Gobihadros mongoliensis, un bec d'ànec estepari al complet.

Avui parlem dels Hadrosauroïdeus no-Hadrosàurids, aquests curiosos Ornitòpodes de gran mida de finals del Cretaci inferior i principis del Cretaci superior que marquen el camí evolutiu entre els Iguanodòntids del Cretaci inferior inicial i els "becs d'ànec" genuïns dels últims milions d'anys del Cretaci. La majoria de fòssils d'aquests dinosaures provenen d'Àsia, però consisteixen majoritàriament en restes fragmentàries i/o desarticulades. Però el dinosaure protagonista d'aquesta entrada trenca totalment aquesta regla a l'estar basat en un registre fòssil de conservació excepcional que compta amb un esquelet postcranial totalment complet i articulat i un crani d'un altre individu que presenta la mateixa sort.

Dibuixos del crani paratípic del Gobihadros en vistes lateral esquerra (A), anterior (B), dorsal (C) i posterior (D) i de l'esquelet complet del dinosaure mongol (E) en vista lateral esquerra.
Foto: Tsogtbaatar et al. (2019)/PlosOne.

Aquest conjunt extraordinari de fòssils conformen l'holotip i part del material referit del Gobihadros mongoliensis, descrit per un equip de paleontòlegs dirigit per en Khishigjav Tsogtbaatar (Institut de Paleontologia i Geologia de l'Acadèmia Mongola de Ciències, Ulaanbaatar) i publicat a la revista PlosOne el 17 d'abril. L'holotip i el crani complet provenen del jaciment de Bayshin Tsav, a la província mongola d'Ömnögovi, al sud del país; encara que el material referit del Gobihadros també comprèn fòssils trobats als jaciments de Khoorai Tsav (Ömnögovi) i de Khongil Tsav (província de Dornogovi), localitats totes tres enquadrades dins de la Formació Baynshire (Cretaci superior Cenomanià-Santonià, 100-84 M.A.). Tant el nom genèric com l'específic del dinosaure fan referència a la seva àrea geogràfica d'origen, una de les més prolífiques del món en fòssils de dinosaures no-aviaris: el Desert del Gobi de Mongòlia, al qual se li ha d'afegir el sufix grec -hadros ("gran") al final del nom genèric com a referència a la seva posició filogenètica als Hadrosauroïdeus. L'holotip i el crani complet no representarien a individus totalment adults i el primer exemplar, el qual també ha conservat alguns ossos cranials desarticulats, tindria una longitud d'entre 3 i 4 m.

Premaxil·la de l'holotip del Gobihadros en vistes dorsal (A) i ventral (B).
Foto: Tsogtbaatar et al. (2019)/PlosOne.

Mandíbula inferior de l'holotip del Gobihadros en vistes lateral (A) i medial (B).
Foto: Tsogtbaatar et al. (2019)/PlosOne.

El Gobihadros es diferencia de la resta d'Hadrosauroïdeus per la presència d'una premaxil·la amb un marge oral (la part de l'os que contacta amb la boca) de doble capa, fins a tres dents funcionals per a la superfície de trituració del dentari (els dos Hadrosauroïdeus no-Hadrosàurids més propers geogràficament al Gobihadros, el Bactrosaurus i el Gilmoreosaurus del nord de la Xina, en tenen una o dues), un contorn dorsal de l'ili en forma de S i una gran expansió lateral de la cresta supracetabular del mateix os. També es diferencia dels Hadrosauroïdeus més derivats que aquest (inclosos els Hadrosàurids) per presentar una falange del dit I de la mà en forma d'espina (la seva versió del gran polze característic dels Iguanodòntids) i un altre caràcter basal del Gobihadros és un nariu dirigit cap endavant. Per una altra banda, un caràcter del Gobihadros que el fa més proper als Hadrosàurids són unes extremitats anteriors bastant petites en comparació amb les posteriors, encara que no presenta algunes característiques que defineixen aquests "becs d'ànec" més evolucionats com més de 32 fileres de dents, dents de mida petita en forma de llança i una cresta deltopectoral de l'húmer allargada).

Dues mans de Gobihadros, sent la de dalt (A i B) de l'holotip i pertanyent la de baix (C i D) al mateix exemplar referit que el crani complet i articulat. A les fotos de baix es pot apreciar clarament el polze en forma d'espina.
Foto: Tsogtbaatar et al. (2019)/PlosOne.

L'anàlisi filogenètica Gobihadros el recupera com una forma basal del clade Hadrosauromorpha (una subdivisió dels Hadrosauroïdeus que no inclou les espècies del Cretaci inferior que en un principi estaven considerades com Iguanodòntids i algunes també del Cretaci superior) en un politomi amb altres espècies del Cretaci superior d'Àsia (entre els quals es troben el Bactrosaurus i el Gilmoreosaurus) i també d'Europa i d'Amèrica del Nord que dins seu té un clade compost pels Hadrosàurids i un seguit d'espècies germanes a aquests (Telmatosaurus, Zhanghenglong, Plesiohadros, Lophorhothon i Eotrachodon). Aquesta extensa agrupació de dinosaures estaria caracteritzada per l'absència d'un contacte entre els ossos cranials jugal i ectopterigoide i del foramen surangular (un orifici de l'os cranial surangular, al darrere de la mandíbula inferior) i el desenvolupament d'una pestanya òssia ventral al jugal i d'arrels dentals rugoses. La zona més basal d'aquest clade també és anomenat per en Tsogtbaatar i els seus col·laboradors com el "grau-Bactrosaurus".

Anàlisi filogenètica dels Hadrosauroïdeus amb la inclusió del Gobihadros, marcat en negreta. El "grau-Bactrosaurus" estaria comprès entre el Shuangmiaosaurus gilmorei i el Claosaurus agilis.
Foto: Tsogtbaatar et al. (2019)/PlosOne.

Aquests resultats tenen certes implicacions en la biogeografia dels Hadrosauroïdeus, a causa que els tàxons més propers als Hadrosàurids provenen d'Amèrica del Nord i que els Hadrosàurids més antics d'Àsia són de finals del Santonià. Per tant, els Hadrosàurids haurien aparegut a Amèrica del Nord per després migrar cap a Àsia encara que el seu avantpassat comú amb el Gobihadros seria asiàtic. El Bactrosaurus i el Gilmoreosaurus, malgrat ser bastant propers geogràficament i molt propers filogenèticament al Gobihadros, serien de finals del Campanià i de principis del Maastrichtià, és a dir, més o menys 10 milions d'anys posteriors a les últimes evidències fòssils del Gobihadros (malgrat que, en un principi, els sediments on s'havien trobats les restes dels Hadrosauroïdeus xinesos, corresponents a la Formació Iren Dabasu, es consideraven propers cronològicament a la Formació Baynshire). Això fa que siguin més propers temporalment als primers Hadrosàurids del Desert del Gobi, el Saurolophus i el Barsboldia, pertanyents a la Formació Nemegt. Encara que uns i altres dinosaures semblen haver viscut en una mateixa època, no hi ha presència dels dos en les mateixes formacions geològiques. No es coneixen barreres geogràfiques importants durant el Cretaci superior a Àsia que impedissin el contacte entre els Hadrosauroïdeus del "grau-Bactrosaurus" i els Hadrosàurids, pel que l'absència de convivència entre les dues faunes s'explicaria per l'exclusió dels primers dinosaures de certs recursos alimentaris per part dels últims o diferents preferències en l'hàbitat.

Reconstrucció del cap i el coll d'un Gobihadros.
Foto: Joschua Knüppe.