El període Triàsic.

El Triàsic és el primer període geològic de l'era Mesozoica. Va començar fa 248 MA. i va acabar fa 200 M.A. El Triàsic segueix al Permià i precedeix al Juràssic, dos límits marcats per extincions massives: l'extinció del Permià-Triàsic i la del Triàsic-Juràssic. Els sediments característics del Triàsic són gresos vermells i epavorites, la qual cosa suggereix un clima càlid i sec sense proves de glaciació.

El Triàsic va rebre el seu nom el 1834 pel geòleg alemany Friedrich August von Alberti, que el va anomenar així per les tres capes diferents que es troben en els sediments d'aquest període d'Alemanya i l'oest d'Europa: òxids de ferro, guix i esquists negres. Aquestes 3 capes s'anomenen "tries".

El Triàsic està dividit en Inferior, Mitjà i Superior. L'Inferior està dividit en les etapes del Induà i l'Olenekià. El Mitja en Anisià i Ladinià. El Superior en Carnià, Norià i Retià.

PALEOGEOGRAFIA I CLIMA

Durant aquest període, les masses continentals continuaven unides al supercontinent Pangea i la resta de la terra estava ocupada per el gran oceà Pantalassa i per un vast golf anomenat Mar de Tetis. El Pangea es va començar a partir durant el Triàsic però encara no s'havia separat.

Igual que al Permià, com moltes àrees terrestres estaven lluny del mar, el clima era principalment càlid i sec i els deserts eren comuns a l'interior del continent. Les varies regions del Pangea patien forts monsons i les temperatures mitjanes a nivell mundial van pujar en relació a les del Permià.

A prop dels rius i del mar, la vegetació era més abundant. Hi creixien principalment falgueres, ciques i coníferes. Als rius i llacs hi anaven a veure els herbívors després de travessar el desert i els carnívors, entre ells dinosaures, els aguaitaven i els caçaven. Aquesta conducta no ho canviat en milions d'anys!