salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 29 de desembre del 2018

Els dinosaures de l'any 2018: Bagualosaurus agudoensis.

El Bagualosaurus agudoensis es tracta del cinquè tàxon binomial de Sauropodomorf no-Sauròpode presentat aquest 2018 i el tercer de dinosaure no-aviari provinent del Brasil, el que confirma que enguany ha estat un any destacable per a la Dinosaurologia brasilera. Mencionat ja a l'entrada del també Sauropodomorf brasiler Macrocollum itaquii, el Bagualosaurus es tracta del primer animal del seu llinatge en mostrar, durant el Triàsic superior Carnià, els primers passos per adaptar-se a un mínim increment de mida i a la introducció de les plantes en la seva dieta que després derivaran en l'augment encara més gran de les dimensions corporals i en l'adquisició definitiva del vegetarianisme que s'observa, entre altres, en el Macrocollum, en una època en que la resta de Sauropodomorfs coneguts són molt petits i adaptats a una dieta carnívora. La descripció del Bagualosaurus ha anat a càrrec d'en Flávio Pretto (Centre de Suport a la Recerca Paleontològica de la Quarta Colònia, Sao Joao do Polêsine, Estat de Rio Grande do Sul), en Max Langer (Universitat de Sao Paulo) i en Cesar Schultz (Universitat Federal de Rio Grande do Sul, Porto Alegre) i va ser presentada a la revista  londinenca Zoological Journal of the Linnean Society el 25 de maig. El Bagualosaurus està basat en un esquelet semi-articulat que inclou un crani parcial amb mandíbules incloses, les vèrtebres dorsals, el sacre i vèrtebres caudals aïllades, costelles fragmentades, gastralia, arcs hemals o xebrons aïllats, els dos ilis, el pubis dret, els dos fèmurs, les dues tíbies, els dos peronés i part del peu esquerre. Aquest fòssil va ser recuperat al jaciment de Janner, situat administrativament al municipi d'Agudo (Rio Grande do Sul) i geològicament a la Formació Santa Maria (tenint el jaciment 233 M.A., situant-se a mitjans del Carnià). El poble d'Agudo dóna el nom específic del dinosaure, mentre que el nom genèric Bagualosaurus prové de bagual, el nom donat al sud del Brasil a un animal o una persona amb fortalesa tant física com de caràcter.

A: Esquema estratigràfic del jaciment de Janner amb un fòssil de l'animal més característic de cada estrat en aquells on s'han trobat fòssils corporals de vertebrats (amb una estrella indicat l'estrat on s'ha trobat l'holotip del Bagualosaurus). B: dibuix de l'holotip del Bagualosaurus tal com es va trobar a Janner. C: reconstrucció esquelètica de l'holotip del Bagualosaurus amb les parts conservades pintades de blanc i de gris i amb les no-conservades de marró.
Foto: Pretto et al. (2018)/Zoological Journal of the Linnean Society.
El Bagualosaurus mostra dos caràcters de diagnòstic que no es troben en cap altre Sauropodomorf: una superfície dorsal de l'acetàbul de l'ili recta amb una cresta supracetabular que no sobresurt de l'acetàbul i un tubercle púbic (una projecció dirigida cap amunt de la porció mitjana de la branca superior del pubis) amb un solc longitudinal. Pel que fa a la resta del cos, presenta una combinació de característiques d'altres Sauropodomorfs del Carnià amb altres trets més propis dels Sauropodomorfs del Norià i d'èpoques posteriors. L'anatomia cranial i la dental són les que s'assemblen més a les dels colls llargs que el succeeixen en el temps. Per exemple, la primera dent de la premaxil·la té una cresta dental relativament alta, cap dent de la sèrie maxil·lar és més alta que la primera dent premaxil·lar, una regió rostral o davantera de la mandíbula superior desdentada (encara que sense evidència de que tingués un bec com altres dinosaures amb aquesta condició a causa de l'absència d'un gran nombre de foràmens a la regió rostral de la premaxil·la), un marge alveolar (una cresta a l'articulació premaxil·la-maxil·lar) recte i continu, un foramen subnarial (obertura entre la premaxil·la i el maxil·lar situada just sota dels narius) bastant desplaçat del marge alveolar, un extrem dorsal desdentat del dentari, un dentari més alt que llarg i un procés caudoventral del dentari (el situat a l'extrem del darrere i de baix del dentari) més curt que el procés caudodorsal (el situat a l'extrem del darrere i de dalt del dentari). Pel contrari, la major part del postcrani del Bagualosaurus encara recorda al d'altres Sauropodomorfs contemporanis. Així doncs, mostra un marge ventral de l'acetàbul ilíac recte, una cresta supracetabular més ampla pel mig, un tubercle púbic marcat, un fèmur en forma de S, un escut trocantèric a la part superior del fèmur, un bony situat a sobre del quart trocànter del fèmur que serviria per a la inserció del múscul caudofemoralis longus (que serveix per retractar les extremitats posteriors), una part distal de la tíbia de forma més o menys quadrangular i un peu gràcil. Tot i això, i tal com ja s'ha avançat abans, el Bagualosaurus és més gran que la resta de Sauropodomofrs del Carnià, amb un fèmur de 21,5 cm que contrasta amb el de 13,5 cm del també brasiler Buriolestes. L'estimació de la seva longitud total és de 2,5 m.

Fotos (A-B) i dibuixos (C-D) del crani de l'holotip del Bagualosaurus i reconstrucció del crani sencer (E) amb les parts no-conservades en gris. L'abreviació snf fa referència al foramen subnarial.
Foto: Pretto et al. (2018)/Zoological Journal of the Linnean Society.

Fotos i dibuixos de l'ili dret de l'holotip del Bagualosaurus en vistes lateral (A), dorsal (B) i de l'ili esquerre en vista lateral (C). L'abreviació sac fa referència a la cresta supracetabular.
Foto: Pretto et al. (2018)/Zoological Journal of the Linnean Society.

Fotos i dibuixos del fèmur dret de l'holotip del Bagualosaurus en vistes cranial (A), caudal (B), lateral (C) i medial (D). L'abreviació cfli fa referència al bony per a la inserció del múscul caudofemoralis longus, la f4t al quart trocànter i la fts a l'escut trocantèric.
Foto: Pretto et al. (2018)/Zoological Journal of the Linnean Society
El Bagualosaurus és el Sauropodomorf més gran del Carnià i la seva mida és semblant a la d'altres animals herbívors identificats als jaciments brasilers d'aquesta època (com el Rincosaure Hyperodapedon, d'1,3 m de longitud, i el Sinàpsid no-mamífer Exaeretodon, d'1,8 m de longitud), però no arriba ni molt menys a les dimensions grans-gegantines que s'observen en els Sauropodomorfs a partir del Norià, a més de que no mostra la majoria de caràcters relacionats amb l'increment de mida en els colls llargs. Pel contrari, les modificacions presents al crani mostren que les adaptacions a una dieta herbívora van aparèixer en els Sauropodomorfs abans de que hi hagués el  primer "creixement" definitiu en aquests dinosaures i els trets corporals que consoliden aquest canvi. L'existència de relativament pocs Sauropodomorfs durant el Carnià en comparació amb altres èpoques, i incloent-hi el Bagualosaurus, indica que el llinatge va experimentar una gran diversificació durant els seus primers milions d'anys d'existència amb un nombre petit de tàxons, abans de que augmenti l'abundància de Sauropodomorfs a partir del Norià i aquests comencin a ser un component important de les faunes de grans animals herbívors. A l'anàlisi filogenètica del Bagualosaurus, en Pretto, en Langer i en Schultz han utilitzat diverses matrius que han donat diferents resultats per a la posició del Bagualosaurus dins del cladograma dels dinosaures: com un tàxon intermedi entre la resta dels Sauropodomorfs del Carnià i els del Norià i èpoques posteriors, en un politomi que agrupa a altres Saurisquis i Sauropodomorfs basals i als Teròpodes i com el tàxon germà de tots els Sauropodomorfs posteriors al Carnià.

Cladograma dels Dinosauromorfs (clade que inclou als dinosaures i als grups d'Arcosaures amb els qui manté una relació de parentesc més estreta) on s'hi inclou al Bagualosaurus, en la versió en que es recupera a mig camí dels altres Sauropodomorfs del Carnià i els posteriors al Carnià.
Foto: Pretto et al. (2018)/Zoological Journal of the Linnean Society.

Reconstrucció del paisatge de Janner durant el Carnià amb un parell de Bagualosaurus, un ramat d'Exaeretodon i dos exemplars solitaris d'Hyperodapedon i del Sinàpsid no-mamífer carnívor Trucidocynodon.
Foto: Jorge Blanco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada