salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

divendres, 1 de gener de 2016

Els dinosaures de l'any 2015: Kunbarrasaurus ieversi

Aquest Tireòfor Anquilosaure és un cas d'animal extingit ja descobert fa molt de temps i que en un principi es va assignar a un tàxon descrit amb anterioritat (i basant-se només en restes molt fragmentàries), però que gràcies a les noves tècniques utilitzades en la paleontologia, s'ha vist que realment seria una espècie diferent, tot i que encara mantindria una estreta relació filogenètica amb el tàxon al qual pertanyia abans.
L'holotip del Kunbarrasaurus es va desenterrar el 1989 en una capa de lutita del Cretaci Inferior Albià-Cenomanià (119-113 M.A.) a Marathon Station, a l'estat australià de Queensland. És un esquelet parcial gairebé complet que conserva el crani, la columna vertebral fins a mitja cua, la cintura escapular (escàpula i coracoides) esquerra, el braç esquerra excepte la mà, la pelvis sencera, ambdós fèmurs i la major part de l'armadura corporal composta per osteoderms. És l'esquelet d'Anquilosaure més complet trobat al Gondwana i el de dinosaure de qualsevol tipus de la zona est de l'antic continent (formada per Austràlia, l'Antàrtida, l'Índia i Madagascar). El 1996 es va descriure l'esquelet i es va concloure pertanyia a un Minmi, l'únic gènere d'Anquilosaure australià fins aquest 2015 que just hem deixat, tot i això la descripció era provisional i no es va assignar a l'espècie tipus de Minmi (Minmi paravertebra, identificat a partir de restes vertebrals desenterrades el 1964 a la Formació Bungil a prop de la ciutat de Roma, també a Queensland) si no que es va deixar indeterminada (Minmi sp.). Durant tot aquest temps, l'esquelet de Marathon Station ha estat la base de les reconstruccions que s'han fet del Minmi. Un equip encapçalat per l'estudiant de doctorat Lucy Leahey va revisar la descripció d'aquest exemplar banyant-lo en àcid i sotmetent-lo a la tomografia computada. Aquestes tècniques els han ajudat a realitzar un examen més detallat i definitiu del fòssil en que han identificat suficients característiques com per separar-lo del Minmi. La presentació del Kunbarrasaurus ieversi es va fer el 8 de desembre a la revista PeerJ. El nom genèric vol dir " rèptil escut" (kunbarra és "escut" en la llengua de l'ètnia aborigen Wunumara) i el nom específic ieversi és un homenatge a Ian Ievers, qui va descobrir l'holotip. La Lucy Leahey es sent molt orgullosa de poder nombrar a un tàxon de dinosaure sent estudiant de doctorat.

Esquelet holotip del Kunbarrasaurus.
Foto: Universitat de Queensland.

Reconstrucció d'un Kunbarrasaurus caminant per la selva.
Foto: Universitat de Queensland.
L'holotip del Kunbarrasaurus està comprimit sobre una llosa, però l'armadura no s'ha acabat de fusionar, pel que els paleontòlegs han tingut una oportunitat única d'estudiar els seus ossos que no s'hauria aconseguit amb una armadura totalment fusionada. Aquest esquelet es considera un subadult perquè varis elements cranials, la cintura escapular i la pelvis no estan fusionats, però no passa el mateix amb l'armadura, amb el que es considera la seva fusió una característica que apareix en Anquilosaures més evolucionats. S'ha dedicat a una especial atenció al crani, on hi destaquen un sostre cranial que es gairebé pla exceptuant el perfil convex dels ossos postorbital i nasal, un supraorbital que es compon d'un sol os (a diferència d'altres Anquilosaures, on està format per tres elements), un nasal que només ocupa la part superior del musell, un maxil·lar que arriba a l'alçada completa del crani i que toca amb el prefrontal al sostre cranial, la dent situada més endarrere es troba a la mateixa alçada que l'òrbita ocular, la part lateral del neurocrani (on s'hi trobava l'encèfal) està composta bàsicament de cartílag i no d'os a diferència d'altres Anquilosaures, una oïda interna molt gran respecte al crani i que es diferent al de tots els altres dinosaures coneguts en el fet que no està separada de la cavitat cerebral i que els canals semicirculars estan escurçats, uns osteoderms cranials aplanats i l'absència de protuberàncies a l'escamosal o a les galtes. El Kunbarrasaurus presenta varis tipus d'osteoderms de diferents mides i formes: escuts petits ordenats en files longitudinals paral·leles al llarg de l'esquena, escuts grans al coll i les espatlles, escuts en forma d'espina a la cintura i una combinació d'escuts i plaques triangulars a la cua. La disposició dels dos grups d'osteoderms caudals no està clara, però s'ha suggerit que les plaques triangulars es disposarien al llarg dels costats i els escuts formarien una fila a la part superior. Gràcies a la tomografia computada també s'ha descobert que les vies respiratòries del Kunbarrasaurus són més complicades que en els dinosaures no Anquilosaures però més simples que en els Anquilosaures més evolucionats del Cretaci Superior del Lauràsia.

Crani de l'holotip del Kunbarrasaurus vist de dalt i des de baix.
Foto: PeerJ

Reconstrucció del crani de l'holotip del Kunbarrasaurus vist de forma lateral (dalt), frontal (mig esquerra), caudal (mig dreta), dorsal (baix esquerra) i ventral (baix dreta).
Foto: PeerJ

TC del crani de l'holotip del Kunbarrasaurus, mostrant la forma i la disposició de l'antic cervell del dinosaure.
Foto: PeerJ.
L'esquelet holotip del Kunbarrasaurus destaca perquè a la cavitat abdominal es va descobrir el que va menjar aquest exemplar abans de morir, el que podria ser evidència directa de la dieta d'aquesta espècie. Els seus continguts intestinals consisteixen en fragments de teixit vegetal fibrós, esporocarps de fongs (en aquesta categoria hi entren els bolets), llavors esfèriques i possiblement espores de falgueres. El teixit fibrós és el més comú dins d'aquests continguts intestinals i la seva mida oscil·la entre 0,6 i els 2,7 mm. Amb aquesta mida tant reduïda, s'ha interpretat que van ser triturats. No s'hi han trobat gastròlits, el que vol dir que el dinosaure va mastegar o moldre les plantes a la boca. Pel contrari, les llavors i els esporocarps semblen haver estat empassats sencers. S'han comparat els continguts intestinals del Kunbarrasaurus amb els d'un emú, els d'una oca i els d'un llangardaix herbívor i s'ha vist que la forma de processar del dinosaure era més sofisticada que la del rèptil i fins i tot que la dels ocells, tenint en compte que són dinosaures Teròpodes evolucionats.
El Kunbarrasaurus i el Minmi es consideren Aquilosaures molt primitius, més que totes les espècies del Lauràsia, el que podria indicar que l'origen del clade estaria al Gondwana. També al 2015 però abans que és presentés a l'esquelet de Marathon Station com el primer fòssil del gènere Kunbarrasaurus, la Victoria Arbour de la Universitat d'Alberta (experta en Anquilosaures que ja la vaig esmentar a l'edició de "Els dinosaures de l'any" del 2014 en les descripcions dels gèneres Zaraapelta i Ziapelta) ja va fer un estudi filogenètic d'aquests dinosaures on va separar a aquest exemplar del Minmi i que va donar com a resultat que aquest últim seria un dels membres més basals de la família més exclusiva dels Anquilosàurids mentre que l'esquelet de Marathon Station entraria només dins de la categoria d'Anquilosaure, sent considerat massa primitiu com per especificar més la seva classificació en els Anquilosàurids o en els Nodosàurids, l'altre família dels Anquilosaures. L'equip de la Lucy Leahey comparteix aquesta conclusió.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada