salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 9 de gener de 2016

Els dinosaures de l'any 2015: Vasos sanguinis sense fossilitzar després de 80 milions d'anys!

El 2015 ha estat un any brutal pel que fa a l'estudi dels teixits tous en els fòssils de dinosaures. Si l'anunci de la troballa de possibles glòbuls vermells i col·lagen en fòssils mal preservats al juny ja donava per molt, és que ningú s'esperava que al novembre es donés a conèixer el descobriment de ni més ni menys de vasos sanguinis sense fossilitzar.
Això el que ha aconseguit un equip de la Universitat Estatal de Carolina del Nord dirigit pels paleontòlegs moleculars Tim Cleland i Mary Schweitzer, que va publicar els seus resultats a la revista Journal of Proteome Research el 23 de novembre. L'exemplar d'estudi era el fèmur d'un Brachylophosaurus canadensis (un Hadrosàurid del Cretaci Superior Campanià que podia mesurar 9 m) desenterrat el 2007 a Montana. Els vasos sanguinis ja es van identificar fa temps, però es dubtava que pertanyessin al dinosaure i es pensava que eren producte de la contaminació del cadàver al llarg del temps i que provindrien d'un bacteri. És en els Hadrosàurids on s'han identificat les restes fòssils millor conservades de tots els dinosaures i la majoria dels pocs teixits tous trobats en restes d'aquestes criatures. En el cas del Brachylophosaurus ja s'havien estudiat cèl·lules òssies.
L'equip d'en Cleland ha utilitzat dos processos per provar l'existència de vasos sanguinis en el teixit ossi del fèmur de Brachylophosaurus. El primer ha estat treure els minerals de l'os i examinar-lo amb espectrometria de masses per identificar proteïnes. Una d'aquestes proteïnes que prova l'existència de vasos sanguinis és la miosina, que es troba a les parets d'aquests. El segon procés ha estat administrar anticossos. Aquests van detectar les mateixes proteïnes que l'espectrometria de masses. Més tard es van comparar els vasos sanguinis del Brachylophosaurus amb els d'un pollastre i un estruç. Les seqüències de pèptids (cadenes d'aminoàcids semblants a les proteïnes però més curtes) són iguals en les tres mostres, una altra prova de que els ocells són dinosaures perquè comparteixen amb ells gairebé qualsevol aspecte corporal tant intern com extern. Actualment els investigadors han seqüenciat un gran nombre de genomes d'aus i de cocodrils, pel que l'estudi de les seves proteïnes també pot ajudar en la identificació d'aquestes en més fòssils de dinosaures.
En Cleland i la Schweitzer expliquen que aquesta primera anàlisi directa dels vasos sanguinis d'un organisme extingit brinda l'oportunitat de quines proteïnes i teixits poden persistir a la fossilització i com canvien al llarg d'aquest procés, sobretot després d'un temps tant llarg com 80 M.A. A més pot donar noves pistes sobre com vivien els animals extingits que serien molt difícils o impossibles d'identificar en els fòssils (tant ossos com icnofòssils).

Foto dels vasos sanguinis inserits dins de la paret òssia del fèmur de Brachylophosaurus.
Foto: Universitat Estatal de Carolina del Nord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada