Crani i dentadura dels dinosaures.

El crani dels dinosaures té més de 30 ossos individuals. Molts d'aquests estan connectats mitjançant connexions sòlides que impedeixen el moviment entre els dos ossos anomenades sutures cranials, tot i que també hi ha articulacions entre varis ossos del crani que permeten el seu moviment. És el que s'anomena un crani cinètic. Algunes serps també tenen cranis d'aquesta característica. A més, tots els altres ossos s'anomenen postcranials.

Ara apendrem uns quants ossos importants del crani dels dinosaures:

Premaxil·lar: Os frontal de la mandíbula superior. En la majoria d'espècies no tenia dents, tot i que hi havia algunes exepcions.

Maxil·lar superior: Os que forma la mandíbula superior i situat darrere del premaxil·lar.

Predentari: Os frontal de la mandíbula inferior.

Dentari o Maxil·lar inferior: Os principal de la mandíbula inferior i situat darrere del predentari.

Jugal, malar o os zigomàtic: Situat a la galta.

Parietals i esquamosals: Dos ossos parells situats a prop de la part posterior del crani.

Frontals i nassals: Dos ossos parells situats a prop de la part frontal del crani.

Lacrimal o Unguis: Os petit situat davant de les òrbites.

Os quadrat: Os principal de les articulacions de la mandíbula superior. En els mamífers ha derivat en l'enclusa, un dels tres ossets de l'oïda mitjana.

Còndil occipital: Protuberància òssia que connecta el crani amb la columna vertebral.

Els paleontòlegs també tenen termes específics per a referir-se a diferents regions del crani: la part davant dels ulls és el rostre o cara, la conca de l'ull és l'òrbita, la regió darrere de l'òrbita als costats del crani és la regió temporal, la part del crani que conté l'encèfal és la caixa cranial, els ossos fora de la caixa cranial són els ossos dèrmics, la part superior del crani s'anomena sostre cranial, la zona que rodeja la cavitat nassal és la regió nassal i la part superior de la boca és anomenada paladar. Les obertures en els ossos dèrmics s'anomenen fenestres temporals. Els dinosaures eren Diàpsids, o sigui, tenien dues fenestres temporals, de les quals, la superior s'anomena fenestra supratemporal.

El conjunt de totes els dents de la boca d'un dinosaure s'anomena dentadura, com en tots els altres Gnatostomats. La forma i la mida de les dents dels dinosaures són molt variables. La part situada per damunt de la línia de la geniva s'anomena corona. Moltes d'aquestes corones estan cobertes de petites elevacions anomenades denticles, com en les dents dels taurons. Quan hi ha moltes dents presents i es estan unides entre si, es diu que formen una bateria dental, molt comuna en els Ornitisquis.

La mida i la forma de les dents també indiquen el  que menjava cada dinosaure i també, fins i tot, com es podia comportar al capturar l'aliment. Per exemple, el Tiranosaure, del qual aquí hi ha la mandíbula, té unes dents llargues i esmolades amb forma de plàtan, el que indica que s'alimentava de la carn d'animals que podien ser tan grans com ell i també que podia triturar ossos. Mentre que les dents de les seves preses, com el Triceratops, eren petites i dures,- adaptades per alimentar-se de coníferes i altres plantes-  i recobertes d'esmalt, per protegir-les del desgast.