salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

diumenge, 31 de gener de 2016

Els dinosaures de l'any 2015: Haestasaurus becklesii

Aquest és un cas especial dins dels dinosaures ja que està basat en uns fòssils que ja es van descobrir durant l'època de les primeres excavacions paleontològiques, però que sempre ha estat una espècie molt polèmica perquè se li han assignat diferents noms que s'han acabat considerant invàlids, i la seva situació no s'ha pogut resoldre en un cert punt fins a l'actualitat.
El juny de l'any passat es va publicar a la Plos One la descripció d'un húmer de 60 cm, un cúbit de 42,1 cm i un radi de 40,4 cm d'un Sauròpode procedents de Hastings Beds Group, un conjunt de jaciments del comtat anglès d'East Sussex datats del Cretaci Inferior Berrasià/Valanginià (140 M.A.) que han rebut el nom d'Haestasaurus becklesii. Molts ja sabreu que Anglaterra és la terra mare de la paleontologia moderna i que molts descobriments importants en aquest camp es van fer durant el segle XIX. Va ser just llavors, més concretament al 1852, quan es té la primera notícia dels fòssils de l'Haestasaurus. Aquell any el col·leccionista Samuel Husband Beckles (al qual el nom específic li fa un honor) va extreure un bloc de roca d'algun jaciment del Hastings Beds Group (actualment es desconeix la ubicació exacta) que contenia part de l'extremitat anterior d'un dinosaure. Aquestes restes van ser estudiades per en Gideon Mantell, que les va assignar al gènere Pelorosaurus, creat per en Richard Owen (creador també del terme dinosaure) al 1842. En Mantell va encunyar l'espècie Pelorosaurus becklesii per la pota d'East Sussex.

Silueta de Sauròpode amb el dibuix de les extremitats, on els ossos en blanc representen els identificats en l'Haestasaurus. La barra d'escala de baix a l'esquerra representa un 1 m.
Foto: IJReid.
El 1891 les restes del Pelorosaurus becklesii van ser adquirides pel British Museum of Natural History (actual Natural History Museum) de Londres i va ser llavors quan es va començar a veure que aquest exemplar no seria un Pelorosaurus. Fins al nomenament de l'Haestasaurus, s'ha indicat el gènere Pelorosaurus de l'espècie becklesii amb cometes ("Pelorosaurus" becklesii), mostrant la seva invalidesa. El primer a encunyar un nou nom per aquest fòssil va ser el nord-americà Othniel Charles Marsh el 1889, que el va assignar al gènere Morosaurus (que té incloïa els fòssils de Sauròpodes que abans ja havia estudiat a l'oest d'Amèrica del Nord). Uns quants més tard el britànic Richard Lydekker va referir al material a un dels primers Sauròpodes en ser descoberts: el Cetiosaurus brevis. El 1932, l'alemany Friedrich von Huene també va concloure que el fòssil d'East Sussex tampoc seria un Pelorosaurus, però no li va proporcionar cap nou nom encara que creia que seria un Braquiosàurid. A partir de llavors també es va començar a creure que el "Pelorosaurus" becklesii seria un sinònim del Pelorosaurus conybeari, una espècie contemporània procedent del jaciment Tilgate Forest a West Sussex. El 1990, però, es va tornar a confirmar que el "Pelorosaurus" becklesii no sols no seria un Pelorosaurus conybeari, si no que no formava part del gènere Pelorosaurus. Vint-i-cinc anys més tard es va poder finalment posar un nom definitiu per a aquesta controvertida pota: Haestasaurus becklesii. Encara no s'ha explicat l'origen del nom genèric, el qual fa referència a en Haesta, un antic cabdill tribal preromà que es troba en l'origen etimològic de la ciutat de Hastings.

Cúbit esquerre d'Haestasaurus.
Foto: Plos One.

Radi esquerre d'Haestasaurus.
Foto: Plos One.
Una característica que crida l'atenció sobre el cúbit i el radi de l'Haestasaurus és que els dos ossos són relativament robusts, una complexió pròpia dels Titanosaures, pel que durant les últimes dècades se l'hagi considerat com un tàxon primitiu d'aquesta branca de Sauròpodes característica del Cretaci. Tenint en compte que és de principis del període, seria el primer Titanosaure d'Europa. Tot i que en l'estudi publicat a la Plos One es van realitzar varis arbres filogenètics, només s'ha pogut arribar a la conclusió de que pertanyeria al clade Macronaria que inclou als Braquiosàurids i els Titanosaures, però sense acabar d'especificar si seria d'uns o dels altres. Aquesta incertesa pot estar deguda al caràcter incomplet de l'holotip. Tot i que els interrogants continuen, els investigadors que han participat a la descripció creuen que l'Haestasaurus seria més aviat un Macronari basal que no pas un Titanosaure, amb el que estaria més emparentat amb tàxons juràssics com el Camarasaurus. Això indicaria que l'Haestasaurus seria un supervivent cretàcic d'un tipus de dinosaure que va desaparèixer en gairebé la seva totalitat al traspàs Juràssic/Cretaci i que les característiques òssies que semblaven de Titanosaure serien resultant de la convergència evolutiva, sent adaptacions per suportar un pes immens.

Húmer esquerre d'Haestasaurus.
Foto: Plos One.
No tots els fòssils de l'Haestasaurus comprenen aquesta extremitat anterior. També s'hi troba una roca que és especial perquè presenta les primeres impressions de pell que es van descobrir en un Sauròpode. L'àrea preservada és de 21,5 per 19,5 cm i mostra escates hexagonals amb un diàmetre entre 1 i 2,5 cm. A mesura que ens anem apropant a la part superior de la peça, disminueix la mida de les escates. Aquest fòssil estaria associat amb el colze del dinosaure, pel que escates cada vegada més petites haurien portat major flexibilitat a aquesta articulació. Les impressions de pell de l'Haestasaurus s'assemblen en mida i forma a les d'altres Sauròpodes, com una altra del Juràssic Superior nord-americà associada a un Apatosaurus. L'evidència actual mostra que aquestes escates asimètriques hexagonals concentrades en articulacions estarien presents en un gran nombre de Sauròpodes.

Impressions de pell d'Haestasaurus.
Foto: Plos One.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada