Nhandumirim waldsangae, o els primers Teròpodes ballaven samba.

El sud del Brasil s'ha convertit en els últims 10 anys en la principal àrea d'estudi dels primers dinosaures, sorgits durant el Triàsic superior Carnià (237-227 M.A.). Mentre que els Sauropodomorfs ja s'han convertit en el tipus de dinosaures més comú i definit del Carnià (tant al Brasil com també a la veïna Argentina, on s'han trobat altres dinosaures del Carnià), els fòssils d'aquesta època assignats en alguns cops a Teròpodes (Herrerasaurus, Staurikosaurus i Eodromaeus) no presenten gaire assegurada aquesta posició dins de les anàlisis filogenètiques. El 14 de febrer es va publicar a la revista Journal of Vertebrate Paleontology la descripció, per part d'un equip de paleontòlegs dirigits per en Júlio Marsola (Universitat de Sao Paulo), del segon possible Teròpode del Carnià del Brasil (després del Staurikosaurus), el qual, de tractar-se al final d'un Teròpode, seria la presència més antiga d'aquests dinosaures al país de la samba.

Silueta d'un Nhandumirim on hi estan dibuixats els ossos de l'holotip del dinosaure.
Foto: Marsola et al. (2019)/Journal of Vertebrate Paleontology.

El protagonista d'aquesta entrada ha estat "batejat" com Nhandumirim waldsangae i prové del jaciment de Waldsanga (Formació Santa Maria), situat als afores de la localitat de Santa Maria (estat brasiler de Rio Grande do Sul) i al qual està dedicat el nom específic del dinosaure. Per la seva part, el nom genèric és la fusió de les paraules tupí-guaraní nhandu (que ha derivat al català en "nyandú", una au no voladora pròpia d'Amèrica del Sud) i mirim ("petit"), en referència a la petita mida (0,95 m) i a un hipotètic caràcter cursorial del dinosaure basat en les seves llargues extremitats posteriors. L'holotip del Nhandumirim està compost per tres vèrtebres dorsals, dues vèrtebres sacres, set vèrtebres caudals, un xebró i elements apendiculars posteriors (ili, fèmur, tíbia, peroné, metatarsians II i IV i diverses falanges) de la cara dreta del cos. En Marsola i els seus col·laboradors van analitzar una anàlisi histològica de la tíbia i del peroné i van aconseguir característiques pròpies d'individus immaturs de dinosaures (algunes de les quals no s'havien trobat en espècies tan antigues) com teixit ossi primari sense modificar com el principal component intern dels ossos, el començament d'un procés de remodelació de l'os a través de petites cavitats d'erosió i l'absència d'un sistema fonamental extern. A més, la presència de dues línies de creixement interromput al còrtex mitjà tant de la tíbia com del peroné indiquen que l'holotip del Nhandumirim tindria tres anys a l'hora de morir. El caràcter immadur del dinosaure de Waldsanga queda confirmat per la fusió de les apòfisis espinoses i dels centres vertebrals a les vèrtebres caudals. Per tant, l'holotip del Nhandumirim seria un juvenil.

Detalls de la secció histològica de la tíbia de l'holotip del Nhandumirim. Les abreviatures lag i er corresponent, respectivament, a les línies de creixement interromput i a les cavitats d'erosió.
Foto: Marsola et al. (2019)/Journal of Vertebrate Paleontology.

L'espècie Nhandumirim waldsangae està basada en característiques òssies com quilles longitudinals a les superfícies ventrals de les vèrtebres caudals proximals, un trocànter dorsolateral curt que es troba a la base del cap del fèmur, una superfície articular distal de la tíbia de forma semicircular per a l'articulació amb l'astràgal i un metatarsià IV recte. El caràcter juvenil de l'holotip del Nhandumirim ha fet que Marsola i col·laboradors hagin tractat l'escenari de que sigui un exemplar immadur de Staurikosaurus o de Saturnalia, els dos altres dinosaures Saurisquis de la Formació Santa Maria (sent el Saturnalia un Sauropodomorf). Aquesta possibilitat de sinonímia ha estat descartada perquè el Nhandumirim presenta suficients diferències tant amb el Staurikosaurus com amb el Saturnalia perquè aquestes siguin productes d'una variació purament ontogènica.

Vèrtebres caudals proximals de l'holotip del Nhandumirim. L'abreviatura vk es refereix a les quilles ventrals que defineixen aquest dinosaure, les quals es veuen a les fotos de les vèrtebres fetes des d'una vista ventral (E, H, L).
Foto: Marsola et al. (2019)/Journal of Vertebrate Paleontology.

Marsola i col·laboradors han realitzat dues anàlisis filogenètiques per esbrinar les relacions del Nhandumirim amb altres dinosaures. A la primera, ha estat recuperat sense problemes com un Teròpode, situant-se com el tàxon germà del clade Neotheropoda (Celofisoïdeus i Teròpodes més derivats que aquests) i tenint com a característiques definitòries del caràcter de Teròpode un peduncle isquiàtic (zona d'articulació de l'ili amb l'isqui) estès cap avall i un extrem distal de la tíbia estès cap als costats (caràcters que abans es consideraven exclusius dels Neotheropoda i que no haurien aparegut fins al Norià). A la segona anàlisi, el Nhandumirim ha passat ha formar part d'un gran politomi amb altres Saurisquis del Carnià i del Norià classificats en algun cop com a Teròpodes (entre els quals hi ha els ja mencionats Stauikosaurus, Herrerasaurus i Eodromaeus) situat en el mateix nivell que la separació entre els Teròpodes i els Sauropodomorfs. En aquesta interpretació, els caràcters del Nhandumirim considerats de Teròpode a la primera anàlisi filogenètica han estat considerats resultat d'una convergència evolutiva o homoplàsia. Una revisió dels últims resultats a través de la introducció d'un nou algoritme que detecta els tàxons o caràcters inestables va donar com a resultat tres possibilitats per a la posició filogenètica del Nhandumirim: com el tàxon germà dels Saurisquis, com el tàxon germà de l'Eoraptor (Carnià de l'Argentina, considerat majoritàriament com un Sauropodomorf) en un politomi amb els Sauropodomorfs i els Teròpodes o com un Teròpode molt basal que és el tàxon germà d'un politomi Herrerasàurids+Neotheropoda+Tawa (Norià de Nou Mèxic). Aquest últim resultat l'ha obtingut de forma unànime el paleontòleg italià Andrea Cau (que no va participar a la descripció del Nhandumirim) a l'hora d'introduir el nou dinosaure brasiler a la seva base de dades filogenètica Megamatrice, segons un comentari en el Nhandumirim que ha publicat al seu blog Theropoda. De totes maneres, el Nhandumirim sembla estar més relacionat amb els Teròpodes que amb els Sauropodomorfs.

Fèmur dret de l'holotip del Nhandumirim. L'abreviatura dlt correspon al trocànter dorsolateral mencionat anteriorment.
Foto: Marsola et al. (2019)/Journal of Vertebrate Paleontology.

La descoberta del Nhandumirim pot suposar nous passos en la recerca sobre quan i com van aparèixer les característiques pròpies dels Teròpodes del Norià i d'èpoques posteriors i demostra encara més que els dinosaures ja eren un grup força divers en els seus primers milions d'anys d'existència malgrat no sobresortir entre tota la varietat de rèptils que hi havia als ecosistemes terrestres del Triàsic.

Reconstrucció d'un Nhandumirim apropant-se a un Alemoatherium (una espècie de Cinodont també identificat a Waldsanga) per caçar-lo.
Foto: Jorge Blanco.