El Permià és l'últim període del Paleozoic, va començar fa uns 299 milions d'anys i va acabar fa uns 251 M.A. i segueix el Carbonífer i està seguit pel Triàsic. El final d'aquest període està marcat per l'extinció en massa més mortífera de l'Eó Fanerozoic, que s'anomena Extinció Permiana i que va acabar amb gairebé tots els animals ( fins a un 96 % de totes les espècies marines i un 70 % de les espècies de vertebrats terrestres). El nom Permià ve dels jaciments del mateix període que es troben al Territori de Perm (Rússia) i el nom va ser encunyat pel geòleg escocès Roderick Murchison. Els jaciments permians consisteixen majoritàriament de plataformes continentals i d'aigües marines someres.
El Permià es divideix en 3 èpoques principals: Cisuralià o Inferior, Guadalupià o Mitjà i Lopingià o Superior. El Cisuralià es divideix en les etapes del Asselià, el Sakmarià, l'Artinskià i el Kungurià. El Guadalupià es divideix en Roadià, Wordià i Capitanià. I el Lopingià es divideix en Wujiapingià i Txangsingià.
PALEOGEOGRAFIA DEL PERMIÀ
Durant el Permià, totes les grans masses terrestres de la Terra excepte algunes zones de l'Àsia oriental estaven agrupades en el supercontinent Pangea, que vorejava l'equador i arribava fins als pols i també existia un sol i gegantesc oceà anomenat Pantalassa. Com que hi havia moltes zones molt allunyades del mar i probablement no hi havia gaires precipitacions, els deserts eren molt comuns a Pangea. Aquestes condicions seques afavorien les Gimnospermes, plantes amb les llavors dins una coberta protectora. També van aparèixer durant aquest període les coníferes actuals, el ginkgo i les ciques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada