Imperobator antarcticus, el "raptor" gegant (o no) de la terra gelada.

L'Imperobator antarcticus es tracta del segon Teròpode no-aviari de l'Antàrtida, després del Cryolophosaurus, i és un dinosaure sobre el qual no hi ha molt consens entre els paleontòlegs, sobretot pel que fa al seu parentesc. L'Imperabator està basat en un seguit de fragments d'ossos dels peus (part distal de la tíbia,  astràgal, peroné i calcani fusionats, fragments de tots els metatarsians i falanges de tots els dits entre les quals s'inclou la falange ungual o urpa del dit II) procedents del jaciment de Comb Ridge (península de Naze, Illa de James Ross), pertanyent al Membre Cape Lamb a la Formació Snow Hill Island (Cretaci superior Maastrichtià, 71 M.A.; trobant-se en el mateix horitzó geològic que l'Ornitòpode Morrosaurus), que van ser desenterrats el 2003 i que van ser catalogats pe primer cop l'any 2007 com els fragments del peu d'un Dromeosàurid. Aquest 13 d'abril va sortir a la llum a la revista Cretaceous Research una nova descripció del Teròpode de Comb Ridge per part d'en Ricardo Ely (Universitat d'Indiana, Bloomington) i d'en Judd Case (Universitat del Washington Oriental, Cheney), en la qual es va considerar l'holotip d'aquesta nova espècie i que presenta certes diferències amb la descripció original pel que a la seva identificació taxonòmica.

Dibuix del peu sencer de l'Imperobator on les parts absents a l'holotip estan acolorides en blanc i les parts presents a l'holotip presenten una identificació cadascuna.
Foto: Ely & Case (2019)/Cretaceous Research.

El nom genèric Imperobator és una combinació del llatí imperium ("poder") i del mongol bator ("guerrer"), mentre que el nom específic antarcticus és una referència clara a l'Antàrtida. A la descripció original del 2007, l'holotip de l'Imperobator tindria una alçada completa de 2 m, la qual cosa el situaria dins dels Dromeosàurids, segons la interpretació d'aquest article, més grans que existeixen juntament amb l'Utahraptor i el Dakotaraptor nord-americans, l'Achillobator mongol i l'Austroraptor argentí. La mida gegantina de l'Achillobator podria estar deguda per l'absència de depredadors encara més gran al Maastrichtià de l'Antàrtida, encara que no es coneixen més restes de Teròpodes d'aquesta època a la regió. L'Imperobator té tres caràcters de diagnòstic: la fusió del peroné i del calcani, una secció de tall del metatarsià II en forma de paral·lelogram i una inclinació d'aquest mateix metatarsià II en el punt que acaba la diàfisi. A la descripció de l'holotip del 2007 ja es van indicar que hi havia característiques pròpies dels Dromeosàurids, com una superfície articular distal del metatarsià II que es tracta d'un gínglim (una articulació que només permet el moviment dels ossos en dues direccions oposades) i una urpa del dit II gran i que presenta una gran curvatura, que són absents al Teròpode de Comb Ridge. Aquesta absències han estat interpretades per l'Ely i en Case com la prova de que l'Imperobator no seria un Dromeosàurid, encara que presenta algunes altres característiques dels "raptors" com un peu no-arctometatarsalià, l'absència d'un procés ossi en forma de llengua del metatarsià III i un gínglim ben desenvolupat a la superfície articular distal d'aquest mateix metatarsià.
L'Ely i en Case van dur a terme diferents anàlisis filogenètiques de l'Imperobator. En totes elles es va recuperar com a part de Paraves (el clade constituït pels Dromeosàurids, les aus i els Troodòntids), encara que les seves relacions de parentesc dins d'aquest espectre varien entre les matrius utilitzades: en un politomi juntament amb els Dromeosàurids (pel que no apareix com un clade monofilètic) i tàxons basals de Paraves o en un politomi format per Dromeosàurids i Anquiornítids (Anchiornithidae, petits carnívors del Juràssic superior i el Cretaci inferior), una diversitat de resultat que són resultat del caràcter fragmentari dels seus fòssils. En aquestes anàlisis filogenètiques s'han trobat quatre caràcters de diagnòstic del clade Paraves: els gínglims distals dels metatarsians II i III, la hipertrofia de l'urpa del dit II i un vorell ossi al darrere del metatarsià IV. El segon i el quart caràcter estan presents de forma segura a l'Imperobator i el tercer també es podria considerar que es troba al dinosaure antàrtic perquè hi ha diversos graus de desenvolupament d'aquesta urpa entre les diferents branques de Paraves tot i que es mostra amb més claredat en els Dromeosàurids, mentre que la primera característica, com no s'observa en l'Imperobator, ha estat reinterpretada per l'Ely i en Case com una característica que forma part exclusivament de la unió dels Dromeosàurids, les aus i els Troodòntids.

Arbre filogenètic d'un dels diferents resultats obtinguts per l'Ely i en Case, on l'Imperobator apareix en un politomi amb diversos Dromeosàurids i Anquiornítids.
Foto: Ely & Case (2019)/Cretaceous Research.

La descripció de l'Imperobator ha estat comentada per dos dels paleontòlegs més actius a Internet, la Mickey Mortimer i l'Andrea Cau, als seus respectius blogs, uns comentaris en que aporten evidències que fan capgirar els resultats de l'Ely i d'en Case. La primera observació de la Mortimer respecte a l'Imperobator ha estat sobre la mida, ja que, tot i que han agafat de referència la mesura d'alçada de l'animal feta l'any 2007, els autors de la descripció de l'Imperobator diuen que l'urpa del dit II mesura 4-5 cm i a les fotos dels fòssils s'indica que la primera falange del dit IV fa 6,1 cm i que la part distal de la tíbia fa 6 cm (en comparació, les parts distals de les tíbies de l'Achillobator, l'Utahraptor i l'Austroraptor fan 11,3 cm, 14,5 cm i 14 cm respectivament). Les estimacions de la mida del dinosaure antàrtic per part de la Mortimer donen com a resultat una longitud d'entre 2,9 i 4,2 m (la qual és semblant a la d'un Dromeosàurid de mida mitjana com és el Deinonychus i bastant allunyada dels 5-6 m dels Dromeosàurids gegants). La Mortimer també retreu a l'Ely i a en Case que no hagin inclòs al seu article unes dents procedents de Comb Ridge que va ser incloses a l'article del 2007 (que justament té com a autor principal a en Case) com a fòssils pertanyents al "Dromeosàurid" que ha resultat ser l'Imperobator, dient com a mínim que no tenen clar si les dents tenen una relació directa amb l'holotip. El fet que l'Imperobator s'hagi recuperat en una de les anàlisis filogenètiques en un politomi amb Dromeosàurids i Anquiornítids fa que la Mortimer hagi considerat que la inclusió del dinosaure antàrtic dins d'aquestes dues famílies és igual de vàlida que la seva consideració com un Paraves basal. A més, la Mortimer ha inserit a l'Imperobator dins d'una matriu filogenètica pròpia i ha obtingut el curiós resultat que el Teròpode antàrtic formaria part de la subfamília de Dromeosàurids Halszkaraptorinae, uns resultats que es troben recolzats per l'urpa del dit II no excessivament gran i corbada. Una hipòtesi més plausible per raons biogeogràfiques del parentesc de l'Imperobator mostrada per la Mortimer és la seva pertinença als Dromeosàurids Unenlaginins, propis d'Amèrica del Sud i als quals pertany l'Austroraptor.

Foto de l'holotip de l'Imperobator feta per l'article de descripció original dels fòssils del 2007. En aquesta foto apareixen unes falanges distals dels dits III i IV, les quals no apareixen al dibuix de l'article del 2019, unfet que ha estat també criticat per la Mortimer.
Foto: Case et al. (2007)/USGS Numbered Series.

El primer retret d'en Cau cap a l'Ely i en Case és que és possible que la fusió entre el peroné i el calcani sigui realment una expansió distal molt marcada del peroné, el que ha estat assenyalat pel paleontòleg italià com a prova de que l'Imperobator pot ser un Teròpode no-Celurosaure. En Cau ha afegit l'Imperobator a la seva matriu filogenètica Megamatrice, en la qual es recupera en diferents posicions entre les quals figura la d'Al·losauroïdeu i la de Terizinosaure, una disparitat de resultat que en Cau relaciona amb el fet que les matrius filogenètiques de l'article de descripció de l'Imperobator estan restringides als Celurosaures (pel que només poden donar resultats dins d'aquest espectre) i que algunes característiques considerades de Dromeosàurid o Paraves del dinosaure antàrtic es troben en altres tipus de Teròpodes com els Tiranosauroïdeus. La posició final d'en Cau sobre el tema és que l'Imperobator és un Tetanur de relacions indeterminades, encara que assenyala com a més o menys plausible un dels diferents resultats de Megamatrice que el situa dins dels Megaraptors al ser aquests Teròpodes típics tant d'Amèrica del Sud com d'Austràlia, terres veïnes de l'Antàrtida. En Cau tampoc està d'acord amb la identificació que han fet l'Ely i en Case d'alguns fragments ossis de l'holotip de l'Imperobator, dient, per exemple, que la segona falange del dit II serien del dit IV i que la primera falange del dit IV seria el mateix os però del dit III. En resum, que l'Imperobator és un dinosaure molt volàtil que pot pertànyer a tot tipus de clades depenent de com es vegin les seves restes i amb quantes altres espècies de "llangardaixos terribles" es compara i que s'haurà d'esperar a la descoberta i descripció de més restes per aclarir alguna cosa.

Reconstrucció del cap i el coll de l'Imperobator, amb una coloració basada en la dels pingüins, els dinosaures aviaris més característics de l'Antàrtida.
Foto: HodariNundu.