Jaciments del Cisuralià i el Guadalupià.

1:Bromacker (Alemanya).

Aquest ric jaciment del Permià Cisuralià va ser descobert la dècada del 1980 a prop de Bromacker (Alemanya). Als dipòsits de sorra i fang del que havia estat una planura al·luvial elevada solcada per rius petits fa 290 M.A., s'han trobat restes abundants de Tetràpodes ben conservades.

Moltes d'aquestes espècies apareixen únicament en aquest jaciment, però hi ha alguns animals que s'han trobat en altres parts del món. Uns exemples d'aquest tipus d'animals són els amfibis terrestres Diadectes i Seymouria i els Pelicosaures amb vela dorsal Dimetrodon i Edaphosaurus, que s'han trobat a la formació rocosa de "Reds Beds" (Texas, E.E.U.U.).

Un dels animals més interessants de Bromacker és l'Edibamus, un herbívor de 25 cm, que és el rèptil bípede més antic que es coneix fins ara i que era capaç de córrer amb les seves llargues potes posteriors.

Les restes del Dimetrodon s'han trobat tant a jaciments nord-americans com europeus i s'han trobat esquelets complets. Altres Pelicosaures que s'han trobat als 2 continents són l'Edaphosaurus, l'Ophiacodon i el Sphenacodon.

Els Seymouriamorfs eren un grup d'Antracosaures Reptiliomorfs entre els quals figuraven formes terrestres i aquàtiques, totes carnívores.

2: Mines de carbó de Queensland i Nova Gales del Sud (Austràlia).

Les mines de carbó d'Austràlia produeixen més de 350 milions de tones de carbó a l'any. Aquestes vetes de carbó de 30 metres tindrien una profunditat de 300 metres abans de la sedimentació i tarden uns 300.000 anys en formar-se. En aquestes mines s'han trobat restes de plantes prehistòriques d'un bosc pantanós del Permià.

La jungla permiana estava dominada per les falgueres Pteridospermatofitines o falgueres amb llavors de la mida d'arbres, com el Glossopteris i el Gangamopteris, junt amb algunes coníferes, Licopodiàcies i Equisetàcies. Encara que hi havia una vegetació abundant, hi havia pocs Tetràpodes terrestres herbívors i també hi havia una escassa varietat d'insectes.

Fulles de Glossopteris. Les fulles d'aquesta falguera gegant de 4 metres són allargades i amb un nervi central prominent.