salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 27 de febrer de 2016

Fukuivenator paradoxus, contribució japonesa a l'evolució de les aus.

Tot i que els importants avenços que s'han fet en els últims anys en l'estudi de la transició Teròpode-ocell, aquests s'han fet majoritàriament amb fòssils de determinades regions (Xina septentrional-Mongòlia, Canadà meridional-EUA occidental i Argentina) i es desitja veure com aquest interessant procés evolutiu també va afectar en altres àrees geogràfiques, fins i tot aquelles en que els fòssils de dinosaures de qualsevol tipus són relativament escassos com el Japó. I és això just el que ha passat, s'ha publicat la descripció del primer Teròpode Celurosaure japonès, sent el setè dinosaure amb nom científic del País del Sol Naixent. Donem la benvinguda al Fukuivenator paradoxus, un animal que té molt per donar.
Ja fa gairebé un any i un mes del nomenament del Koshisaurus katsuyama de la prefectura de Fukui i, pel el nom de la nova espècie, ja s'ha entès de que prové de la mateixa regió i a més de la mateixa època (Cretaci Inferiot Barremià-Aptià), sent el cinquè dinosaure identificat allà i el quart amb el nom genèric començant per Fukui- (després del Fukuisaurus, el Fukuiraptor i el Fukuititan). Més enllà de la referència geogràfica, el nom genèric presenta el sufix llatí -venator ("caçador", un fet que és com una contradicció perquè el Fukuiraptor és un Al·losauroïdeu i el sufix -venator s'utilitza més pels Teròpodes d'aquests tipus, mentre que el sufix -raptor és el predilecte per a molts Celurosaures). Va ser presentat a la revista Scientific Reports (on s'han publicat la majoria de nous tàxons de dinosaures en els últims mesos) el 23 de febrer.
Els fòssils descrits del Fukuivenator es van trobar a l'agost del 2007 a la part de la Formació Kitadani, de l'època que abans s'ha nombrat, propera a la ciutat de Katsuyama. Els ossos identificats no estaven tots articulats, però es van desenterrar en una àrea molt petita, pel que pertanyerien a un mateix individu. S'han descobert forces elements cranials: com un premaxil·lar dret amb dues dents, un maxil·lar esquerre amb quatre dents intactes, un lacrimal esquerre, un malar dret, un postorbital dret, un escamós esquerre, dos frontals, la caixa craniana i la part posterior del dentari dret amb dues dents intactes. Pel que fa a l'esquelet postcranial, s'hi troben vuit vèrtebres cervicals, deu vèrtebres dorsals, cinc vèrtebres sacres, trenta vèrtebres caudals, costelles cervicals i dorsals, xebrons, l'escàpula i el coracoides gairebé complets, la major part de les dues extremitats anteriors, els dos pubis, l'isqui esquerre i les extremitats anteriors gairebé completes. Pel que amb el Fukuivenator està representat amb la major part del seu cos. La mida del dinosaure estaria al voltant dels 2,45 m de llargada i els 25 kg de pes.

Reconstrucció de l'esquelet del Fukuivenator exposada al Museu dels Dinosaures de la Prefectura de Fukui.
Foto: Museu dels Dinosaures de la Prefectura de Fukui.
De fet, aquest esquelet gairebé complet ja es va descriure sense nom el 2010 com un Dromeosàurid. Però ha calgut un nou examen perquè s'ha vist que, encara que la majoria de les seves característiques l'identifiquen com un Celurosaure, presenta una combinació d'aquestes que qüestionen aquesta afirmació, tot i que per ara no afecta d'una manera real a l'estructura de la transició a les aus. D'aquí ve el nom específic del Fukuivenator, paradoxus ("paradoxal"), per la problemàtica combinació de trets ossis de diferents branques de Celurosaures no aviaris que a partir d'ara s'esmentaran. La primera, i la que possiblement és la més paradoxal, és la presència de varis tipus de dents. Algunes de les dents premaxil·lars tenen una forma d'espàtula molt inusual, una dentició pròpia dels dinosaures herbívors que en els Teròpodes només s'ha identificat a l'Oviraptorosaure Incisivosaurus. Altres dents premaxil·lars són serrades i tenen forma de làmina, més semblants a les dents típicament carnívores de la majoria de Teròpodes. També hi ha dos tipus de dents maxil·lars, unes que són molt llargues i estan corbades cap enrere i les altres, més petits i no estan corbades. El cas del Fukuivenator és força semblant al dels Troodòntids, ja que s'ha considerat aquesta diversitat dental com una adaptació a una dieta omnívora. En aquesta conclusió també s'ha tingut en compte la mida i la forma del coll, relativament gran i semblant al dels Ornitomimosaures. Això indicaria que el Fukuivenator seria una baula perduda que mostraria els inicis de la possible conducta alimentària dels dinosaures estruç.

Ossos cranials de l'holotip de Fukuivenator. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: premaxil·lar, maxil·lar, lacrimal, frontal, postorbital, escamós i dentari.
Foto: Scientific Reports.

Tres dels diferents tipus de dents del Fukuivenator: dents aplanades, punxegudes simètriques i punxegudes corbades.
Foto: Scientific Reports.
I si és així, perquè no s'ha considerat que el Fukuivenator és un Ornitomimosaure primitiu? Doncs perquè és la resta del seu cos la que mostra característiques de diferents branques dels Celurosaures no aviaris i fins i tot algunes que no s'havien identificats en aquestes criatures. El crani s'assembla superficialment al dels Dromeosàurids del Cretaci superior, però presenta una fossa nasal molt gran i un lacrimal en forma de T, entre altres trets que són difícils d'identificar en un Dromeosàurid. Actualment es fa una tomografia computada a gairebé tots els cranis fòssils i el del Fukuivenator mostra que el cargol de l'oïda interna és semblant al de les aus, però que els canals semicirculars tenen una retirada als de Teròpodes més primitius. A les vèrtebres cervicals, les apòfisis espinoses estan bifurcades en la part superior per una ranura, cosa gairebé desconeguda en els Teròpodes però que ha aparegut en alguns Sauròpodes i que es creu que serviria per subjectar tendons. A la part inferior del sacre hi ha una quilla molt semblant a la que també hi ha en aquesta part de l'esquelet en els Alvarezsàurids. A les vèrtebres cervicals s'han trobat semblances amb els Tetanurs més basals, ja que tant aquests com el Fukuivenator tenen apòfisis espinoses en forma de forquilla en aquesta part de la columna vertebral. L'escàpula és més curta que l'húmer, característica pròpia dels Paraves (Troodòntids, Dromeosàurids i aus). Com aquests últims, el Fukuivenator també té uns braços relativament llargs que mesuren tres quartes parts de les cames. El segon, el tercer i el quart dits del peu tenen més o menys la mateixa longitud i unes urpes amb una cobertura moderada. I el segon d'aquests dits sembla ser més robust que la resta, pel que es creu que subjectaria una urpa amb forma de falç, tot i que no seria molt gran.

Esquelet apendicular del Fukuivenator. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Escàpula i coracoides, húmer, cúbit, radi, mans, fèmur, tíbia i peus.
Foto: Scientific Reports.

Vèrtebres de l'holotip del Fukuivenator. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Vèrtebres cervicals (a, b, c), dorsals (d, e, f), sacres (g) i caudals (h, i, j).Foto: Scientific Reports.
En definitiva, amb l'excepció de que sembla ser un Celurosaure, la situació filogenètica del Fukuivenator és molt imprecisa a causa d'aquesta mescla de característiques òssies. Els autors del treball, tots del Museu dels Dinosaures de la Prefectura de Fukui a més d'una eminència en aquest tema com és el xinès Xing Xu, han considerat que les característiques de Dromeosàurids haurien aparegut més aviat per convergència evolutiva i que almenys es podria tractar d'un Maniraptor basal o d'algú força proper als Ornitomimosaures. 

Arbre filogenètic dels Celurosaures on el Fukuivenator s'ha col·locat després dels Ornitomimosaures i abans dels Alvarezsauroïdeus i altres Maniraptors.
 Foto: Scientific Reports.

Reconstrucció artística d'un Fukuivenator emplomallat. No s'han identificat plomes en el seu esquelet, però aquestes serien tret comú de tots els Celurosaures.
Foto: Fezraptor.

dissabte, 20 de febrer de 2016

Els dinosaures de l'any 2015: Lightning Claw.

Viatjem fins a Austràlia, on els seus fòssils de dinosaures són especials perquè molts d'ells estan recoberts d'òpal, un mineral força comú a l'illa. I just recobert d'òpal es va trobar l'exemplar del qual parlaré avui. Un dels jaciments on s'han trobat fòssils de dinosaures recoberts d'òpal és Lightning Ridge (Nova Gal·les del Sud), on ja s'han identificat tres espècies amb aquesta situació. Però hi ha el problema de que només estan representats per un sol os. El setembre de l'any passat es va presentar procedent de Lightning Ridge el primer esquelet parcial de dinosaure, el qual pertany a un Teròpode.
Aquest fòssil pertany al Cretaci Inferior/Mitjà Albià (110 M.A.) consta en una urpa gegant de la mà i parts del braç, de la zona inferior d'una cama, de la pelvis i de les costelles. Ja va ser trobat als anys 90 i va ser adquirit per en Rob i la Debbie Brogan, els quals el van acabar donant l'Australian Opal Center (AOC). El líder del grup d'investigadors que ha publicat l'estudi de les restes a la revista Gondwana Research, Phil Bella, lamenta que no s'haguessin reconegut immediatament com a fòssils aquests elements tan importants. I són importants perquè s'ha estimat la mida del dinosaure en 7 m, el que el converteix en el Teròpode més gran trobat a Austràlia. En Phil Bella considera que, tot i que és el dinosaure més complet trobat a Lightning Ridge, l'esquelet encara es massa fragmentari com per posar-li un nom científic, però si que s'ha presentat als mitjans afectuosament com Lightning Claw, en referència al lloc de procedència i a la gran urpa que l'ha acabat definit i que ha ajudat a relacionar-lo amb altres depredadors.

El tros de la gran urpa identificada al Lightning Claw i la seva situació en una hipotètica urpa completa.
Foto: John Pickrell/Australian Geographic.
Una gran urpa a la mà ha permès identificar al Lightning Claw com un Megaraptor. Els Megaraptors (Megaraptora) són un enigmàtic grup de Teròpodes Tetanurs propis del Gondwana que es defineixen pel creixement desmesurat de les dues urpes. S'han considerat una branca dels Carnosaures/Al·losauroïdeus. Però la seva situació continua sent molt debatuda i s'han mostrat proves de que no es podrien incloure en altres branques de Teròpodes. Fins i tot s'han interpretat com un llinatge austral dels Tiranosauroïdeus a partir de l'estudi del crani d'un jove del gènere tipus Megaraptor el 2014. Els Megaraptors provenen majoritàriament d'Argentina i a Austràlia ja es va identificar un, l'Australovenator wintonensis, que va viure fa 94 M.A. i que fins a la presentació del Lightning Claw ostentava el títol de major Teròpode australià (tenint en compte que els fòssils d'aquests dinosaures són extremadament escassos a l'illa) amb 5 m. El descobriment de l'Australovenator va conduir a la idea de que els Megaraptors serien els depredadors dominants a l'Austràlia del Cretaci Mitjà, una idea que el Lightning Claw

El tros d'urpa acompanyat de l'extrem proximal del cúbit dret del Lightning Claw.
Foto: Gondwana Research.
El fet de que el Lightning Claw sigui més antic que l'Australovenator podria obrir noves pistes en l'evolució dels Megaraptors i la situació dels Teròpodes a Austràlia respecte a altres continents. Les anàlisis paleobiogeogràfiques utilitzant el Lightning Claw, altres Megaraptors, Tiranosauroïdeus i fòssils d'altres branques dels Al·losauroïdeus com els Carcarodontosàurids indiquen que els Megaraptors es podrien haver originat a l'Àsia a finals del Juràssic o principis del Cretaci (150-135 M.A,) i es diversificarien al voltant dels 130-121 M.A. al Gondwana, però també que bona part de la seva evolució hauria ocorregut a Austràlia. Mai Austràlia s'havia assenyalat com una terra important per al desenvolupament d'un llinatge de dinosaures, ja que sempre s'havia considerat l'illa on vivien els últims membres de branques d'aquests animals que en un principi eren les dominants en un altre territori però que havien estat substituïdes per altres.

Reconstrucció d'un Lightning Claw caminant per un fangar.
Foto: Julius Csotonyi.