1: Conca del Karoo (Sudàfrica): A finals del Permià, la vida terrestre es feia molt més diversa respecte a la varietat d'espècies i a les relacions ecològiques. La conca del Karoo (Sudàfrica) ens permet treure el cap a aquest període i ens revela més de setanta classes de Tetràpodes, entre ells diverses espècies de Teràpsids.
La conca, d'uns 1.500 km d'ample, estava solcada per rius que arrossegaven enormes volums de sediments des de les muntanyes antàrtiques cap al sud. Al voltant de les planures d'inundació, dels llacs i de les basses creixien varies plantes de pantà com els Equisetaceae, les falgueres i les falgueres amb llavors. Les pluges eren freqüents a la regió i produïen inundacions estacionals que ofegaven els animals, per aquest motiu les seves restes s'han convertit en fòssils molt ben conservats.
2: Conca del Volga (Rússia): La conca del riu Volga a Rússia és on el geòleg Roderick Murchison va reconèixer una característica sèrie d'estrats vermells per damunt dels del Carbonífer i el va anomenar Sistema Permià, en record de Perm, la capital de la regió (veure article "El període Permià"). Des de llavors, el Permià ha passat a ser un període geològic reconegut internacionalment.
Ja es coneixien vertebrats fòssils, entre ells Teràpsids (que per llavors se'ls considerava una raça arcaica de mamífers). A les expedicions fetes durant el segle XX pel paleontòleg rus Ivan Efremov es van descobrir centenars d'esquelets, entre ells el del Seymouriamorf Kotlassia, que vivia a la ribera dels rius, i del Gorgonòpsid Inostrancevia i del Scutosaurus.
Ja es coneixien vertebrats fòssils, entre ells Teràpsids (que per llavors se'ls considerava una raça arcaica de mamífers). A les expedicions fetes durant el segle XX pel paleontòleg rus Ivan Efremov es van descobrir centenars d'esquelets, entre ells el del Seymouriamorf Kotlassia, que vivia a la ribera dels rius, i del Gorgonòpsid Inostrancevia i del Scutosaurus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada