Els Ceratòpsids.

Els Ceratòpsids (Ceratopsidae) van ser els més evolucionats dels Ceratopsians. Eren quadrúpedes habitualment grans, de 4 a 8 metres. Les seves novetats evolutives respecte als altres Ceratopsians són, entre altres, un crani enorme de 1 a 2,4 metres amb narius grans, una projecció parietal prominent i una gran varietat de banyes. Els Ceratòpsids només s'han trobat a Amèrica del Nord i en roques del Cretaci superior.

Els paleontòlegs distingeixen 2 tipus diferents de Ceratòpsids: els Centrosaurinae, també anomenats Pachyrhinosaurinae i els Ceratopsinae, també anomenats Chasmosaurinae.

Els Pachyrhinosaurinae es consideren els més primitius perquè tenien la cara alta i relativament curta i la projecció parietal no gaire llarga. També tenien la banya nassal molt més gran que les banyes postorbitals o que es troben darrera dels ulls. Els seus fòssils s'han localitzat principalment a Alberta (Canadà), a Montana (E.E.U.U.) i a Alaska (E.E.U.U.). Entre ells s'hi inclouen el Pachyrhinosaurus i el Centrosaurus.

Els Ceratopsinae es consideren els més avançats perquè tenien la cara allargada i baixa, la projecció parietal llarga i les banyes postorbitals més grans que la banya nasal. Els seus fòssils s'han trobat per tota Nord-Amèrica, des d'Alaska fins a Mèxic. Entre ells s'hi inclouen el Pentaceratops, el Chasmosaurus, el Torosaurus i el Triceratops.

La gran varietat de cranis de Ceratòpsids ha ajudat molt a la seva classificació. El Triceratops, per exemple, tenia un escut ample i rodó, dues banyes postorbitals molt llargues i una banya nassal molt curta.

Al ser també un Ceratopsinae, el Chasmosaurus presentava les banyes postorbitals més llargues que la nassal, però la seva projecció parietal era quadrada per damunt.

El Centrosaurus, al ser un Pachyrhinosaurinae, tenia la banya nassal molt llarga i unes banyes postorbitals curtíssimes.

El Pachyrhinosaurus posseïa espines a la projecció parietal i una protuberància sobre el nas inusual en els Ceratòpsids. S'ha especulat molt sobre aquesta protuberància, hi ha científics que creuen que seria l'arrel de la banya, la qual estaria feta de ceratina, com la dels rinoceronts, i no d'os, com la dels altres Ceratòpsids.