salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dimarts, 27 d’agost del 2013

Sèrie de Powerponits "Abans que nosaltres".

La sèrie de Powerpoints "Abans que nosaltres" és un recull d'imatges de les espècies d'animals prehistòrics presents al "blog". El nombre d'imatges per animal pot variar entre 1, 2, 3, 4 o 5, segons la importància que té l'espècie en la cultura popular. El màxim nombre de diapositives és de 29. Al principi de cada presentació hi ha un títol amb el nom de "El Jove Paleontòleg" i el tema que és tracta.
La sèrie es divideix en tres parts:
1: "Criatures d'un passat oblidat", on es representen animals que van regnar els ecosistemes abans de l'aparició dels dinosaures i també els que van conviure amb ells. Es divideix segons el grup: Invertebrats, Peixos, Amfibis, Rèptils terrestres, Sinàpsids, Rèptils voladors, Rèptils aquàtics i Mamífers del Mesozoic.
Properament hi podreu trobar:
2: "Els antics reis de la natura", on es mostren els dinosaures. Es divideix en períodes: Triàsic i Juràssic inicial, Juràssic mitjà i final, i a partir del Cretaci, també en regions: Europa, Nord-Amèrica, Orient i Hemisferi Sud. Cada capítol està dividit en varies parts que s'estructuren per races: Teròpodes, Ornitòpodes, Sauropodomorfs, Tireòfors i Marginocèfals algunes vegades, o simplement Saurisquis i Ornitisquis en altres. L'últim capítol està dedicat als ocells.
3: "Una nova era", on hi ha els mamífers extingits. Aquest es divideix en períodes: Paleocè, Eocè, Oligocè, Miocè, Pliocè, Plistocè i Holocè. L'últim capítol està dedicat als Homínids.
Ho podeu veure a la pàgina de Powerponit/vídeos:


Presentació del primer capítol de la sèrie.




dilluns, 26 d’agost del 2013

Quin era el Sauròpode més gran?

Els descobriments recents de Sauròpodes enormes han fet avançar els límits coneguts de la mida corporal dels vertebrats terrestres i plantejat la qüestió de quin era el Sauròpode (els vertebrats terrestres més grans de tots els temps) de major mida. Ara bé, quan s'utilitza la paraula gran, és important distingir entre pes (massa corporal) i longitud. Els Sauròpodes més llargs tenien una complexió relativament més lleugera i pesaven menys que les races més curtes i més robustes com el Braquiosaure.
CANDIDATS A SAURÒPODE MÉS PESANT

Alguns candidats a Sauròpode més pesant són l'Argentinosaurus, l'Ultrasauros (no Ultrasaurus), l'Amphicoelias i el Braquiosaure.
L'Argentinosaurus és un dels més citats com el Sauròpode més pesant. Segons algunes estimacions, pesaria fins a 100 tones!! És possible, perquè els seus ossos eren molt grossos, però només s'han trobat vèrtebres, fragments de costelles, una tíbia i alguns ossos de la pelvis, així que encara que no es pot arribar a una conclusió clara sobre el seu pes.
Ultrasauros és el nom que es va donar al principi a una gegantesca vèrtebra triturada de les capes del Juràssic superior de l'oest de l'estat americà de Colorado. Segons algunes estimacions, l'Ultrasauros faria 30 m de longitud, 15 d'alçada i entre 50 i 80 tones de pes. Està clar que algunes assignacions d'un pes tan alt com 190 tones per aquest dinosaure, són exagerades.
L'Amphicoelias, un dinosaure realment escàs, s'ha arribat a pensar que pesaria entre 120-150 tones!!!
Per ara, d'aquests tres dinosaures no s'ha trobat cap esquelet complet i el dinosaure més pesant conegut per esquelets sencers és el Braquiosaure, amb un pes de 50 o fins a 80 tones.

CANDIDIATS A SAURÒPODE MÉS LLARG 

I entre el títol de més llarg, hi ha també l'Amphicoelias, el Seismosaurus i el Supersaurus.
Segons algunes assignacions, l'Amphicoelias faria entre 40 i 60 m de longitud!!! Però es coneix tan poc d'aquest gegant que encara és especulació.
Parts de la cua, de l'esquena i la pota posterior d'un enorme Diplodòcid del Juràssic superior de Nou Mèxic han estat identificades com de Seismosaurus. Encara que s'han estimat longituds de fins a 58 m per aquest monstre, no han passat la prova d'un escrutini crític.
Per ara, el dinosaure més llarg estudiat més a fons és el Supersaurus, amb una llargada de 42 m de longitud i un pes de 50 t.

Representació de les mides aproximades de l'Amphicoelias, Argentinosaurus, Supersaurus, Diplodocus i Sauroposeidon.
  

dimecres, 21 d’agost del 2013

Fotos de l'exposició "Neolític, de nòmades a sedentaris"

A "El Jove Paleontòleg" ja hi ha les fotos de l'exposició "Neolític, de nòmades a sedentaris" de l'Obra Social "la Caixa", a la pàgina de fotos. Aquesta exposició tracta sobre el Neolític del Creixent Fèrtil i estava estructurada en 5 àmbits: Mesolític, on s'explica el final de les societats caçadores-recol·lectores amb l'exemple de la cultura Natufiana; Neolític Preceràmic A, on s'explica el descobriment l'agricultura amb l'exemple de Jericó; Neolític Aceràmic o Preceràmic B, on es mostra com es van domesticar els animals amb l'exemple de Jarmo; Neolític Ceràmic, on s'hi representen les primeres ceràmiques amb l'exemple de Çatal Höyük; i Període d'Uruk (Calcolitic), on es veu com va sorgir l'escriptura amb l'exemple d'Uruk.

Més informació a la pàgina web de l'exposició:

Les fotos a:

Logo de l'exposició.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Maneres de vida dels Sauròpodes-2

Continuació de l'article anterior...
Aquí tractarem sobre les preferències d'hàbitat dels Sauròpodes, la reproducció i el comportament social.

PREFERÈNCIES D'HÀBITAT
Durant gairebé un segle, els paleontòlegs van creure que els Sauròpodes eren aquàtics, que les seves potes no eren bastant fortes per suportar els seus voluminosos cossos, que les dents només servien per menjar vegetació aquàtica tova i que les obertures nassals funcionaven com tubs de busseig i que permetien respirar a l'animal mentre el seu cap estava submergit. La reavaulació de l'anatomia dels Sauròpodes s'ha traduït en una visió ben diferent de les preferències d'hàbitat d'aquests dinosaures. Mostra que hi ha poques proves o cap a favor de la teoria dels Sauròpodes aquàtics; en realitat s'ha estimat que la pressió de l'aigua hauria impedit l'expansió i la contracció si el dinosaure estava submergit. Les massisses potes dels Sauròpodes podien suportar sens dubte el seu enorme cos. Amb les seves dents robustes com les dels cavalls, podien haver pasturat fàcilment per la vegetació dura. I les obertures nassals a la part superior del cap d'alguns Sauròpodes són molt semblants a les dels tapirs, que tenen aquesta posició molt posterior de les obertures nasals perquè tenen aquella trompa que tant els caracteritza. És possible que alguns Sauròpodes, entre ells el Diplodocus, tindrien una probòscide tipus tapir. Les evidències donen suport a la hipòtesi de que els Sauròpodes eren herbívors terrestres.


REPRODUCCIÓ
A l'igual que tots els altres dinosaures, els Sauròpodes ponien ous. Una bona prova d'això són uns ous amb una closca de textura desigual i de fins a 25 cm de longitud trobats a la Provença francesa i atribuïts al Titanosaure Hypselosaurus. Alguns paleontòlegs han qüestionat si un animal tan pesat podia haver post ous sense aixafar-los, però els ous estaven disposats en fila, el que suggereix que l'Hypselosaurus els va pondre mentre caminava.

COMPORTAMENT SOCIAL
En molts dels grans jaciments nord-americans del Juràssic superior, com els de Como Bluff a Wyoming, dominen els esquelets de Sauròpodes. Aquestes agrupacions de dinosaures morts en massa podrien indicar un comportament gregari però en altres jaciments, com el del Monument Nacional dels Dinosaures d'Utah, dominen sobretot els cadàvers transportats per un riu. Les proves d'un comportament gregari entre els Sauròpodes que aporten les restes de morts massives no són convincents. Les petjades de Sauròpodes també donen suport fins a cert punt aquesta hipòtesi. Així, unes petjades trobades a Glen Rose, Texas, semblen documentar un grup de Sauròpodes que caminaven junts en la mateixa direcció. També que la distribució de les mides de les petjades indicaria la presencia i el nombre dels Sauròpodes de diferents edats i que és molt dispersa i no implica que hagués un moviment ordenat. Les proves que donen suport a un comportament social en els Sauròpodes són com a màxim circumstancials.

A Glen Rose, junt amb les petjades dels Sauròpodes s'han trobat algunes de Teròpodes.
Segons una teoria, quan en un jaciment d'icnites se'n troben dels dos animals, es possible que els carnívors perseguissin les seves preses.   

Manera de vida dels Sauròpodes-1

L'enorme mida i la inusual forma del cos (en especial el llarg cos i el minúscul cap) dels Sauròpodes han donat lloc a moltes especulacions sobre la seva manera de viure. En aquesta primera entrada tractarem sobre la dieta, el metabolisme i la locomoció.

DIETA
Els dos tipus de dents de Sauròpode -les dents en forma de vareta dels Diplodòcids i les espatulades dels Camarasàurids- semblen que estaven ben adaptats per pasturar la vegetació de una manera molt semblant a com un cavall utilitza els seus incisius. Algunes dents de Sauròpodes que s'han trobat estan desgastades, si bé aquests dinosaures no tenien dents trituradores per polvoritzar la vegetació, com si tenien els dinosaures bec d'ànec (Hadrosaurus), o dels premolars i molars dels cavalls. Els Sauròpodes haurien empassat la vegetació després de mastegar-la poc i dependre de mecanismes intestinals químics o bacterians per digerir-la. S'han trobat pedres o gastròlits dins dels estómacs d'alguns esquelets que servirien per ajudar a triturar les plantes.
Alguns paleontòlegs han sostingut que les dents en forma de vareta dels Diplodòcids s'utilitzaven per recol·lectar algues i invertebrats. Encara que aquesta explicació es plausible, s'hauria necessitat un increïble subministrament d'aquests aliments per nodrir-los. Sembla més versemblant que els Sauròpodes mengessin diferents tipus de plantes. Si s'atribueixen valors nutritius moderns a les plantes mesozoiques, s'ha estimat que un Sauròpode de 29 t hauria que menjar 50 kg de plantes cada dia!

METABOLISME
El càlcul de 50 kg/dia es basa en la noció de que els Sauròpodes tenien tasses metabòliques comparables a les dels actuals rèptils. Si les seves tasses metabòliques haurien sigut més altes, com les dels mamífers, haurien menjant encara més. Amb tot, no existeixen proves clares de que això fos així i es raonable concloure que tenien un metabolisme reptilià ectoterm (de "sang freda"), encara que amb una diferència important: els Sauròpodes haurien mantingut una temperatura corporal constant, com la "sang calenta" dels mamífers, però l'enorme massa d'aquests animals dificultava la transferència de calor. Així doncs, en virtut únicament de la seva mida, una vegada arribava la seva temperatura corporal ideal, els Sauròpodes haurien conservat aquesta temperatura durant molt més temps que un animal més petit.

LOCOMOCIÓ
La longitud gairebé igual de les potes anteriors i posteriors, els seus ossos massissos i grossos, les voluminoses cintura pèlvica i escapular i els peus curts i grossos dels Sauròpodes indiquen que eren quadrúpedes obligats. L'estructura del peu dels Sauròpodes indica que caminaven sobre les puntes dels seus dits anteriors mentre que els seus peus posteriors es recolzaven en uns amples coixinets semblants als dels elefants. Les petjades dels Sauròpodes confirmen aquestes conclusions. L'estructura de les seves potes està dissenyada per portar molt de pes al terra.

Dibuix d'un Diplodòcid menjant una falguera.

dimarts, 13 d’agost del 2013

Les vèrtebres dels Sauròpodes

No es coneix el crani de molts Sauròpodes perquè era petit i quan l'animal moria es perdia fàcilment. Això ha obligat a molts paleontòlegs a classificar aquests dinosaures basant-se en altres peces de l'esquelet com les vèrtebres. Per sort, aquests ossos varien de forma significativa entre les diverses races, el que ofereix una base útil per a classificar-los.
La vèrtebra d'un Sauròpode, com la de la majoria dels vertebrats, consisteix en un centre o cos vertebral que es una zona d'inserció dels músculs que sostenen el cos de l'animal. Aquest també suporta un arc neural, una estructura complexa que tanca la medul·la espinal i de la que parteixen riostes òssies a les que van unides les costelles i altres vèrtebres. La part superior de l'arc neural és una prolongació òssia anomenada apòfisi espinosa, una altra zona d'inserció per tendons, músculs i lligaments.
La columna vertebral de tots els dinosaures i de la majoria dels vertebrats es pot dividir en quatre regions: cervical (coll), dorsal (esquena), sacra (cintura) i caudal (cua). A més, les formes en que les superfícies dels cossos vertebrals s'articulen entre si tenen noms descriptius.
En els Sauròpodes, aquests cossos vertebrals s'articulen en una articulació de cap i cavitat. Si la cavitat és anterior i el cap és posterior, la vèrtebra es denomina procele, que en grec vol dir "cavitat d'abans". Si la situació és la inversa-cavitat posterior i cap anterior-, la vèrtebra s'anomena opistocele, "cavitat del darrere" en grec. Les vèrtebres unides per dues cavitats s'anomenen anficele, "cavitat doble" en grec.
Les vèrtebres de molts Sauròpodes tenen unes cavitats que alleugeraven el pes dels ossos.
Les vèrtebres caudals dels Sauròpodes tenien ossos xebrons als quals anaven units músculs i que protegien i rodejaven els vasos sanguinis de la cua.
La forma dels xebrons, la longitud i la forma de les apòfisis espinoses i si varies vèrtebres són o no procele, opistocele o anficele, són trets importants en la classificació dels Sauròpodes.

Vèrtebres de Sauròpodes on s'assenyalen l'apòfisi espinosa i la cavitat que alleugera l'os.

Xebró de Diplodocus.

dilluns, 12 d’agost del 2013

Exposició sobre Charles Darwin al Museu Marítim de Barcelona.

L'exposició "Darwin, el viatge d'un naturalista", produïda per l'American Museum of Natural History de Nova York, es pot veure al Museu Marítim de Barcelona fins a l'1 de setembre. Tracta sobre la vida d'aquest naturalista anglès, el seu viatge a bord sobre el HMS Beagle i la seva teoria sobre l'evolució.

Més informació a la web del Museu Marítim de Barcelona:


També hi ha les meves fotos. Les podeu veure a:



dimarts, 6 d’agost del 2013

1r Aniversari del "blog" (06-08-2012 / 06-08-2013)

73 països han entrat al "blog" durant aquest primer any.  Gràcies a tots per les vostres visites!!!!

-el jove paleontòleg-

dilluns, 5 d’agost del 2013

Diferències entre els Diplodòcids i els Camarasàurids.

Els dos tipus principals del Juràssic superior dels Estats Units, els Diplodòcids (Diplodocidae) i els Camarasàurids (Camarasauridae) es distingeixen sobre tot pel seu cap.
El crani dels Diplodòcids era llarg i gràcil, amb el morro allargat. Les mandíbules tenien unes dents allargades i en forma de clavilla. Les obertures nasals estaven a la part superior del cap, davant i per damunt dels ulls. El del Camarasàurids era curt i robust, amb el morro curt. Les mandíbules tenien unes dents grans i en forma d'espàtula. Les obertures nasals eren grans i estaven situades als costats del crani, davant dels ulls. 
Pel que respecte al cos, els Diplodòcids el tenien llarg i de complexió relativament lleugera. El dels Camarasàurids tenia una estructura sòlida, no era molt llarg i no era molt pesant. El coll dels Diplodocidae era molt llarg, amb moltes vèrtebres, el Diplodoc en tenia 15, mentre que el dels Camarasauridae era curt, amb només 12 vèrtebres.
Les apòfisis espinoses de les vèrtebres cervicals dels Diplodòcids tenien una estria en forma de V i les de les vèrtebres de la regió de la cintura eren altes, mentre que les apòfisis espinoses de les vèrtebres cervicals dels Camarasàurids tenien l'estria en forma d'U i les de les vèrtebres de la regió de la cintura eren més baixes i grosses. Els ossos xebrons de la cua dels Camarasàurids tenien forma d'espina, mentre que els dels Diplodòcids tenien dues varetes paral·leles.
Els Diplodòcids tenien una cua molt llarga formada per al menys per 80 vèrtebres. Aquests tenien les potes bastant gràcils i curtes, amb una proporció húmer/fèmur de 0,66 cm, mentre que les potes dels Camarasàurids eren més llargues i robustes i amb una proporció húmer/fèmur de 0,70 cm. El canell i el turmell dels Diplodòcids només tenien un os cadascun, mentre que els dels Camarasàurids en tenien dos cadascun.

Crani de Diplodoc de perfil, les obertures nasals no es poden veure perquè estan a la part frontal.
   
Crani de Camarasaurus de perfil, les obertures nasals es poden veure perquè es troben a la part lateral.