Els dinosaures de l'any 2015: Morrosaurus antarcticus.

És el segon dinosaure polar descrit al 2015 després de l'Ugrunaaluk àrtic, tot i que en aquest cas prové de les antípodes, de l'Antàrtida, a la qual s'hi refereix el nom específic del nou tàxon. El descobriment del Morrosaurus ha ajudat a mostrar una connexió entre una part de la fauna dinosauriana d'aquest continent, encara força desconeguda, i la d'altres regions.

El Morrosaurus és un Ornitòpode Iguanodont descobert el 2002 pel paleontòleg argentí Fernando Novas a la península El Morro (de la qual prové el nom genèric) de l'Illa de James Ross, dins del sector de l'Antàrtida administrat per l'Argentina. A l'Illa de James Ross s'han trobat alguns dels pocs dinosaures del continent gelat, com el Tireòfor Antarctopelta o el també Ornitòpode Trinisaura. Va ser estudiat per un equip del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia, de l'Institut Antàrtic Argentí i de la Universitat Nacional de La Plata dirigit pel mateix Fernando Novas i que va publicar la descripció del Morrosaurus el 29 de setembre a la revista Cretaceous Research.

Situació del descobriment del Morrosaurus (identificat amb la silueta d'un Ornitòpode) dins de l'Illa de James Ross.
Foto: Cretaceous Research.

L'holotip del Morrosaurus prové de la Formació Snow Hill Island, del Cretaci Superior Maastrichtià (70 M.A.), quan l'Illa de James Ross i probablement tota l'Antàrtida estaven coberts de boscos temperats i no de neu i gel, que no va començar aparèixer fins fa 40 M.A, 25 milions d'anys després de la desaparició dels dinosaures no aviaris. Només està representat per una cama dreta que inclou els extrems superior i inferior del fèmur, de la tíbia i del peu mitjà (metatarsians) i el tercer dit del peu. Tot i això, s'ha estimat la mida de l'exemplar en 4 m. La mida d'aquesta extremitat posterior és força gran, pel que el Morrosaurus seria probablement un animal bípede i corredor. Aquesta possible visió ha estat rectificada per la presència d'un quart metatars molt prim.

Dibuix i foto dels metatarsians del Morrosaurus.
Foto: Cretaceous Research.

Aquesta característica també apropa al Morrosaurus a un seguit d'Ornitòpodes del Cretaci de la Patagònia argentina (Gasparinisaura, Anabisetia, Nothypsilophodon, Talenkauen i Macrogryphosaurus) i al Trinisaura. Tots junts formen un clade d'Iguanodonts basals australs anomenats Elasmaria, que podria estendre's fins a Austràlia. Aquesta nomenclatura es va encunyar el 2008 a la descripció del Macropgryphosaurus i llavors només s'hi va incloure aquest tàxon i el Talenkauen. Ha estat en anàlisis posteriors on s'han acceptat la resta de dinosaures esmentats anteriorment, que abans s'havien classificats en altres clades com els Hipsilofodonts (Notohypsilophodon). Els Elasmaria es defineix per trets ossis que mostren adaptacions per un estil de vida corredor entre les quals s'hi troben, a més del quart metatars prim, uns xebrons caudals expandits posteriorment que associen a una major superfície de la musculatura de la cua i un húmer corbat amb absència d'una cresta deltopectoral, el que indica que les extremitats anteriors no les utilitzaven per a la locomoció. Tot i que la presència d'una de les tres característiques anteriorment esmentades influeix en la col·locació del Morrosaurus dins dels Elasmaria, les poques restes identificades fins ara impedeix la determinació de les altres dues i la inclusió total de la nova espècie. Aquí s'arriba a l'afirmació del primer paràgraf, ja que la probable col·locació del Morrosaurus dins dels Elasmaria reforça la idea d'una connexió faunística entre l'Antàrtida, Amèrica del Sud i Austràlia dins del Gondwana durant el Cretaci Tardà. 

Reconstrucció d'un Morrosaurus caminant pel bosc.
Foto: Sebastián Rozadilla.