Xingtianosaurus ganqi i la mà dels lladres d'ous.

El 25 d'abril es va publicar a la revista científica en accés obert Scientific Reports la descripció, per part d'un equip de paleontòlegs xinesos liderats per en Riu Qiu (Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia, Beijing), d'un nou esquelet parcial de Teròpode emplomallat procedent del centre neuràlgic dels dinosaures emplomallats: la Formació Yixian (Cretaci inferior Barremià-Aptià, 129-122 M.A.; província de Liaoning). L'exemplar en qüestió ha resultat ser l'holotip d'un nou tàxon d'Oviraptorosaure: Xingtianosaurus ganqi, que a més aporta tot un seguit d'informació sobre l'evolució de la mà dels anomenats "lladres d'ous" des de les formes basals de la mateixa Formació Yixian fins a les més derivades del Cretaci superior.

Foto (a) i dibuix amb les abreviacions dels ossos (b) de l'holotip del Xingtianosaurus.
Foto: Qiu et al. (2019)/Scientific Reports.

L'holotip del Xingtianosaurus ganqi es tracta d'un esquelet parcial al qual li falten el crani, les vèrtebres cervicals, les vèrtebres dorsals anteriors i el coracoides. La falta de crani de l'holotip del nou Oviraptorosaure xinès es troba en l'origen del nom del dinosaure, perquè la part genèrica Xingtianosaurus prové de Xingtian, un déu autòcton xinès que va ser decapitat i que, malgrat això, va ser lluitant contra la Divinitat Primordial, el seu principal enemic; mentre que el nom específic fa referència al ganqi, l'arma utilitzada per Xingtian en les seves batalles. Com la immensa majoria dels fòssils de la Formació Yixian, es troba comprimit en una llosa de roca i preserva impressions de les plomes, encara que en un estat de conservació no tant bo com en els fòssils del principal Oviraptorosaure de Liaoning, el Caudipteryx. El Xingtianosaurus és el tercer membre conegut de la família dels Caudiptèrids (Caudipteridae), per ara autòctona del Cretaci inferior de Liaoning i que també inclou al ja mencionat Caudipteryx i al Similicaudipteryx.

Foto (a) i dibuix (b) de la mà esquerra de l'holotip del Xingtianosaurus. L'abreviació ra fa referència al metacarpià radial, mentre que els forats negres de les falanges són els orificis per al lligaments dels tendons, tal com veurem més avall. A la foto es veuen les fileres de plomes.
Foto: Qiu et al. (2019)/Scientific Reports.

El Xingtianosaurus es troba caracteritzat pels següents caràcters ossis: petits pleurocels o cavitats pneumàtiques a la superfície lateral del centre de les vèrtebres dorsals, un húmer més llarg que l'escàpula, un cúbit proporcionalment llarg que presenta una longitud comparable a la de l'húmer, un angle de metacarpià radial (que, tal com indica el seu nom, articula amb el radi i que en els mamífers rep el nom d'escafoide) d'uns 39º (relativament petit dins del seu grup de dinosaures, a causa que la majoria d'Oviraptorosaures tenen un angle del radial superior a 48º), un metacarpià I molt curt que suposa menys del 40% de la mida del metacarpià II i uns orificis per al lligament dels tendons d'una mida relativament petita. Les impressions de les plomes es troben al costat de l'avantbraç i dels metacarpians i són de tipus pennaci. Aquestes plomes haurien cobert la meitat distal de l'avantbraç formant una petita ala que segurament no tindria cap funció aerodinàmica. Això suposa una diferència amb la morfologia de l'ala identificada en els fòssils de Caudipteryx, la qual només s'estén al llarg dels metacarpians.

Detall de les vèrtebres dorsals (a), l'estèrnum i l'escàpula esquerres (b) i l'escàpula dreta (c) de l'holotip del Xingtianosaurus. L'abreviació pl fa referència als pleurocels de les vèrtebres dorsals.
Foto: Qiu et al. (2019)/Scientific Reports.

A causa de l'absència de crani, en Qiu i els seus col·laboradors van efectuar una primera anàlisi filogenètica del Xingtianosaurus que tenia com a camp d'actuació tots els Teròpodes Celurosaures. En aquesta primera anàlisi, es va obtenir el Xingtianosaurus com un Oviraptorosaure basal proper filogenèticament al Caudipteryx, uns resultats recolzats per característiques pròpies dels Caudiptèrids respecte d'altres Oviraptorosaures més derivats com una cua molt curta amb menys de 26 vèrtebres, un húmer relativament curt que suposa la meitat de la mida del fèmur, un metacarpià I menor al 50% de la longitud del metacarpià II, una superfície articular proximal de la primera falange del dit manual I lleugerament cóncava i una porció proximal del metatarsià III comprès lateralment. La pertinença del Xingtianosaurus dins dels Caudiptèrids va ser confirmada en una anàlisi filogenètica només sobre els Oviraptorosaures, en la qual la unió amb el Caudipteryx i el Similicaudipteryx quedava resolta només per un caràcter, el qual, a més, era diferent dels mostrats anteriorment: un procés preacetabular de l'ili que s'estén ventralment per sota del marge dorsal de l'acetàbul.

Resultat de les anàlisis filogenètiques del Xingtianosaurus. Els ossos dibuixats a la dreta dels noms d'alguns dels dinosaures representen els seus respectius carpians radials, els quals es troben acompanyats (menys en el Jiangxisaurus ganzhouensis) pel seu angle, cosa que veurem més avall.
Foto: Qiu et al. (2019)/Scientific Reports.

Al ser les mans la part més conservada de l'holotip del Xingtianosaurus, en Qiu i els seus col·laboradors han dedicat tot un apartat a la relació entre les mans del nou Oviraptorosaure xinès i les dels seus cosins. Aquestes mostren a la vegades caràcters d'altres "lladres d'ous" primitius com el Caudipteryx, tal com ja s'ha mostrat abans, però també trets més propis dels Oviraptorosaures derivats del Cretaci superior com els orificis per al lligament de tendons de petita mida i tres falanges unguals (sent més grans les pertanyents als dits I i II que la del dit III). El Xingtianosaurus també es diferencia del Caudipteryx en el fet que la longitud combinada de la primera i la segona falanges del dit II són 1,1 vegades més gran que el metacarpià II, una condició semblant a la dels Oviraptòrids, mentre que en el Caudipteryx aquesta relació és d'1,5 vegades més gran la primera mesura que l'última, una proporció més semblant a la dels Quenagnàtids. Això indicaria que la condició del Xingtianosaurus seria la primitiva en els Oviraptorosaures, evolucionant de forma independent la condició vista en el Caudipteryx i en els Quenagnàtids. A més, el descobriment de la mà del Xingtianosaurus confirma que el Caudipteryx seria un dinosaure no-aviari i no una au primitiva no voladora com afirmen alguns paleontòlegs.

Arbre filogenètic simplificats dels Oviraptorosaures on es mostra l'anatomia manual d'algunes espècies de diferents nivells evolutius (de a a g: Protoarchaeopteryx, Xingtianosaurus, Caudipteryx, Elmisaurus, Hagryphus, Citipati i Heyuannia). Les diferents formes geomètriques mostren les característiques de la mà d'aquests dinosaures en cada moment de la seva història evolutiva (l'abreviació MC fa referència al metacarpià).
Foto: Qiu et al. (2019)/Scientific Reports.

En Qiu i els seus col·laboradors també han parlat de l'angle del metacarpià radial a l'hora de fer hipòtesis sobre l'evolució de les mans dels Oviraptorosaures. Aquest angle es correlaciona amb l'extensió de les mans, pel que, com més gran sigui l'angle del radial, està permès més moviment de les mans. Aquest angle es troba molt desenvolupat en els Celurosaures Maniraptors respecte a altres Teròpodes més basals, la qual cosa també es relaciona amb una major capacitat per protegir les plomes de les extremitats anteriors. Com ja s'ha indicat abans, els angles dels radials de molts Oviraptorosaures són molt superiors als 48º (unes xifres bastant més grans que les que es troben en altres clades de Maniraptors com els Terizinosaures, els Troodòntids i els Dromeosàurids). Els 39º del Xingtianosaurus són més propers als d'aquests altres dinosaures i, per tant, més propers al que serien la condició basal en els Oviraptorosaures, la qual cosa també és una prova que el gran angle del radial en altres espècies de "lladres d'ous" va evolucionar de forma independents entre unes i les altres.

Reconstrucció d'un Xingtianosaurus en comparació amb un gat.
Foto: Cisiopurple.