salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dilluns, 29 de juliol del 2013

Els Sauròpodes.

Aquests dinosaures Saurisquis herbívors quadrúpedes inclouen els majors animals terrestres de tots els temps. Alguns, com l'Argentinosaurus arribaven a pesar 100 tones i altres, com el Supersaurus, superaven els 40 m de longitud corporal.
Algunes novetats evolutives dels Sauròpodes són la seva mida gegantesca, el seu coll llarg, la seva cua també llarga, un cap molt petit i narius situats dorsalment, entre altres.
Van tenir una distribució cosmopolita. Els seus fòssils són coneguts en tots els continents excepte a l'Antàrtida. Els paleontòlegs reconeixen més de 100 gèneres de Sauròpodes, encara que de la majoria no se'n tenen esquelets complets.
Els Sauròpodes més antics que es coneixen són del Triàsic Superior i el grup va perviure fins l'extinció de tots els dinosaures al final del Cretaci. Pel que fa a la mida i a la diversitat, el zenit de l'evolució dels Sauròpodes va tenir lloc durant el Juràssic superior. En aquella època, les dues famílies principals eren els Diplodocidae i els Camarasauridae.

Crani de Turiasaurus, un Sauròpode del Cretaci inferior d'Europa.

Dibuix d'un Amargasaurus, del Cretaci inferior d'Amèrica del Sud.

dijous, 25 de juliol del 2013

Exposició de mòmies egípcies a Tarragona.

Fins al 18 d'agost es pot veure al Caixaforum de Tarragona l'exposició "Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna", que explora els complexos rituals relacionats amb la mort i l'altra vida a l'antic Egipte amb peces del Rijksmuseum van Oudheden (Museu Nacional d'Antiguitats en holandès) de Leiden, als Països Baixos.

Més informació a la web del Caixaforum de Tarragona


Sarcòfags d'Amenhotep, dues de les peces que es poden veure a l'exposició.


També ja hi són les meves fotos a:

http://eljovepaleontoleg.blogspot.com.es/p/fotos.html

Troben la cua articulada de dinosaure a Mèxic.

Un grup de paleontòlegs mexicans han recuperat 50 vèrtebres de la cua articulada d'un dinosaure en un jaciment de Coahuila, al nord del país. El fòssil pertany a un Hadrosaurus de fa 72 milions d'anys, del Cretaci superior. És una resta singular perquè és molt rar trobar exemplars amb la majoria dels seus ossos units.

Aquí deixo l'enllaç per veure la notícia sencera:



Paleontòlegs treballant en la cua d'Hadrosaurus.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Característiques i evolució dels Prosauròpodes.

Els Prosauròpodes es caracteritzen principalment per tenir una gran mida i robustesa, unes dents en forma d'espàtula i serrades i una articulació de les mandíbules per sota del nivell de les dents. El seu petit cap anava unit a un coll llarg seguit d'una esquena i una cua també llargues, unes proporcions característiques d'aquest grup.
La pelvis subjectava unes potes posteriors massives. El primer dit de la mà tenia una ungla molt gran i el quart i el cinquè dit del peu posterior eren petits i no haurien suportat molt de pes quan l'animal caminava.
La pelvis dels Prosauròpodes era saurisquia, el que fa que estiguin relacionats amb els Teròpodes.
  
EVOLUCIÓ

Els Prosauropòdes figuren entre els primers dinosaures que van aparèixer durant el Triàsic superior. No van tardar a tenir una distribució cosmopolita i van figurar entre els vertebrats més reeixits i més grans del Triàsic superior i del Juràssic inferior.
Hi ha una gran semblança entre els fòssils de Prosauròpodes com l'Ammosaurus americà i el Lufengosaurus xinès, el que suggereix que cap al Juràssic inferior, aproximadament 200 milions d'anys, hi havia ambients favorables per aquests dinosaures a tots els continents.
Es van extingir al final del Juràssic inferior. La seva desaparició, suposa la primera aniquilació significativa d'un grup de dinosaures i que coincideix amb l'aparició dels seus parents més grans, els Sauròpodes i altres grans dinosaures vegetarians, com els Estegosaures i els Anquilosaures (Thyreophora).

En aquesta foto hi ha dos esquelets de Plateosaurus reconstruïts caminant a 2 potes.
El Plateosaurus, el Prosauròpode típic, tenia molts trets característics del seu grup, alguns dels quals s'han explicat al primer apartat del text.
  

dimecres, 17 de juliol del 2013

Maneres de vida dels Prosauròpodes.

Els Prosauròpodes es reconstrueixen sovint com animals bípedes però les petjades dels seus peus indiquen que solien caminar de forma quadrúpeda. De fet, les potes anteriors dels Prosàuropodes tenien al menys dos terços de la longitud de les posteriors, a l'igual que en els posteriors Sauròpodes Diplodòcids, dels que es sol considerar que van ser quadrúpedes obligats. El primer dit de la mà era molt més gran que els altres i els Prosauròpodes haurien portat aquest dit separat del terra quan caminaven. És quasi indudtable que aquests animals podien aixecar-se sobre les seves potes posteriors per arribar fins a la vegetació dels arbres alts, el que concorda amb l'evidència de que eren herbívors. Un gran nombre de característiques suggereixen que els Prosauròpodes menjaven plantes.
1: El seu coll llarg hauria estès l'abast de la seva alimentació vertical i permetre brostejar en la vegetació dels arbres alts com les girafes.
2: L'articulació de les mandíbules queda sota de la línia de dents superiors com en els Ornitòpodes, uns herbívors amb pelvis d'ocell.
3: La desviació lateral de les mandíbules dels Prosauròpodes varia de petita a gran. Aquesta desviació permetia que les fileres de dents fossin gairebé paral·leles, de forma que ambdues havien d'entrar en contacte quasi simultàniament en tota la seva longitud durant la masticació, com en molts mamífers herbívors.
4: Les seves dents espatulades tenien unes 20 petites serres tosques disposades en un angle d'uns 45 graus del seu fil de tall. Tenien un extraordinària semblança amb les dents de les iguanes, uns llangardaixos herbívors.
5: És possible que el gran mombre de petites pedres estomacals o gastròlits trobades a la regió de l'estòmac d'un esquelet del Prosauròpode africà Massospondylus s'utilitzaven per a triturar la vegetació ingerida.

Dibuix d'un Plateosaure a dues potes.

Reconstrucció de dos Plateosaurus a quatre potes. Dibuix de Raúl Martín.

dilluns, 8 de juliol del 2013

Els Sauropodomorfs: Introducció als Prosauròpodes

Pocs animals inspiren tant respecte com els animals terrestres més grans de la història de la Terra, els dinosaures Sauròpodes. Aquests juntament amb els Prosàuropodes, constitueixen el grup dels Sauropodomorfs (Sauropodomorpha).
Entre les novetats evolutives que els distingeixen dels altres dinosaures hi trobem un cap molt petit  en comparació amb el cos, dents en forma d'espàtula, al menys 10 vèrtebres allargades en un coll relativament curt, peus curts i una ungla molt gran al primer dit de la mà. Els Sauropodomorfs van viure durant tota la era dels dinosaures, des del Triàsic superior fins al final del Cretaci. Van ser un dels grups més exitosos de dinosaures herbívors, així com l'experiment més espectacular de la natura respecte al gegantisme animal.
PROSAURÒPODES

Aquesta setmana començarem a parlar dels Prosauròpodes. Aquests dinosaures constitueixen unes de les primeres diversificacions de dinosaures herbívors. Es coneixen a partir de fòssils de tots els continents que daten des del Triàsic superior al Juràssic inicial. Els prosauròpodes tenien una complexió semblant a la dels seus parents Sauròpodes, però eren molt més petits i més gràcils.
Els Prosauròpodes es solien considera com avantpassats dels Sauropòdes (i d'aquí el seu nom, que vol dir "anteriors als Sauròpodes) i alguns paleontòlegs creuen que "la baula perduda" entre varis grups el proporcionaven gèneres com l'africà Vulcanodon i l'argentí Riojasaurus. 
Però tots els Prosauròpodes, inclosos aquests dos, tenien algunes característiques esquelètiques que els diferenciaven dels Sauròpodes. Per exemple, els Prosauròpodes tenien un cinquè dit molt petit, a diferència dels Sauròpodes que el tenien gran, presumiblement a l'igual que els avantpassats dels Prosauròpodes.
Actualment, els paleontòlegs prefereixen considerar que els Prosauròpodes van ser els parents més pròxims dels Sauròpodes però no els seus avantpassats i que els dos grups derivarien d'un ancestre comú que encara està per descobrir.

Durant el Juràssic inferior, els Prosauròpodes tenien una distribució gairebé cosmopolita. S'han trobat fòssils fins i tot a l'Antàrtida, on vivia el Glacialisaurus.



Nova presentació de Prezi

Presentació de Prezi sobre "les migracions humanes", les rutes de l'Homo Sapiens durant la Prehistòria per tot el món.
La trobareu a la pestanya de presentacions de Prezi i a qualsevol pàgina a la banda dreta del blog.
Com a novetat en  aquesta presentació hi ha música.


Portada de la nova presentació de Prezi. 

dilluns, 1 de juliol del 2013

El nom dels Teròpodes.

El nom Theropoda (Teròpode), que és el es dona als dinosaures carnívors, ve del grec therios, que significa "bèstia", i podos, que significa "peu". Encara therios significa literalment "bèstia",  sol referir-se als mamífers, amb el que el nom Theropoda no sols significa "peu de bèstia", si no que també "peu de mamífer". El paleontòleg Othniel Charles Marsh va encunyar el nom Theropoda pels dinosaures carnívors al 1881. Deu anys abans, en Marsh havia nombrat  el nom Ornithopoda ("peu d'ocell") a un grup de dinosaures Ornitisquis herbívors.
Està clar que en Marsh es va basar amb la forma dels peus per a nombrar als dinosaures. Però quines van ser les semblances que va  veure entre els peus dels Teròpodes i els dels mamífers? I, donat que el peu dels "dinos" carnívors s'assemblava molt als dels ocells, per què va assignar el nom d'Ornitòpodes als dinosaures que tenien els peus més semblant al dels mamífers?
No és possible trobar una resposta evident a aquestes preguntes en els escrits d'en Marsh, que va deixar ben clar que coneixa el significat dels termes Teròpode i Ornitòpode. L'explicació més probable és que ell es va equivocar quan va introduir el nom Ornitòpode i més tard el de Teròpode, aplicant-los en  l'ordre invers del que havia previst. I d'aquí els "dinos"que tenen peus d'ocell es diuen Teròpodes i els que tenen peus de mamífers es diuen Ornitòpodes.

El peu del Tiranosaure Rex s'assembla al d'un ocell corredor.

Peu d'estruç. Aquest podria ser l'aspecte del peu del T.Rex quan estava viu.