest va ser el primer lloc del món on es va desenvolupar el sedentarisme, l'agricultura i la ramaderia.

cultura de l'Argar: La cultura argàrica o de l'Argar, és una de les fases culturals més característiques del sud-est de la Península Ibèrica durant l'Edat del Bronze. El seu nom ve del jaciment de l'Argar, a prop d'Almeria.

cultura punicoebusitana: S'anomena cultura punicoebusitana la fase cultural d'origen feníci de l'illa d'Eivissa, quan aquesta illa era colònia d'aquesta civilització procedent del Mediterrani oriental.

cultura talaiòtica: La cultura talaiòtica es una cultura nativa de les Balears que es va desenvolupar durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro, entre el 1350 i el 650 A.C. L'element constructiu característic d'aquest període i també el que porta el nom de la cultura talaiòtica és el talaiot, un tipus de torre fortificada. Es va desenvolupar a Mallorca i a Menorca, mentre que a Eivissa mai va estar present.

dimorfodòntid: Els Dimorfodòntids (Dimorphodontidae) són una família de Pterosaures primitius que van viure des de finals del Triàsic fins a principis del Juràssic. El seu nom ve del Dimorphodont.

diplodòcid: Els Diplodòcids (Diplodocidae) són una família de Sauròpodes que inclou alguns dels dinosaures més llargs de tots els temps. Rep el seu nom del  Diplodoc (Diplodocus).

driosàurid: Els Driosàurids (Dryosauridae), són una família d'Ornitòpodes Iguanodonts bípedes del Juràssic final i el Cretaci inferior.

dromeosàurid: Els Dromeosàurids (Dromaeosauridae) són una família de Teròpodes propers a les aus que es caracteritzen per tenir plomes i urpes retràctils i per ser intel·ligents. També es poden dir Raptors, que en llatí vol dir "lladre".

ectotèrmia: Els ectoterms són els animals que tenen una temperatura que varia segons l'ambient i l'hora del dia. També és poden dir animals de sang freda.

edat del bronze: Edat del Bronze és com s'anomena el període de la Prehistòria en que es comença a produir bronze i aquest constitueix el metall principal. L'Edat del Bronze dura a Europa des del 1850 A.C. al 850 A.C., aproximadament mil anys. 

edat del ferro: L'Edat del Ferro és l'últim període de la Prehistòria i es caracteritza per l'inici de la fabricació d'eines i armes de ferro, substituint al bronze. Es desenvolupa a Europa des del segle VIII A.C. fins al segle I A.C., quant moltes regions d'Europa comencen a ser absorbides pel poder romà.  

endotèrmia: Els endoterms són els animals que tenen capacitat de regular i mantenir la temperatura del cos amb independència de la temperatura de l'entorn. També es poden dir animals de sang calenta.

epipaleolític: Els Epipaleolítics és com s'anomenen els pobles que van viure entre el final del Paleolític superior i l'inici del Neolític, al mateix temps que els Mesolítics, però que a diferència d'aquests últims, encara conservaven un estil de vida semblant a la del Paleolític.

eosímid: Els Eosímids (Eosimiidae) són una família de primats haplorins extingits que reben el nom de l'Eosimias.

etrusc: Els Etruscs eren un poble de l'Edat del Ferro italiana que van viure a l'actual Toscana des del segle VIII A.C. fins al segle III A.C. Com molts altres pobles de l'antiga Itàlia, els Etruscs van ser sotmesos pels romans.

eusauròpode: Els Eusauròpodes o Eusauropoda ("sauròpodes moderns") són un grup de Sauròpodes que els inclou tots excepte al grup del Vulcanodon.

fabrosàurids: Els Fabrosàurids (Fabrosauridae) són una família d'Ornitisquis bípedes primitius anteriors a qualsevol altre grup d'Ornitisquis. Van viure des de finals del Triàsic fins a principis del Juràssic.

filogènia: La història de com va evolucionar un grup d'organismes.

gres: El gres és una roca sedimentària formada a partir de sorra.

hadrosàurids: Els Hadrosàurids (Hadrosauridae) o raça dels "dinosaures de bec d'ànec" són una família de dinosaures Ornitòpodes que van viure durant el Cretaci superior.

hadrosauroïdeu: Els Hadrosauroïdeus (Hadrosauroidea) són un grup de dinosaures Ornitòpodes que inclou als Hadrosàurids i els seus parents més propers que no s'han pogut classificar com Hadrosàurids.

haplorí: Els Haplorins són la subdivisió de primats en la qual es classifiquen els micos, els simis i els humans. Es diferencien dels lèmurs per no tenir el nas humit i no tenir vibrisses al musell.

herència genètica: És el fenomen de transmissió d'una sèrie de característiques de pares a fills.

hipsilofodont: Els Hipsilofodonts són una família d'Ornitòpodes herbívors i bípedes que feien normalment entre 1 i 2 m de llargada. Rep el seu nom de  l'Hypsilophodon.

iber: La cultura ibèrica és una cultura que es va desenvolupar a la Península Ibèrica des del segle IV A.C. fins al II A.C,  just abans de l'invasió romana. Coneixem bé als íbers gràcies a les fonts gregues i romanes

icnofòssils: Els icnofòssils són els senyals o rastres que deixen els organismes en forma de fòssil. Entre ells hi ha les petjades fossilitzades. Els icnofòssils són molt útils per estudiar el comportament dels organismes extingits.

iguanodont: Els Iguanodonts (Iguanodontia) són un grup de dinosaures Ornitòpodes que inclou als Iguanodòntids, Driosàurids i Hadrosàurids.

iguanodòntid: Els Iguanodòntids (Iguanodontidae) són una família de grans Ornitòpodes (alguns feien 10 m) que podien caminar tant a quatre potes com a dues. El seu nom rep de l'Iguanodon, com Iguanodontia.

ilercavons: Els Ilercavons eren una tribu ibèrica que controlava al tram final del riu Ebre.

ilergets: Els Ilergets eren una tribu controlava les comarques del Ponent català i les terres orientals d'Aragó.

indigets: Els Indigets eren una tribu ibèrica que habitava les comarques catalanes de l'Empordà i la Selva.

isqui: És un os de la pelvis que forma la part baixa i de darrera del coxal.

lacetans: Els lacetans eren una tribu ibèrica que vivia a les comarques catalanes del Bages, l'Anoia, el Solsonès i la Segarra.

laietans: Els laietans eren una tribu ibèrica que viva a les comarques catalanes del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental i Oriental i el Maresme.

lineal A: L'escriptura lineal A és un tipus d'escriptura que utilitzaven els minoics de Creta entre el segle XVII i el XV A.C.

llengües algonquines: Les llengües algonquines són un grup lingüístic parlat per vàries tribus indígenes de la costa est d'Amèrica del Nord i d'algunes parts de la regió central del continent, fins a arribar a les muntanyes Rocalloses. És un dels grups lingüístics amerindis més importants pel que fa a territori de parla.

llengües ameríndies: És el nom que es dona en conjunt a les llengües parlades pels nadius americans. Varies llengües ameríndies són el nàhuatl (asteques), el zuni (zunis), el mapudungun (maputxes), el guaraní (tribu guaraní), el quítxua (inques) i les llengües parlades pels maies.

llengües austronèsies: Les llengües austronèsies són una família lingüística, les llengües de la qual es parlen a Taiwan, el Sud-est asiàtic, la Melanèsia, la Micronèsia, la Polinèsia i Madagascar. Aquestes llengües es parlen en llocs tan allunyats entre ells perquè grups d'exploradors prehistòrics que parlaven aquestes llengües van colonitzar aquestes illes, algunes de les quals estaven deshabitades.

llengües indoeuropees: La família lingüística indoeuropea és la família a la qual pertany el català. Es divideix en les llengües itàliques (castellà, italià, llatí...), germàniques (anglès, alemany, holandès...), celtes (irlandès, escocès, bretó...), eslaves (rus, txec, polonès...), indoiranianes (persa, hindi, sànscrit...), entre altres. Abans del segle XV es parlaven a Europa i a la zona occidental d'Àsia, a partir de llavors, per qüestió de la colonització, es parlen a tot el món.

llengües tupí-guaraní: Són un grup de llengües ameríndies que es parlen a Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guaiana Francesa, Paraguai, Perú, Uruguai.

M.A.: És una abreviatura de milions d'anys.

macairodontí: Els Macairodontins o felins de dents de sabre són un grup de felins actualment extingits caracteritzats pels seus grans canins que sobresortien de la boca. També se'ls coneixen com "tigres de dents de sabre", encara que els Macairodontins no són parents directes dels tigres.

magdelenià: El Magdelenià és un complex industrial que es desenvolupa a bona part d'Europa a la part final del Paleolític final.

malgaix: El malgaix és la llengua nativa de Madagascar i és llengua oficial de l'illa junt amb el francès. Forma part de les llengües austronèsies, portades probablement per immigrants del sud-est asiàtic cap al segle IV, quan l'illa estava deshabitada.

maori: Els maoris són el poble indígena de Nova Zelanda, a la qual anomenen Aotearoa, que en la seva llengua vol dir "llarg núvol blanc". Són d'origen polinesi i parlen una llengua austronèsia. Els seus trets culturals més representatius són l'art del tatuatge facial i el ball de guerra o haka.

mapudungun: El mapudungun és la llengua que parla el poble maputxe. El seu lèxic mostra influències del quítxua i del castellà.

maputxe: Els Maputxes són un poble amerindi que habita el sud de Xile i el sud de l'Argentina. El seu nom vol dir "homes de la terra". També es coneixen com Araucans.

marginocèfal: Els Marginocèfals (Marginocephalia) són un grup de dinosaures Ornitisquis herbívors que es caracteritzen per tenir proteccions al cap. El grup inclou als Paquicefalosaures i els Ceratopsians.

megalosauroïdeu: Els Megalosauroïdeus (Megalosauroidea) o Espinosauroïdeus (Spinosauroidea), són un grup de dinosaures Teròpodes Tetanurs que està format per el Megalosaure i l'Espinosaure (dels quals reben els noms) i els seus parents més propers.

mesolític: Període de la Prehistòria que es troba entre el final del Paleolític i el començament del Neolític. Alguns autors parlen dels pobles mesolítics com societats caçadores-recol·lectores complexes, perquè hi ha una major diferenciació social, es comença a recol·lectar el blat silvestre, es practica la caça selectiva i comença a haver-hi un procés de sedentarisme.

mesonic: Els Mesonics (Mesonychia) són un ordre de mamífers carnívors extingits emparentats amb els Artiodàctils i els Cetacis. El seu nom prové del d'un membre d'aquest grup, el Mesonyx, el nom d'aquest a la vegada, vol dir "urpa mitjana".

mongoloide: Les persones mongoloides són aquelles que tenen característiques facials semblants a la del poble mongol. Entre els mongoloides es classifiquen les ètnies d'Àsia central i oriental i, segons alguns, els polinesis i els amerindis.

mosterià: El Mosterià és un complex industrial del Paleolític mitjà. A Europa, s'associa amb els Neandertals. El nom de la forma de tallar la pedra per aconseguir eines lítiques s'anomena "Mode 3". El seu nom ve del jaciment francès de Le Moustier.

mutació: Les mutacions són canvis en l'ADN que es transmeten de pares a fills i que han sorgit de manera natural durant la reproducció.

nanisme insular: El nanisme insular és un procés evolutiu que tendeix que espècies que viuen en illes que tenen parents de mida gran al continent, redueixin de mida per adaptar-se a la limitació de recursos.

natufià: Cultura del Mesolític de l'Orient Pròxim característica d'Israel i de Jòrdiana que es va estendre fins a Mesopotàmia. Es va desenvolupar des del 12.000 fins al 9.500 A.C.

neolític ceràmic: El Neolític ceràmic és la segona etapa del Neolític del Creixent Fèrtil. S'ha anomena així perquè ja hi ha ceràmica en aquesta regió.

neolític preceràmic: És com diu a la primera cultura neolítica del Creixent Fèrtil, es diu així perquè és anterior a l'invenció de la ceràmica. Es distingeixen dues fases: Neolític Preceràmic A i neolític Preceràmic B o Aceràmic.

neolític preceràmic A: Primera fase del Neolític Preceràmic i també de tot el Neolític del Creixen Fèrtil. Es va desenvolupar entre el 8.300 i el 7.200 A.C. Hi ha agricultura però no encara ramaderia.

neolític preceràmic B: El Neolític Preceràmic B o Neolític Aceràmic és la segona fase del Neolític Preceràmic del Creixent Fèrtil. Es va desenvolupar entre el 7.000 i el 6.000 A.C. Ja hi ha ramaderia.

neovenatòrids: Els Neovenatòrids són un família de Carnosaures Al·losauroïdeus. El seu nom ve del carnívor europeu Neovenator.

nimràvid: Els Nimràvids (Nimravidae) són una família de mamífers carnívors força semblants als felins. Se'ls anomena "falsos tigres de dents de sabre" perquè tenien canins que sobresortien de la boca, com als Macairodontins.

norià: És una etapa geològica del Triàsic superior. Va des de fa 216,5 M.A. fins fa 203.6 M.A.

olduvaià: L'Olduvaià és una industria de principis del Paleolític inferior que es va desenvolupar a la zona oriental d'Àfrica. Es caracteritza per eines de pedra forma primitives. Està associada principalment a l'Homo habilis. Algunes de les poblacions més antigues d'Euràsia, com les de Dmanisi i Atapuerca, també tenien tecnologia Olduvaiana. El seu nom ve del jaciment africà d'Olduvai.

ornitomimosaures: Els Ornitomimosaures són un grup de Teròpodes amb un bec sense dents, eren omnívors o herbívors i que tenien cames llargues, el que indica que eren ràpids. El seu nom vol dir "llangardaixos imitadors d'ocells", ja que eren molt semblants als ocells corredors com l'estruç. 

ornitòpode: És un subordre de dinosaures herbívors Ornitisquis caracteritzats per no tenir proteccions, a diferència dels Tieròfors i els Marginocèfals. El seu nom vol dir "peu d'ocell".

osteoderm: Un osteoderm és una placa òssia que es troba a la pell que no corresponen a l'esquelet que pot servir, per exemple, defensar-se.

paleotèrid: Els Paleotèrids (Palaeotheriidae) són una família de perissodàctils extingits que van viure durant l'Eocè i l'Oligocè. El seu nom ve del Palaeotherium (bèstia antiga).

paquicefalosaures: Els Paquicefalosaures (Pachycephalosauria) són un infraordre de dinosaures herbívors bípedes caracteritzats per una volta cranial formada per ossos engrossits.

període d'Uruk: Denominació que és dona a un període la història de Mesopotàmia que va des del Calcolític fins a l'Edat del Bronze i que es caracteritza per l'aparició de les ciutats i de l'escriptura. Uruk és el principal jaciment d'aquest període i també el que li dona el nom.

pithos: El pithos és una gerra gran de forma ovoidal i panxuda típica de la civilització minoica.

plateosàurids: Els Plateosàurids (Plateosauridae) són una família de dinosaures Prosauròpodes que rep el nom del Plateosaurus.

polinesi: Polinesi és el nom que es dona al conjunt d'ètnies d'origen asiàtic, característiques mongoloides i parla austronèsia que habiten la Polinèsia.

probòscide: Una probòscide és un apèndix allargat que surt del cap d'un animal. És més coneguda amb el nom de trompa. El seu nom en grec significa "anterior" i "per menjar". Entre els mamífers, duen una probòscide els elefants, els tapirs, el nassut de Borneo i l'ós formiguer.

pubis: El pubis és la part anterior de l'os coxal de la pelvis.

pueblo: Els indis Pueblo són un grup de tribus dels sud-oest dels Estats Units en que s'inclouen els Zunis. Es caracteritzen per viure en senzilles cases de fang o de pedra i per tenir una ceràmica amb motius geomètrics.

ramforincoïdeu: Els ramforincoïdeus (Rhamphorhynchoidea) són un grup de Pterosaures caracteritzats per tenir cues llargues i dents.

rincosaure: Els Rincosaures (Rhynchosauria) eren un grup de rèptils herbívors de cossos rodanxons i un gran bec molt comuns al Triàsic.

roca calcària: És una roca sedimentària formada per un mineral anomenat calcita.

rebaquisàurid: Els Rebaquisàurids (Rebbachisauridae) que van viure al Cretaci a Amèrica del Sud, Àfrica i Europa.

sauropodomorf: Els Sauropodomorfs (Sauropodomorpha) són un subordre de dinosaures Saurisquis format per els Sauròpodes i els Prosauròpodes, els dinosaures de coll llarg.

sànscrit: El sànscrit és una llengua indoeuropea parlada a l'Índia que s'utilitzava antigament per escriure els textos clàssics de l'hinduisme. És l'idioma oficial de l'estat indi d'Uttarakhand.

sinraptòrid: Els Sinraptòrids (Sinraptoridae) són un grup de Carnosaures que reben el nom del Sinraptor.

solutrià: El Solutrià és una industria lítica que es va desenvolupar al sud-oest europeu entre fa 22.000 i 17.000 anys.

tecodont: Tecodont és una altra manera de nombrar als Arcosaures primitius. El seu nom vol dir "dents en alvèols".

terizinosàurid: Els Terizinosàurids (Therizinosauridae) són un família de Teròpodes que es caracteritzen principalment per ser herbívors i per tenir grans urpes.

tetanur: Els Tetanurs (Tetanurae) són la divisió principal dels dinosaures Teròpodes i el grup de dinosaures més proper a les aus. Es divideixen en Carnosaures i Celurosaures.

tireòfor: Els Tireòfors (Thyreophora) són un grup de dinosaures herbívors de l'ordre dels Ornitisquis que es caracteritzen per tenir plaques protectores i pues, que els protegia dels depredadors.

tiranosàurid: Els Tiranosàurids (Tyrannosauridae) són una família de grans Teròpodes Celurosaures que van viure al Cretaci final a Nord-amèrica i Àsia. Està formada pel Tiranosaure Rex i els seus parents més propers. Encara que tenien una gran mida, no estaven directament emparentats amb els Carnosaures.

tiranosauroïdeu: Els Tiranosauroïdeus són un grup de Teròpodes formada pels grans Tiranosàurids i els seus parents més primitius. Alguns tenien plomes.

titanosaure: Els Titanosaures (Titanosauria) són un grup de Sauròpodes en que alguns dels seus membres tenien plaques d'os, osteoderms, a l'esquena.

turiasaure: Els Turiasaures són un grup de Sauròpodes que van viure entre el final del Juràssic i l'inici del Cretaci. El seu nom ve del Turiasaurus, que forma part d'aquest grup.

tribu: Una tribu és un tipus d'organització social formada per diverses famílies amb un origen, una llengua i una cultura comuns i que obeeixen a  un mateix cap. Al blog també s'utilitza com un sinònim de grups d'animals formats per un cap o un grup de caps.

unguis: L'unguis és un os que es troba a la cara. També se li pot dir os lacrimal.

vulcanodòntid: Els Vulcanodòntids (Vulcanodontidae) són una família de Sauròpodes basals que reben el nom del Vulcanodon i que hi formen part els Sauròpodes més propers al Vulcanodon que als Eusauròpodes.

xebró: Els xebrons són uns ossos situats a la cua de molts rèptils i alguns mamífers i que serveix per protegir els nervis i els vasos sanguinis.

zoomorf: S'anomena que una cosa és zoomorfa quan té forma d'animal.

zuni: Els Zunis o Ashiwis són una tribu originaria de Nou Mèxic, al sud dels Estats Units de cultura Pueblo. Viuen en cases de fang i tenen una ceràmica amb motius geomètrics. Avui viuen en una reserva d'aquest estat nord-americà.

2 comentaris:

  1. Hola Joel,

    He estat fullejant el teu blog i és una petita (o no tant petita) enciclopèdia on reculls tots la informació que tens dels dinosaures.
    Estic esmaperdut de la magnitud del teu blog i de la feina que hi ha al darrera.
    T'aniré llegint poc a poc i procuraré estar al dia de les novetats que vagis publicant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari.
      Estaré molt content si em vas seguint. Espero que t'agradi tot el que he fet i el que encara tinc per fer.
      Salutacions, SERTX!!

      Elimina