A l'anar minvant la glaciació del Carbonífer, van pujar les temperatures i va començar una nova guerra entre les diferents classes de Tetràpodes pel predomini a terra ferma. Va ser en aquella època quan es va desenvolupar una fauna totalment terrestre i van aparèixer els primers grans herbívors i carnívors terrestres.
Als rius, llacs i aiguamolls del Permià els principals depredadors eren els amfibis Temnospòndils semblants als cocodrils, com l'Eryops de 2 m de llargada, que compartien el medi amb els Lepospòndils més petits i diversos tipus de peixos. Alguns amfibis Seymouriamorfs i Diadectomorfs vivien tot el temps a terra ferma.
En aquell període, els rèptils van arribar a tenir una mida gran per primera vegada i van començar a representar una amenaça als amfibis terrestres. La majoria dels Amniotes de llavors formaven part dels Sinàpsids, ja que al Permià els avantpassats dels mamífers van prosperar més que en cap altre període. Els Pelicosaures es van extingir a finals del període, però alguns tipus de Teràpsids van sobreviure fins al Triàsic. Entre els altres rèptils, hi havia Diàpsids arborícoles, els grans Anàpsids Pareiasàurids i els Proterosúquids, els primers Arcosaures.
Els dipòsits marins Permians són rics en fòssils de mol·luscs (en especial Ammonits, que van desaparèixer al Cretaci), equinoderms i Trilòbits, que es van extingir en aquest període.
Els Sinàpsids carnívors van ser els primers que van desenvolupar dents canines especialitzades per a matar. I alguns tenien dents de sabre. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada