Els dinosaures de l'any 2018: Thanos simonattoi

El Thanos simonattoi es tracta de l'únic Abelisàurid presentat aquest 2018 i el segon que es descriu amb nomenclatura binomial del Brasil. La seva descripció va ser presentada el 16 de novembre a la revista Historical Biology per part d'en Rafael Delcourt (Universitat Federal de Rio de Janeiro) i d'en Fabiano Vidoi Iori (Museu de Paleontologia Pedro Candolo, Uchoa, Estat de Sao Paulo). El Thanos està basat en un axis gairebé complet procedent d'un jaciment de la Formació Sao José do Rio Preto (Cretaci superior Santonià) situat al comtat d'Ibirà (Estat de Sao Paulo). La meitat anterior de l'holotip del Thanos ja va ser analitzada al 2014, mentre que la descripció d'aquest dinosaure és el primer article on apareix la meitat posterior d'aquest axis. El nom genèric Thanos prové del terme grec per a la mort (thánato) i també és una referència al personatge dels còmics Marvel del mateix nom, mentre que el nom específic simonattoi és un homenatge a en Sérgio Simonatto, un granger del comtar d'Ibirà que va descobrir la meitat anterior de l'holotip al 1995.
El Thanos es troba diagnosticat a partir de la combinació d'una sèrie de caràcters de l'axis: una quilla ben desenvolupada situada a la superfície ventral (la de baix de la vèrtebra) que es torna més ampla i més profunda pel darrere, foràmens laterals separats per un mur d'os relativament ample i unes fosses prezigapofísica (situada davant de la zigapòfisi o procés articular, que serveix per unir la vèrtebra corresponent amb una d'adjacent) i espinodiapofísica ben desenvolupades i profundes. A l'anàlisi filogenètica, el Thanos és recuperat formant un politomi dins del clade d'Abelisàurids derivats Brachyrostra, en el qual s'inclou l'icònic Carnotaurus. La inclusió del Thanos dins dels Brachyrostra es troba recolzada per posseir una diferència d'alçada entre els dos costats del centre de l'axis igual o més gran que la meitat de la cara posterior d'aquest centre vertebral i una inclinació d'aquesta cara posterior del centre de l'axis menor a 75º. No obstant això, les relacions dins de Brachyrostra solen tenir un nivell d'estructura més elaborat que un politomi, el que es pot entendre pel caràcter incomplet dels fòssils de Thanos recuperats fins al moment (o, parlant clar, el fòssil). La quilla ventral de l'axis del Thanos és un caràcter homoplàstic (adquirit per convergència evolutiva) que comparteix tant amb altres Abelisàurids com amb altres Teròpodes més basals i antics tals com el Ceratosaurus, el Coelophysis i l'Herrerasaurus (la relació amb els primers prové d'un avantpassat comú mentre que la hi ha amb els segons sí que és convergència evolutiva) i que es troba bastant més desenvolupada comparada amb l'equivalent en altres Abelisàurids, el que indica que el Thanos seria més derivat a causa de que la quilla ventral s'accentua a mesura que el tàxon es troba "més evolucionat". Malgrat que els Abelisàurids són Teròpodes amb un esquelet bastant pneumàtic, la pneumaticitat del Thanos (representada per les fosses prezigapofísica i espinodiapofísica) és major que en els seus semblants i s'apropa a la dels Celurosaures com el Tyrannosaurus.

Fotos (dalt) i dibuixos (baix) de l'holotip del Thanos en diferents vistes. L'abreviació lf fa referència als forèmens laterals, od a l'odontoide, prsdf a les fosses prezigapofísica i espinodiapofísica i vk a la quilla ventral.
Foto: Delcourt & Ivori (2018)/Historical Biology.

Cladograma dels Abelisàurids amb la incorporació del Thanos (la posició del qual es troba indicada per una silueta del seu aspecte). Es pot observar el politomi dels Brachyrostra, només trencat per l'agrupació dels dos tàxons de més avall.
Foto: Delcourt & Ivori (2018)/Historical Biology.

En Delcourt i en Vidoi Iori han estimat que el propietari de l'holotip del Thanos faria entre 5,5 i 6,5 metres, una mida considerada mitjana per un Abelisàurid. La fusió entre l'axis i el seu odontoide (procés de forma oval que connecta l'axis amb l'atles) mostra que el dinosaure seria un subadult o un adult a l'hora de morir. Malgrat ser un depredador de mida considerable, el Thanos no seria el qui ocupés l'escaló més alt de la xarxa tròfica del paleoecosistema de la Formació Sao José do Rio Preto, ja que es coneix el centre vertebral d'un Megaraptor indeterminat amb una proporció alçada centre vertebral/longitud cos sencer semblat a la dels gegantins Allosaurus i Tyrannosaurus. Per tant, aquest Megaraptor seria encara més gran que el Thanos i ocuparia l'escaló tròfic més alt en la seva època i localitat. A la vegada, es demostra que van coexistir Abelisàurids de vàries mides al Cretaci superior del Brasil perquè el Thanos presenta una mida semblant a la d'alguns exemplars d'Abelisàurids indeterminats del Grup Bauru (agrupació de formacions geològiques del Cretaci superior del sud del Brasil en la qual es troba la Formació Sao José do Rio Preto) i l'altre tàxon binomial d'Abelisàurid del país de la samba (el Pycnonemosaurus) està classificat com una espècie de gran mida amb gairebé 9 m de longitud. A aquest panorama de Teròpodes ja per si complex també se li haurien d'afegir els Maniraptors, dels quals al Grup Bauru s'han trobat alguns fòssils sense identificació taxonòmica.

Reconstrucció del paisatge de la Formació Sao José do Rio Preto del Santonià amb dos exemplars de Thanos a la dreta, acompanyats d'uns quants Titanosaures.
Foto: Deverson da Silva (Pepi).