Els dinosaures de l'any 2018: Crittendenceratops krzyzanowskii.

El 2018 no ha estat un gran any per a les novetats en l'estudi dels Ceratòpsids en comparació amb altres grups de dinosaures. De fet, només s'ha descrit un tàxon binomial, que es tracta del que es presenta en aquesta entrada. El Crittendenceratops krzyzanowskii, tal com s'anomena, va ser presentat a l'octubre en un article presentat a la revista New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin i amb autoria d'un equip de paleontòlegs del Museu d'Història Natural de Nou Mèxic (Albuquerque) dirigit per en Sebastian Dalman. El dinosaure està basat en un seguit de restes cranials (un parietal dret incomplet i un escamós esquerre gairebé complet com l'holotip i un fragment de dentari dret, dents, una barra medial del parietal -la barra d'os entre les obertures de la projecció parietal, un escamós esquerre i una projecció epiparietal com a material referit) recuperades durant la segona meitat dels anys 1990 i l'any 2000 al jaciment d'Adobe Canyon, enquadrat administrativament al Comtat de Santa Cruz (Arizona) i geològicament a la Formació Fort Crittenden (finals del Cretaci superior Campanià, 73 M.A.). El nom genèric del Ceratòpsid és una referència a la formació geològica de procedència, mentre que el nom específic és un homenatge a en Stan Krzyzanowski, qui va descobrir l'holotip el 2000. El Crittendenceratops es tracta del primer tàxon binomial de dinosaure descrit de la Formació Fort Crittenden.

Escamós de l'holotip del Crittendenceratops en vistes dorsal (A) i ventral (B). L'abreviació dr correspon a la cresta dorsal i les abreviacions SU seguides d'un número fan referència a les ondulacions del marge posterior de l'os.
Foto: Dalman et al. (2018)/New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin.

Parietal de l'holotip del Crittendenceratops en vistes dorsals (A), ventral (B), posterior (C), ventral (D) i lateral (E). L'abreviació mfl fa referència als vorells triangulars de la branca parietal, la P correspon a les projeccions epiparietals i la PF representa les fenestres parietals.
Foto: Dalman et al. (2018)/New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin.

El Crittendenceratops es caracteritza per posseir dos vorells triangulars en forma de ganxo als marges dorsal i medial de la branca parietal amb una mida semblant a la de les projeccions epiparietals, unes projeccions epiparietals extenses localitzades al voltant dels marges posterior i lateral de la branca parietal, una branca parietal gruixuda de dalt a baix, una superfície dorsal de la branca parietal amb fosses profundes i allargades i una cresta dorsal de l'escamós curta, pronunciada i localitzada a prop del marge dorsolateral de l'os. El Crittendenceratops també posseeix trets ossis que el fan classificar com un Centrosaurí, com una branca medial del parietal, projeccions epiparietals en forma de triangles còncaus de dalt i convexos de baix i un escamós amb grans ondulacions episcamosals (ondulacions del marge posterior de l'os). L'anàlisi filogenètica recupera el Crittendenceratops dins de la tribu Nasutoceratopsini dins dels Centosaurins, sent el quart tàxon binomial que figura dins d'aquest clade juntament amb el Nasutoceratops d'Utah, l'Avaceratops de Montana i el Yehuecauhceratops de Mèxic. El Crittendenceratops es diferencia de la resta dels Nasutoceratopsini per tenir una projecció parietal més ornamentada que la dels seus cosins, amb les projeccions epiparietals fusionades en la seva totalitat a la branca parietal, la grossor del parietal, fenestres parietals (les obertures de la projecció parietal) ben desenvolupades i una cresta baixa que transcorre pels marges lateral i posterior de l'escamós.

Comparació entre els parietals (i/o reconstruccions d'aquests) de varis Nasutoceratopsini. A: Avaceratops. B: Crittendenceratops. C: CMN 8804. D: Nasutoceratops.
Foto: Dalman et al. (2018)/New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin.

La presència d'un Nasutoceratopsini a Arizona situa al Crittendenceratops en una posició intermèdia geogràficament entre el més meridional Yehuecauhceratops i els més septentrionals Avaceratops i Nasutoceratops (a més dels Nasutoceratopsini sense denominació taxonòmica procedents del Canadà i Montana). Per no parlar de que l'existència de Nasutoceratopsini tant al nord com al sud de Laramídia es mostra contrària a la hipòtesi d'una divisió faunística del continent durant el Cretaci superior i que el Crittendenceratops és el Nasutoceratopsini més modern trobat fins al moment. La comparació feta entre el nostre protagonista i el "nou tàxon de la Formació Menefee", que amb 83 M.A. d'antiguitat (principis del Campanià) és el Centrosaurí més antic que es coneix, ha servit a en Dalman i els seus col·laboradors per proposar l'origen geogràfic dels Centrosaurins en general i dels Nasutoceratopsini en particular (encara que el "nou tàxon de la Formació Menefee" no estigui considerat com a tal, comparteix alguns caràcters ossis amb els Nasutoceratopsini com una cresta dorsal de l'escamós pronunciada) al sud de Laramídia (la Formació Menefee es situa a Nou Mèxic). Per la seva banda, els Casmosaurins, l'altra subfamília de Ceratòpsids, sembla haver-se originat al nord de Laramídia (el tàxon més antic que es coneix, el Judiceratops de 79 M.A. d'antiguitat, prové de la Formació Judith River de Montana).

Reconstrucció d'un Crittendenceratops caminant per una sorrera.
Foto: Sergey Krasovskiy.