salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dimecres, 30 de desembre de 2015

Els dinosaures de l'any 2015: Dakotaraptor steini

És la segona incorporació important d'enguany en els Dromeosàurids, destacant en aquest cas per la seva mida i la seva procedència acompanyades, a l'igual que el Zhenyuanlong, per la presència de plomes.
L'holotip d'aquest altre nou Raptor va ser desenterrat el 2005 pel paleontòleg del Museu d'Història Natural de Palm Beach Robert DePalma al comtat de Harding a Dakota del Sud, que es troba a la zona superior de la Formació Hell Creek del Cretaci Superior Maastrichtià (68-66 M.A.). Consta de l'esquelet parcial d'un adult robust que inclou una vèrtebra dorsal, deu vèrtebres caudals, una fúrcula, el cúbit i el radi dels dos braços, el primer i el segon metacarps de la mà dreta, tres urpes de la mà esquerra, el fèmur dret, les dues tíbies, un astràgal i un calcani esquerres, els metatarsians drets i la segona i la tercera urpes del mateix peu. Durant els següents cinc anys es van descobrir més ossos que pertanyerien a una forma més gràcil del mateix animal. Aquests paratips es tracten d'un fèmur dret, un astràgal i un calcani esquerres articulats, dues fúrcules i vàries dents aïllades. A Hell Creek, trobar tants fòssils del mateix animal en una mateixa localitat i a més d'una mida considerable és un fet extraordinari, ja que normalment els fòssils individuals que es desenterren són petits i els ossos grans s'han identificat en grans acumulacions on hi poden haver un gran nombre d'espècies mesclades. Aquest dinosaure va ser descrit per en DePalma i paleontòlegs de la Universitat de Kansas i va ser presentat a la revista Paleontological Contributions de la Universitat de Kansas al 30 d'octubre sota el nom de Dakotaraptor steini, amb el nom genèric fent referència a l'estat on va ser descobert junt amb el ja tradicional sufix llatí -raptor utilitzat pels Dromeosàurids i el nom específic en honor del paleontòleg Walter Stein.

A dalt i a la dreta: silueta de Dakotaraptor amb la situació dels ossos identificats. A l'esquerra: reconstrucció de l'esquelet complet comparant-lo amb un humà.
Foto: Paleontological Contributions
La mida del Dakotaraptor s'ha estimat en 5,5 metres, el que el converteix en un dels Dromeosàurids més grans i l'aproxima a l'Utahraptor, tot i que el seu aspecte recorda al d'espècies més petites com el Deinonychus i el Dromaeosaurus. El nou tàxon s'ha col·locat dins de la subfamília dels Dromeosaurins, sent el tàxon germà del Dromaeosaurus, que a la vegada formen un petit clade amb el Utahraptor i el també gegantesc Achillobator de Mongòlia (amb una longitud entre els 4,6 i els 6,6 m). Tot i que l'anàlisi filogenètica apropa el Dakotaraptor a la resta de Dromeosàurids gegants de Lauràsia, el seu gegantisme hauria sorgit independentment, sent el quart increment de mida enregistrat en la història evolutiva d'aquest clade; juntament amb el de l'Utahraptor i l'Achillobator, el de l'Austroraptor a Gondwana i el del Deinonychus, aquest últim amb un resultat més tímid de 3 m. Els ossos del Dakotaraptor són extremadament lleugers i la seva tíbia és més llarga que el seu fèmur, el que indica que seria un bon corredor i atraparia les preses amb el mètode de la persecució. Aquesta és una altra diferència amb l'Utahraptor, d'ossos més gruixuts i un fèmur més llarg que la tíbia, pel que la seva velocitat seria més limitada i es tractaria més d'un depredador d'emboscada.

Comparació entre un Utahraptor i un Dakotaraptor.
Foto: Danny Cicchetti.
El Dakotaraptor és també el Dromeosàurid més gran del Cretaci Final d'Amèrica del Nord. Això fa canviar el panorama que es tenia fins ara dels depredadors de Hell Creek, ja que fins ara hi havia dos extrems pel que fa a la mida en els Teròpodes d'aquesta formació geològica: per una banda hi havia petits Maniraptors que no arribaven als 2 m i per l'altra els colossals Tiranosàurids de més de 6 m. Així el Dakotaraptor mostra que almenys hi va haver un carnívor de mida mitjana en aquest ecosistema dominat pel gran Tiranosaure. Al posseir l'urpa assassina i deduir-se que seria veloç, s'ha mostrat al Dakotaraptor com un caçador letal que gairebé podria igualar en ferocitat amb el Tiranosaure. De fet, ja s'ha començat a imaginar a grups de Dakotaraptors lluitant contra Tiranosaures juvenils (d'una mida semblant) per un cadàver, però hi ha paleontòlegs que especulen d'aquesta visió, argumentant que tal trobada seria difícil perquè cada depredador dominava un paisatge diferent dins de l'ecosistema de la Hell Creek cretàcica, ja que les restes pertanyents a Tiranosaures s'han identificat en sediments que correspondrien a un hàbitat humit de terres baixes, contraposant-se a l'hàbitat de terres altes més sec on es va desenterrar al Dakotaraptor. El divulgador de paleontologia Brian Switek també dóna importància a l'abisme que hi ha entre la proporció de fòssils de Tiranosaure (excepcionalment comuns per un Teròpode gegant) i de Dakotaraptor (molt rars pels estàndards de dinosaures de mida mitjana) com a causa per arribar a l'afirmació d'abans, que ell defensa. Tot i que creu que això seria a causa de que realment hi hauria més restes del Dromeosàurid desenterrades a més de les descrites per l'equip d'en DePalma, però s'haurien descobert abans i no es podrien haver identificat com pertanyents a un Raptor gegant o que haurien estat venudes al mercat negre, fent-les inaccessibles pels paleontòlegs. Espera que troballes futures acabin per aclarir com era de comú el Dakotaraptor respecte al Tiranosaure.

Dakotaraptor a sobre d'un arbre aguantant amb els peus a un Ornithomimus abatut.
Foto: Emily Willoughby.
Al principi s'ha dit que el Dakotaraptor també destaca per la presència de plomes, però a diferència del Zhenyuanlong, no s'han trobat al costat de l'esquelet, si no que s'han identificat perquè al seu cúbit hi ha els bulbs que serveixen d'ancoratge de les plomes, sent el dinosaure més gran en que s'ha identificat la presència de plomes pennàcees. És evident que el Dakotaraptor era massa gran per volar, però s'ha deduït que les plomes tindrien la mateixa mida que en Dromeosàurids més petits. Donat el seu caràcter depredador, s'ha suggerit que el Dakotaraptor les hagués utilitzat per mantenir l'equilibri mentre subjectava a les preses, a més de per impressionar a rivals o al sexe oposat i per cobrir els ous durant la incubació. Realment, aquesta funció no necessita explícitament plomes pennàcees, el que és una prova de que el Dakotaraptor seria descendent d'un Dromeosàurid volador/planador i que, al augmentar de mida, va adaptar les ales al nou mode de vida terrestre.

Foto del cúbit de Dakotaraptor indicant la situació dels ancoratges de les plomes i hipotètica reconstrucció de l'ala del dinosaure,
Foto: Paleontological Contributions.
Moltes vegades, quan es troben dues complexions corporals (una més robusta i una més gràcil) en un animal, això es relaciona amb el fet que la complexió gràcil correspondria a un individu jove i la complexió robusta a un altre individu totalment desenvolupat. Però aquest no és el cas del Dakotaraptor, ja que l'estudi de la histologia dels ossos tant de l'holotip robust com dels paratips gràcils mostra que les dues complexions representen a adults. La diferència podria explicar-se per la presència de patologies o pel dimorfisme sexual, tot i que encara sense determinar quina complexió correspon al mascle i quina a la femella.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada