salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dilluns, 11 de febrer de 2013

L'extinció de finals del Permià.

El Paleozoic va acabar amb la major extinció de la història de la Terra. Marca el límit entre el Permià (era Paleozoica) i el Triàsic (era Mesozoica). Van desaparèixer fins a un 96% de totes les espècies marines, un 70% de les espècies de vertebrats terrestres i és l'única extinció massiva coneguda d'insectes.
 Els paleontòlegs pensen que l'extinció només va durar 300.000 anys, (un espai de temps geològicament curt) entre 252'3 i 251'4 M.A., però malgrat l'enorme pèrdua de biodiversitat, la vida a la Terra va trigar més temps a recuperar-se que en altres extincions.

TEORIES SOBRE LES POSSIBLES CAUSES DE L'EXTINCIÓ

Aquí parlaré sobre algunes de les teories sobre les possibles causes de l'extinció:

Vulcanisme: La teoria més acceptada és sobre l'erupció de varis volcans durant el període de l'extinció. A les Trappes Siberianes, més de 200.000 kilòmetres quadrats van quedar coberts per rius de lava. L'erupció de les Trappes Siberianes va ser l'erupció volcànica més gran de la història de la Terra i va durar 2 milions d'anys. Aquesta activitat volcànica alliberà a l'atmosfera quantitats enormes de gasos d'efecte hivernacle que produeixen un escalfament global. Això, combinat amb la pluja àcida i un breu refredament global i altres fenòmens meteorològics haurien amenaçat els éssers vius a escala global.

Alliberació de metà: Els indicis geoquímics indiquen una altra font d'escalfament, la gran alliberació de metà dels sediments dels fons marins, desencadenada potser per l'activitat volcànica. L'aigua marina es van tornar pobra en oxigen, amb el que va morir una bona part de la cadena alimentària marina.

Impacte de meteorit a l'Antàrtida: El juny del 2006, Ralph von Frese va anunciar el descobriment d'un cràter a la Terra de Wilkes, a l'Antàrtida, que possiblement causà l'extinció permiana. És un cràter de 500 km de diàmetre, situat a més d'un quilòmetre i mig per sota del casquet polar i és 2 vegades més gran que el cràter de Chicxulub.
Uns mesuraments fets amb satèl·lits de la NASA mostren un mascon, (concentració en massa de material del mantell que ha penetrat i es troba a l'escorça terrestre) i que sembla haver arribat entre fa 500 i 100 M.A., un marge de temps que pot incloure l'extinció permiana. Si fos veritat,  ho podrien relacionar amb algunes poques mostres d'iridi (un element associat amb els meteorits) del límit P-T (Permià-Triàsic).

Una combinació: Alguns científics creuen que, per exterminar gairebé tota la vida terrestre, l'extinció permiana hauria estat provocada per una combinació dels fenòmens que explicat abans i alguns més.  

Els sediments basàltics siberians només cobreixen 675.000 quilòmetres quadrats, però les estimacions indiquen que la seva superfície original era molt major. Algunes colades tenien cents de metres de profunditat i s'ha trobat una capa de toba volcànica d'una profunditat mitja de 20 m que abasta 30.000 kilòmetres quadrats.

Just després de l'extinció, els fongs van ser els organismes més abundants, però també van sobreviure uns pocs rèptils de l'exterminació. Entre ells hi ha els Proterosúquids (un crani a la imatge), 2 famílies de Dicinodonts i alguns Cinodonts.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada