salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 2 de gener de 2016

Els dinosaures de l'any 2015: Morelladon beltrani.

És la incorporació del 2015 a la fauna dinosauriana de la Península Ibèrica mesozoica. Com amb altres dinosaures identificats en aquesta regió en anys anteriors, aquest nou dinosaure també fa augmentar la seva diversitat pel que fa a formes corporals.
El Morelladon és un Ornitòpode Iguanodont descobert al jaciment Mas de Sabaté dins de la formació Argiles de Morella al nord del País Valencià (d'on prové el nom genèric del dinosaure juntament amb la denominació grega per a dent, fent apologia amb Iguanodon), que data del Cretaci Inferior Barremià/Aptià (130-125 M.A.). Com indica el nom, la formació geològica és una cantera d'argila d'on s'extreu material per fer ceràmiques i rajoles, on s'hi troben fins a un total de 17 jaciments de principis/mitjans del Cretaci. Al 2000 es va aconseguir un acord científic-industrial entre l'empresa Compañía Vega del Moll S.A. (propietat de Victor Beltrán, al qual el nom específic beltrani homenatja) i paleontòlegs de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), els quals han estat els encarregats de presentar-lo a la revista PlosOne el 16 de desembre dirigits per en José Miguel Gasulla. Les restes de l'holotip del Morelladon es van extreure de l'argila el 2013 i consten d'una dent que pertanyeria al dentari o mandíbula inferior, set vèrtebres dorsals, fragments de les apòfisis espinoses d'altres vèrtebres dorsals, dues costelles, la pelvis amb tots els ossos complets a excepció del pubis i la tíbia dreta. Tot i que aquest esquelet estigui incomplet i li falti el crani, els ossos identificats estan ben conservats, presenten suficients característiques com per considerar-lo una nova espècie i també han servit per determinar la mida del dinosaure, estimada 6 m de llargada, 2,5 m d'alçada i una tona de pes.

L'única dent identificada en el Morelladon.
Foto: PlosOne.

Sacre de l'holotip del Morelladon.
Foto: PlosOne.
El que més destaca de l'esquelet holotip del Morelladon són les seves apòfisis espinoses dorsals, que amb mig metre tenen una alçada equivalent 4,3 dels seus cossos vertebrals i són el suficientment altes com per l'estructura d'una petita vela o gep, una característica que el fa semblar superficialment a l'Ouranosaurus del Níger i l'allunya de la resta d'Iguanodonts europeus, el que reforça la hipòtesi que en els grans Ornitòpodes del Vell Continent presentaven formes corporals molt variades i destrona una altra hipòtesi, la majoritària fins al descobriment del Morelladon, que argumentava que els Iguanodonts endèmics de la Península Ibèrica serien semblants als d'Anglaterra (Mantellisaurus atherfieldensis) i Bèlgica (Iguanodon bernissartensis). Tot i tenir un aspecte tant inusual, l'anàlisi filogenètica ha mostrat que el Morelladon seria més proper a les espècies clàssiques de grans Ornitòpodes de les Illes Britàniques i Europa Central que no pas a la resta de tàxons ibèrics (com el Delapparentia i el Proa de Terol) o amb l'Ouranosaurus. De fet, el Morelladon és la primera espècie d'Iguanodont endèmica de Morella i de tot el País Valencià. Abans a la Formació Argiles de Morella ja s'havien trobat restes d'Ornitòpodes emparentats, però es van assignar a Iguanodon bernissartensis i a Mantellisaurus atherfieldensis.

Vèrtebres dorsals de l'holotip del Morelladon, on s'hi poden veure les seves grans apòfisis espinoses.
Foto: PlosOne.

Arbre filogenètic dels Ornitòpodes incorporant-hi el Morelladon. S'hi pot observar la seva proximitat amb els altres dos Iguanodonts, no endèmics de la Península, identificats a Morella.
Foto: PlosOne.
De la mateixa manera que amb l'Ouranosaurus, l'Espinosaure i el Dimetrodon, no se sap del tot la funció de la vela/gep que probablement tenia el Morelladon. La hipòtesi més acceptada per l'equip d'en Gasulla ve condicionada per l'ambient de la Morella cretàcica, que s'ha deduït que seria un delta que hauria patit importants fluctuacions climàtiques estacionals. Amb això, creuen que la vela/gep del Morelladon seria carnosa i hauria servit per emmagatzemar el greix perquè el dinosaure pogués sobreviure quan l'aliment escassejava, d'una manera gairebé idèntica a la dels bisons, que també tenen un gep format per unes apòfisis espinoses de les vèrtebres dorsals allargades. També s'ha argumentat la ja típica hipòtesi de que el seu ús per a l'exhibició per atreure al sexe oposat o per espantar als rivals. A més, de la que aposta per la presència de vasos sanguinis que haurien ajudat a utilitzar-la per regular la temperatura corporal. Si el Morelladon es posava perpendicular als raigs solars, la sang s'escalfaria i el dinosaure també estaria més calent. I si es posava a l'ombra o aprofitava la brisa, la sang es refredava i ell també estaria més fresc. Realment, un intercanvi de calor amb l'exterior hauria estat útil per un animal tan gros i a mig camí entre l'ectotèrmia i l'endotèrmia. El paleoclima del Cretaci Inferior del Llevant Peninsular s'ha deduït mitjançat l'anàlisi dels isòtops d'oxigen atrapats dins de les dents dels animals. Els resultats donen que la temperatura mitjana a la regió en aquella època seria de 36ºC, tot i que es podrien arribar a mínims de 4ºC, pel que seria un clima subtropical i per fer una comparació amb l'actualitat estaria a mig camí entre el clima mediterrani i el que es dona a les Canàries o al Carib.
Com altres Iguanodonts, el Morelladon seria bàsicament quadrúpede però podria adoptar la posició bípeda temporalment. També seria un animal gregari i hauria tingut una bateria dental. Les plantes més comunes a la Formació Argiles de Morella eren les falgueres i les coníferes arbustives, pel que podrien haver estat el menjar predilecte del dinosaure.

Reconstrucció d'un Morelladon.
Foto: Carlos de Miguel Chaves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada