salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dijous, 27 de febrer del 2014

La funció de les banyes i de la projecció parietal dels Ceratòpsids.

Encara que són comunes les representacions de Ceratòpsids, principalment els Triceratops, en una postura defensiva lluitant amb les banyes i la projecció parietal contra un Teròpode, un estudi detallat d'aquests apèndixs suggereix que no eren estructures principalment defensives i, en realitat, és probable que tinguessin moltes més funcions.
Per exemple, els grans músculs que obrien i tancaven les mandíbules dels diferents Ceratòpsids s'insertaven principalment en la projecció parietal. És probable que les diferents mides i formes d'aquestes reflectissin diferències en els músculs dels diferents dinosaures, per exemple, els músculs mandibulars d'un Ceratòpsid de projecció parietal gran exercien una forma mastegadora major que els d'un Ceratòpsid amb una projecció parietal més petita.
No sols la projecció parietal, si no també les banyes, podrien haver estat molt útils com ornaments d'exhibició. En alguns Ceratòpsids, com per exemple el Chasmosaurus, la projecció parietal, les banyes i altres parts del crani diferien en mida entre mascles i femelles, el que es coneix com a dimorfisme sexual. Això també ho podem observar en vàries espècies de mamífers, com els cérvols, on els dos sexes es diferencien per la mida de les banyes.
Una altra possible funció de la projecció parietal dels Ceratòpsids era la termoregulació. El seu os contenia nombrosos canals i solcs pels vasos sanguinis. Podria haver servit per estendre la sang del dinosaure per una gran superfície i així permetre un ràpid escalfament o refredament, com les plaques del Stegosaurus.

És molt possible que les projeccions parietals de molts Ceratòpsids estiguessin acolorides per intimidar els enemics o per atreure a les femelles. Moltes de les reconstruccions més avanguardistes d'aquests dinosaures, com aquesta d'un Einiosaurus, els mostren amb colors vius.  
       

dilluns, 17 de febrer del 2014

Els Ceratòpsids.

Els Ceratòpsids (Ceratopsidae) van ser els més evolucionats dels Ceratopsians. Eren quadrúpedes habitualment grans, de 4 a 8 metres. Les seves novetats evolutives respecte als altres Ceratopsians són, entre altres, un crani enorme de 1 a 2,4 metres amb narius grans, una projecció parietal prominent i una gran varietat de banyes. Els Ceratòpsids només s'han trobat a Amèrica del Nord i en roques del Cretaci superior.
Els paleontòlegs distingeixen 2 tipus diferents de Ceratòpsids: els Centrosaurinae, també anomenats Pachyrhinosaurinae i els Ceratopsinae, també anomenats Chasmosaurinae.
Els Pachyrhinosaurinae es consideren els més primitius perquè tenien la cara alta i relativament curta i la projecció parietal no gaire llarga. També tenien la banya nassal molt més gran que les banyes postorbitals o que es troben darrera dels ulls. Els seus fòssils s'han localitzat principalment a Alberta (Canadà), a Montana (E.E.U.U.) i a Alaska (E.E.U.U.). Entre ells s'hi inclouen el Pachyrhinosaurus i el Centrosaurus.
Els Ceratopsinae es consideren els més avançats perquè tenien la cara allargada i baixa, la projecció parietal llarga i les banyes postorbitals més grans que la banya nasal. Els seus fòssils s'han trobat per tota Nord-Amèrica, des d'Alaska fins a Mèxic. Entre ells s'hi inclouen el Pentaceratops, el Chasmosaurus, el Torosaurus i el Triceratops.

La gran varietat de cranis de Ceratòpsids ha ajudat molt a la seva classificació. El Triceratops, per exemple, tenia un escut ample i rodó, dues banyes postorbitals molt llargues i una banya nassal molt curta.

Al ser també un Ceratopsinae, el Chasmosaurus presentava les banyes postorbitals més llargues que la nassal, però la seva projecció parietal era quadrada per damunt.

El Centrosaurus, al ser un Pachyrhinosaurinae, tenia la banya nassal molt llarga i unes banyes postorbitals curtíssimes.

El Pachyrhinosaurus posseïa espines a la projecció parietal i una protuberància sobre el nas inusual en els Ceratòpsids. S'ha especulat molt sobre aquesta protuberància, hi ha científics que creuen que seria l'arrel de la banya, la qual estaria feta de ceratina, com la dels rinoceronts, i no d'os, com la dels altres Ceratòpsids. 

divendres, 14 de febrer del 2014

Els Neoceratopsians.

Els Neoceratopsians (Neoceratopsia), el grup més modern de Ceratopsians, va viure principalment a l'Àsia, encara que també van tenir molt d'èxit a Amèrica. Les novetats evolutives que distingeixen els Neoceratopsians dels Psitacosaures són un cap molt  gran, una projecció parietal ampla i prominent, un rostre punxegut i extremitats de quadrúpede. El registre fòssil dels Neoceratopsians és un dels millors entre tots els grups de dinosaures, ja que s'han descobert molts esquelets i cranis que estan ben conservats. Els Neoceratopsians comprenen cinc famílies: Arqueoceratòpsids, Bagaceratòpsids, Leptoceratòpsids, Protoceratòpsids i Ceratòpsids. En aquest article en parlarem sobre les 4 primeres.

PROTOCERÀTOPSIDS I ALTRES NEOCERATOPSIANS PRIMITIUS

Aquests eren Neoceratopsians primitius i petits, amb una mida d'1 a 2,5 m de longitud. Van viure durant el Cretaci superior, encara que representen realment un estadi intermedi entre els Psitacosaures i els Ceratòpsids. Gairebé tots aquests Ceratopsians van viure al centre i a l'est d'Àsia, encara que alguns van arribar a Amèrica del Nord com el Montanoceratops i el Leptoceratops. El més conegut entre aquests animals era el Protoceratops.
Aquests animals tenien el crani proporcionalment més llarg i la projecció parietal molt més llarga que el Psittacosaurus i la llargada de les potes anteriors també estava més igualada amb les posteriors. Per tant, els Protoceratopsidae eren molt més pròxims als Ceratòpsids que al Psittacosaurus.
Però, comparats als Ceratòpsids, els Protoceratòpsids tenia la projecció parietal bastant curta, no tenien banyes i els seus narius eren petits. Aquests trets els identifiquen com un grup primitiu de Neoceratopsians i com a possibles antecessors dels Ceratòpsids.

PROTOCERATOPS

Els fòssils del Protoceratops, que dona el nom als Protoceratòpsids, provenen de Mongòlia, un país de l'Àsia central que ara es principalment desèrtic i que al Cretaci superior també ho era. Iguals que ara, en en aquells antics deserts hi havia oasis i torrents enmig de les grans extensions de dunes. Les dotzenes d'esquelets i cranis trobats de Protoceratops suggereixen que eren gregaris.
Els Protoceratops adults tenien dos tipus de projecció parietal, una més dreta que l'altra, i una d'aquestes formes tenia una protuberància marcada al nas. Per analogia amb animals actuals, sembla probable que aquests dos tipus de crani representen mascles i femelles d'una única espècie de Protoceratops.

Esquelet de Protoceratops. Aquest va ser un dels primers dinosaures trobats a Mongòlia en època moderna, a les expedicions de Roy Chapman Andrews a la dècada de 1920. Però es probable que els indígenes de la regió ja haguessin trobat fòssils d'aquest dinosaure durant l'antiguitat i que aquests inspiressin el mite del griu o àguila amb cos de lleó.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Es troben a Anglaterra les petjades d'Homínids més antigues fora d'Àfrica.

Arqueòlegs anglesos han descobert a la costa de Norfolk, al Regne Unit, les petjades d'Homínids més antigues trobades a Europa i també fora d'Àfrica.
Són uns cinquanta icnofòssils que correspondrien a un grup de 5 individus. Són de fa 800.000 anys i el grup d'Homínids que les va deixar podria estar relacionat amb l'Homo antecessor d'Atapuerca.

Foto de les petjades descobertes.
Font: La Vanguardia

MÉS NOTÍCIES

A Quito, la capital d'Equador, es troba la base d'una vivenda precolombina del 2.200 A.C. als peus del volcà Pichincha. Encara no s'ha descrit la cultura que va viure a la regió al III mil·lenni A.C., que es l'època a la qual pertany la casa.

Aquestes són les restes de la casa del segle XXIII A.C. trobades als peus del Pichincha.
  
Font: La Vanguardia.

L'estudi de la falange del polze del primat del Miocè Oreopithecus bambolii ha revelat que aquest mamífer fòssil podia subjectar objectes fent una pinça. Fins ara, els únics primats dels que coneixíem aquesta adaptació eren els Homo (els humans i els seus parents extingits).

Família d'Oreopithecus. L'Oreopithecus va viure fa uns 7 milions d'anys en una illa, que formaria part de les actuals Sardenya i Toscana (Itàlia), on els aliments eren escassos. L'adaptació de la pinça li hauria ajudat molt a obtenir i processar el poc aliment que hi havia.

Font: ICP.

A l'Abric Romaní de Capellades s'han trobat ossos de gat salvatge amb marques de tall fetes amb eines fabricades per l'Home de Neandertal, el que indica que el felí formava part de la dieta de l'Homínid. És un descobriment excepcional perquè hi ha molt pocs casos documentats del consum de petits carnívors per part del Neandertal.

Aquests són els ossos de gat salvatge amb marques de tall fetes amb eines Neandertals trobades a l'Abric Romaní.
Font: IPHES.

dilluns, 3 de febrer del 2014

Els Ceratopsians: Psittacosaurus i altres espècies primitives.

Els Ceratopsians van ser un dels grups més diversificats d'Ornitisquis durant el Cretaci. Comprenen dues subdivisions principals: els Ceratopsians primitius, amb el Psittacosaurus com a espècie principal, i els Neoceratopsia.
Algunes novetats evolutives comuns dels Ceratopsians són un bec estret, un os jugal també estret, una projecció parietal i un paladar amb forma de volta a la part frontal de la boca. La morfologia i la distribució dels fòssils de Ceratopsians suggereix que van sorgir a Àsia i es van estendre fins a Amèrica del Nord, on van tenir un gran èxit fins a la seva extinció al final del Cretaci.

CERATOPSIANS PRIMITIUS

No tots els Ceratopsians es classifiquen a Neoceratopsia. Els més antics i de característiques més primitives, es classifiquen apart. Tots aquests petits herbívors s'han trobat a Àsia i daten del Juràssic final i el Cretaci inferior. Es classifiquen en dues famílies Chaoyangsauridae, amb el Chaoyangsaurus com espècie principal, i Psittacosauridae, amb el Psittacosaurus com espècie principal. El Ceratopsià més antic de tots, el Yinlong, encara no ha estat assignat a cap d'aquestes famílies. Durant molt de temps, aquests dinosaures es van classificar dins dels Ornitòpodes, però les anàlisis recents del seu registre fòssil donen suport a la seva identificació com Ceratopsians antics.
Aquests posseeixen totes les novetats evolutives claus del grup, però la projecció parietal era molt rudimentària, ja que només era una petita protuberància òssia que sobresortia molt lleugerament sobre l'extrem posterior del crani. Les seves dents eren característiques dels dinosaures vegetarians. S'han trobat gastròlits o pedres estomacals associats amb alguns esquelets, el que suggereix que quantitats significatives de vegetació es triturava dins de l'estómac. El nom Psittacosaurus ve del fet que el seu bec s'assemblava molt al d'un lloro. 
Molts d'aquests animals no superaven els 2 m de longitud i la seva estructura esquelètica s'assemblava més a la d'un Ornitòpode primitiu que a la d'altres Ceratopsians. Per exemple, tenien un coll i una cua curts. Al Psittacosaurus, les cames eren més llargues que els braços, aquests tenien a prop del 58 % de la longitud de les posteriors, el que indica que el Psittacosaurus era bípede. La mà només tenia tres dits mentre que el peu en tenia quatre, el Psittacosaurus era probablement capaç d'agafar amb les seves mans, ja que el seu primer dit divergia dels altres dos.

Recentment s'han trobat esquelets de Psittacosaurus que presenten uns filaments llargs i prims, que podrien ser un tipus de plomes primitives. A partir d'aquest descobriment, s'han fet moltes reconstruccions d'aquest Ceratopsià en que s'han afegit aquestes estructures a la cua. 
S'han identificat 12 espècies de Psittacosaurus, trobades a Rússia, Mongòlia, Xina i Tailàndia. Cada espècie té unes característiques pròpies que la diferencien d'una altra, sobretot al crani. En aquest dibuix es representen els caps de 8 espècies de Psittacosaurus.