Ressenya de Jurassic World: Dominion, o el final menys gloriós per a la saga (segona part).

Enllaç a la primera part.

Seguim parlant dels animals de Jurassic World: Dominion (a partir d'ara, JWD), més concretament dels dinosaures. Una altra de les poques millores de la nova pel·lícula respecte a Jurassic World (2015) i Jurassic World: Fallen Kingdom (2018) (a partir d'ara, JWFK) és l'absència d'espècies de dinosaures totalment inventades i amb un aspecte encara més monstruós, com eren l'Indominus a la primera i l'Indoraptor a la segona. Aquí els híbrids han estat les llagostes que són les veritables protagonistes del film. Ara bé, aprofitant la presència de dinosaures emplomallats, la pel·lícula aprofita per a diferenciar entre dues "generacions" de clons, partint de la idea (més aviat, excusa) que l'aspecte poc rigorós dels dinosaures clonats fins ara es deu als gens intrusos d'animals poc emparentats amb els dinosaures (El Pakozoico, 2022, min 1:46-2:37). Així doncs, aquests serien els de la primera generació, entre els quals s'inclou la Velociraptor Blue, que a JWD posseeix una característica nova donada per uns gens de varà, la partenogènesi o generació de descendència sense necessitat de fecundació. Per contra, el Therizinosaurus, el Pyroraptor i el Moros serien de la nova generació. De qualsevol manera, ser d'una nova fornada amb menys gens intrusos no ha servit realment per a tenir un aspecte més rigorós.

La Blue (esquerra) acompanyada de la Beta (dreta), la seva filla-clon sorgida de la seva capacitat per a la partenogènesi.
Foto: Universal Pictures.

A la vegada, no podia faltar un gran depredador que complís el paper d'antagonista de la Tyrannosaurus, que a JWD li ha tocat exercir al carcarodontosàurid argentí Giganotosaurus. Que l'enemic sigui un tàxon real no suposa deixar de banda les obsessions dels fanboys, ja que, de la mateixa manera que el Spinosaurus aparegut a Jurassic Park III (2001), el Giganotosaurus ha estat sempre un dels grans enemics del T. rex en les "lluites de dinosaures" que a aquest col·lectiu li agrada imaginar. És el fenomen que Andrea Cau (2013) descriu com el "Gran Conflicte dels Oriònids" (Grande Conflitto Orionide en italià), en referència al clade de teròpodes Orionides, en el qual s'inclouen les tres famílies d'aquests grans depredadors (Tyrannosauridae, Carcharodontosauridae i Spinosauridae). A més, el Giganotosaurus de JWD presenta igualment un aspecte més monstruós que el de l'animal real, el qual fins i tot li confereix una certa retirada als dolents de les dues pel·lícules anteriors. I l'aura "terrorífic" s'incrementa quan els herois humans li llencen foc a la boca per a espantar-lo, convertir-lo pràcticament en un drac i recordant com els dinosaures no-aviaris de la cultura popular han esdevingut el substitut contemporani d'aquests éssers mitològics.

Comparació de les trobades entre superdepredadors precedents al combat de Jurassic Park III (dalt) i JWD (baix).
Foto: Know Your Meme.

Una altra qüestió interessant sobre JWD és l'ambient en el qual viuen molts dels animals mesozoics "ressuscitats". Amb la desaparició d'Illa Nublar a JWFK, els dinosaures i els altres rèptils s'expandeixen des de la tropical Costa Rica fins a climes molt més freds, com la Sierra Nevada al sud-oest dels EUA (on viuen Grady, Lockwood i Dearing amb la Blue i un ramat de Parasaurolophus) i les Dolomites dels Alps italians (on BioSyn té la seva reserva per a dinosaures). Tant Cau (2022b) per a les Dolomites (a la vegada que, sent italià, avisa que la reserva estaria massa a prop d'hipotètics assentaments humans) com Jura (2022) per a ambdós casos critiquen aquests panorames, ja que totes les espècies mesozoiques de la pel·lícula viurien originàriament en climes tropicals i subtropicals i els seria difícil adaptar-se a climes temperats freds d'alta muntanya. Curiosament, la vegetació d'aquestes regions, composta majoritàriament per coníferes i falgueres, seria més familiar per als dinosaures no-aviaris (fins i tot per als del Cretaci Superior, quan les angiospermes ja eren comunes) que les actuals selves tropicals, les quals són un bioma recent dins del Mesozoic. Per tant, els millors ecosistemes on situar una reserva per a animals mesozoics "ressuscitats" serien els boscos de coníferes tropicals i subtropicals, tot i que no siguin molt comuns entre els biomes holocènics.

Mapamundi on s'indiquen amb color groc les regions on són presents els boscos de coníferes tropicals i subtropicals. Són especialment comuns a les àrees muntanyoses de Mèxic i Amèrica Central.
Foto: Terpsichores/Viquipèdia.

El resultat de JWD encara ha estat més lamentable si es té en compte que s'ha estrenat el mateix any (de fet, poques setmanes més tard) que un altre producte audiovisual amb la fauna del Mesozoic com a protagonista, però que ha donat uns resultats totalment diferents: la sèrie documental d'Apple TV+ Prehistoric Planet. Mentre la nova saga Jurassic ha fracassat en el seu objectiu de recuperar l'esperit de les pel·lícules originals, tot sembla indicar (ja que, per ara, només n'he vist ressenyes de la comunitat paleontològica) que Prehistoric Planet ha sabut fer-ho respecte al que va ser l'equivalent de Jurassic Park per als documentals de petita pantalla, Walking with Dinosaurs (1999), una sèrie que va ser molt present a l'inici d'El Jove Paleontòleg (potser ho sabreu si ja em seguiu des dels anys 2012-2014). I ho ha fet amb unes reconstruccions totalment actualitzades tant d'animals ben coneguts pel públic (Tyrannosaurus, Triceratops, Velociraptor...) com d'altres que no tenien cap o molt poca presència audiovisual fins ara (Deinocheirus, Nanuqsaurus, Corythoraptor...). 

Les xarxes socials han estat plenes de mems que comparen el bestiari de JWD amb el de Prehistoric Planet, ja que s'ha donat la irònica situació que comparteixen moltes espècies: Velociraptor, Atrociraptor, Therizinosaurus, Tyrannosaurus, Dreadnoughtus, Mosasaurus i Quetzalcoatlus. Els acaraments fets per paleontòlegs, paleoartistes i la comunitat dinomaníaca emfatitzen com JWD reprodueix aspectes i comportaments molt estereotipats i antiquats (com el dels herbívors pacífics i el dels carnívors molt violents), mentre Prehistoric Planet s'ha aproximat al màxim a mostrar els rèptils mesozoics com a animals reals, ni excessivament passius ni excessivament agressius (Cau 2022b; Lost Cache, 2022). En resum, mentre els dinosaures de la gran pantalla han mort per la seva pròpia dinàmica de monstrificació, els de la petita pantalla estan ressuscitant després de la decadència del documental de vida prehistòrica posterior a l'efervescència de la saga Walking with dels anys 2000.

Un dels diferents mems que comparen els animals (en aquest cas, els dromeosàurids Velociraptor a dalt i Atrociraptor a baix) de Prehistoric Planet (esquerra) i JWD (dreta). Prehistoric Planet no ha reconstruït al Pyroraptor (tot i ser del Cretaci Superior Campanià-Maastrichtià, el període en el qual està enfocada la sèrie documental), tot i que, en cas de fer-ho, seguiria sent molt diferent de la recreació de JWD.
Foto: Comunitat r/Dinosaurs de Reddit. 

Finalment, arriba el moment de fer les conclusions sobre JWD. El punt més clar és que la nova pel·lícula de Colin Trevorrow ha sentenciat de mort la saga Jurassic a través d'un descens estrepitós de la qualitat i la credibilitat del discurs i de la importància que hi tenen els dinosaures. Unes deficiències que no han pogut ser amagades (ni molt menys arreglades) amb l'absència d'un dinosaure inventat i unes poques cobertes de plomes mediocres. I és aquí on vull deixar clara una cosa per a la gent a qui he parlat de la pel·lícula, compartint l'argumentació de Cau (2022a). Quan dic que els dinosaures de JWD són de tot menys realistes, sempre em responen "És només una pel·lícula". Però això és una simple excusa per a tapar el fet evident. Amb tots els seus errors, la pel·lícula original de 1993 volia mostrar dinosaures tan fidels com fos possible a la visió vigent llavors sobre aquests animals extingits, i les noves pel·lícules estrenades des de 2015 s'han desviat plenament d'aquest objectiu, convertint els seus dinosaures en uns monstres de fantasia més, uns dracs del segle XXI. Per aquesta raó, si el cinema de dinosaures vol recuperar la seva credibilitat, necessita una reinicialització radical que oblidi qualsevol herència de l'univers basat en les novel·les de Michael Crichton.

Fonts:

Cau, A. (2022, maig 2). L'anima pluralista di Billy. Theropoda. Recuperat 23 juny 2022, de http://theropoda.blogspot.com/2022/05/lanima-pluralista-di-billy.html

Cau, A. (2013, octubre 30). Fenomenologia del Grande Conflitto Orionide. Theropoda. Recuperat 23 juny 2022, de https://theropoda.blogspot.com/2013/10/fenomenologia-del-grande-conflitto.html

Cau, A. (2022, juny 2). Recensione di Jurassic World 3 - Dominion (aka Billy Mundo Trino - Condominio). Theropoda Recuperat 23 juny 2022, de http://theropoda.blogspot.com/2022/06/recensione-di-jurassic-world-3-dominion.html

El Pakozoico (2022, febrer 16). TODOS LOS DINOSAURIOS - TRÁILER JURASSIC WORLD DOMINION [vídeo de YouTube]. Recuperat 23 juny 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=uopm9135aBk

Jura (2022, juny 11). Prehistoric Planet vs. Jurassic World. Different Receptions to Fictional Dinosaurs. The Reptipage. Recuperat 23 juny 2022, de https://reptilis.net/2022/06/11/prehistoric-planet-vs-jurassic-world-different-receptions-to-fictional-dinosaurs/

LostCache (2022, juny 14). Dreadnoughtus from Prehistoric Planet documentary vs Dreadnoughtus from Jurassic World Dominion movie [missatge d'un fòrum en línia]. Reddit. Recuperat 23 juny 2022, de https://www.reddit.com/r/Paleontology/comments/vbykmn/dreadnoughtus_from_prehistoric_planet_documentary/

Ressenya de Jurassic World: Dominion, o el final menys gloriós per a la saga (primera part).

Porto quasi dos anys sense escriure al blog principal. De fet, ja estic revisant tot el seu contingut (i el de tots els blogs secundaris) per a finalitzar aquest projecte a finals d'aquest estiu, aprofitant el seu 10è aniversari. Però el passat diumenge, 19 de juny, vaig veure Jurassic World: Dominion i no volia acomiadar-me sense abans fer la meva ressenya sobre un dels dos fenòmens dinomaníacs de masses de l'any (tot i que, sent sincers, realment només n'hi ha un).
Ja aviso que aquesta entrada presentarà alguns espòilers, a causa que els considero necessaris per a fer la crítica, i que la recensió en qüestió no serà precisament afalagadora del nou film de Colin Trevorrow. D'aquí unes poques línies ja en veureu els motius. La ressenya estarà complementada amb les opinions d'alguns paleontòlegs en les seves reviews i analitzarà si s'han complert les prediccions indicades al final de l'anterior entrega, Jurassic World: Fallen Kingdom.

Cartell promocional de Jurassic World: Dominion, amb tots els seus protagonistes humans.
Foto: Universal Pictures.

Comencem per les prediccions. A la ressenya de Jurassic World: Fallen Kingdom (a partir d'ara, JWFK), s'assenyalava que una tercera entrega de la nova saga de Jurassic Park es convertiria plenament en una pel·lícula de monstres, on els rols dels dinosaures (i la resta d'animals prehistòrics que reben indegudament aquest nom) encara estarien més estereotipats. A la vegada, partint d'una hipòtesi del paleontòleg italià Andrea Cau al seu blog Theropoda (el qual serà referenciat en aquest escrit), se suposava la presència de dinosaures emplomallats per la pèrdua de les característiques genètiques d'altres animals. I, pel que fa als humans, que la clon Maisie Lockwood tindria una major quota de protagonisme. Aquestes han estat les prediccions complertes, però a costa d'un canvi totalment radical en bona part de la trama.

Jurassic World: Dominion (a partir d'ara, JWD) es presentava com una lluita entre els humans i els animals mesozoics pel control dels ecosistemes terrestres, amb l'objectiu de veure quina era l'espècie supervivent, de manera semblant a War for the Planet of Apes (2017). I el subtítol Dominion donava a entendre una possible victòria dels darrers sobre els primers, instaurant un nou Mesozoic (Cau, 2022a). Però la pel·lícula realment només parla d'aquest possible escenari al principi, retratant a dinosaures no-aviaris, pterosaures i mosasaures com a espècies invasores. I, a partir d'aquí, la història ja és totalment diferent. El Pakozoico -el paleontòleg valencià Francesc Gascó- (2022a) ja comenta que l'argument de la pel·lícula se centra més en el debat sobre l'enginyeria genètica. I és cert, però d'una manera que deixa als animals mesozoics en un segon pla, insòlit per a una pel·lícula suposadament hereva de Jurassic Park (1993). Per contra, el paper protagonista en els animals es troba en mans d'unes llagostes gegants i altament destructives, creades per l'empresa d'enginyeria genètica BioSyn, la principal competència d'InGen, la responsable del parc temàtic d'animals mesozoics de Jurassic World (2015). I el paper de Maisie Lockwood és realment el d'ajudar, a través d'esbrinar els gens que li han permès sobreviure a la malaltia que patia la seva mare, a eliminar els "gens exterminadors" de les llagostes.

Modificació del logotip de JWD per part d'Andrea Cau per tal d'emfatitzar el veritable paper protagonista de les llagostes.
Foto: Cau (2022c)/Theropoda.

A més del nou paper secundari, la raó de ser dels rèptils mesozoics és semblant a la de JWFK: ser animals molt cotitzats que són capturats per traficants per a vendre'ls com a mercaderia i que han de ser rescatats per altres humans, ajudats per algun dinosaure amic com la Velociraptor Blue, que actuen com a "salvadors". I tot ambientat en seqüències pròpies d'una pel·lícula d'acció qualsevol on els dinosaures són l'únic element distintiu, com les persecucions dels Atrociraptor i la moto d'Owen Grady pels carrers de La Valletta. Trevorrow també ha utilitzat de manera excessiva la nostàlgia cap a la saga original de les dècades de 1990 i 2000: l'atac dels Dilophosaurus verinosos i amb collaret de pell, l'aparició d'un Giganotosaurus davant el cotxe dels herois en un vespre plujós (com en la primera aparició de la Tyrannosaurus a la pel·lícula original), la mateixa presència del Giganotosaurus com un antagonista de la Tyrannosaurus que s'hi enfronta com en un combat singular (imitant la mateixa escena de Jurassic Park III) i, sobretot, el retorn de la triada heroica original (Alan Grant, Ellie Sattler i Ian Malcolm) com a aliats de Grady, Lockwood i Claire Dearing, convertits en la nova triada heroica.

Lluita entre dos teròpodes en un soterrani de La Valletta, utilitzat com a mercat pels traficants de dinosaures. És una mostra de com el paper dels animals mesozoics segueix centrat en el seu ús lúdic i comercial (en aquest cas, circense).
Foto: Universal Pictures.

Finalment, el suposat conflicte entre la Humanitat i els rèptils mesozoics no es torna a mencionar fins just al final de la pel·lícula, però presentant la situació oposada a la de l'inici, amb una harmonia total entre els "ressuscitats" i el món actual. Sembla ser com si la victòria sobre les llagostes mutants (un assumpte en principi no relacionat amb el pretès "caràcter pertorbador" dels dinosaures) hagués curat miraculosament el perill que suposaven per al nostre món uns clons de dinosaures fora d'un parc temàtic. És en aquest gir de guió totalment forçat on s'acaba de demostrar el caràcter secundari dels dinosaures a JWD. JWD és a priori el final de la saga, però gens com un desenllaç gloriós resultat d'una "lluita èpica pel domini del món". Al contrari, ho és com un desinflament mediocre resultat d'un descens en la qualitat de quasi tots els elements definidors de la saga Jurassic, on els petits elements de millora (que després es comentaran) són l'excepció que confirma la regla. Les seves quasi 3 dècades de duració es poden descriure perfectament com una corba descendent de la naturalesa de les seves pel·lícules, sobretot en referència a la caracterització dels dinosaures. Com bé assenyala Cau (2022a), la direcció de Trevorrow és la principal causant de què el descens de la qualitat encara hagi estat més estrepitós amb les seves pel·lícules (almenys la direcció de Juan Antonio Bayona a JWFK hi donava una mica d'originalitat), ja que ha volgut acontentar a la gran base de fans fanàtics o fanboys, els que més s'han interessat en la monstrificació dels dinosaures.

Les dimensions desmesurades de les llagostes de JWD es justifiquen en què tenen gens de les avantpassades del Cretaci. Doncs vet aquí la reconstrucció d'una veritable llagosta cretàcica, Panorpidium spica (Cretaci Inferior Albià de Corea del Sud), feta per al seu article de descripció (Kim et al., 2021). La seva llargada es trobava entre els 18,4 i els 22,7 mm, la qual no és excessivament gran en les llagostes actuals. Per tant, JWD torna a caure en el vell recull de la "versió prehistòrica" d'un determinat animal actual que ha de ser necessàriament la seva "versió gegant".
Foto: Do-Yoon Kim.

Després de veure aquest panorama general de la pel·lícula, ara ens centrarem en la representació dels dinosaures (i la resta d'animals fòssils). Dins d'aquestes qüestions destaca un dels grans cavalls de batalla dels paleontòlegs en la crítica cap a les pel·lícules de Trevorrow i Bayona: la coberta de plomes en els dinosaures i també de picnofibres en els pterosaures. Si l'anàlisi no va més enllà, es pot dir que JWD ha acontentat parcialment als crítics, ja que tres teròpodes no-aviaris (el dromeosàurid Pyroraptor, el terizinosaure Therizinosaurus i el tiranosauroïdeu Moros) presenten plomes i l'azdàrquid Quetzalcoatlus mostra picnofibres. Alguns paleontòlegs que han ressenyat la pel·lícula, com El Pakozoico (2022b, min 10:10-12:27 i 15:35-16:36), han felicitat l'aportació, destacant que el "pelatge" no els fa deixar de ser impressionants (a diferència d'allò que opinen els fanboys de la saga), i ho veuen com el resultat de l'assessorament científic de Steve Brusatte, que va prometre la presència de "dinosaures científicament vàlids" al nou film. Per contra, altres analistes de la pel·lícula, com l'autor (o autora) del blog The Reptipage que es fa anomenar Jura (2022), consideren que una simple cobertura de plomes/picnofibres no soluciona el problema de l'autenticitat dels animals, ja que no hi segueix sent, i que la raó del missatge de Brusatte era només la de calmar els ànims.

Dos dels teròpodes emplomallats de JWD. A dalt, el Therizinosaurus, amb plomes filamentoses. I, a baix, el Pyroraptor, amb plomes pennàcees.
Foto pròpia feta a partir de material d'Universal Pictures.

La meva opinió és més propera a la del segon grup. L'aparició de les plomes i les picnofibres a la nova saga Jurassic no només arriba tard, sinó també malament, ja que encara es mantenen moltes errades anatòmiques per al manteniment de l'efecte aterridor de dinosaures i pterosaures. El Pyroraptor és el cas més evident. En primer lloc, els Pyroraptor reals, com els Velociraptor reals, eren animals relativament petits, d'entre 1,5 i 2 m de llargada (Cau, 2022b), mentre que l'exemplar de JWD és molt més gran. El seu cos és el mateix que el dels Velociraptor de la saga, amb un aspecte molt més reptilià que aviari, on les plomes només actuen com una coberta per a diferenciar les dues espècies. I les mateixes plomes tampoc deixen de ser un error, ja que la seva disposició al cos del Pyroraptor no es correspondria a aquella que tindria realment un dromeosàurid, amb l'objectiu de seguir mostrant la seva "terrorífica" boca plena de dents (Jura, 2022). Per contra, les reconstruccions actuals més fiables d'un dromeosàurid col·loquen les seves plomes facials fins a la meitat de la mandíbula. I la reconstrucció del Therizinosaurus tampoc acaba de ser correcta, ja que la coberta de plomes del dinosaure real seria molt més gruixuda.

Però els teròpodes i els pterosaures no són els únics animals de JWD als quals s'han afegit uns filaments, sinó que també en presenten un grup que fins ara no havia sortit a la saga Jurassic: els sinàpsids no-mamífers. Es troben representats pel Dimetrodon i un dicinodont que, des del marxandatge del film, s'ha considerat un Lystrosaurus, tot i que ambdós només actuen de figurants i, evidentment, sent etiquetats com a "dinosaures". I és el Lystrosaurus aquell a qui s'han afegit pèls semblants als dels actuals mamífers, a partir de certes evidències en sinàpsids teràpsids del Permià i el Triàsic (El Pakozoico, 2020, min 3:03-4:22). Per contra, al Dimetrodon, en ser més basal, ja no s'hi han col·locat. Realment, aquest paràgraf només és per a comentar una curiositat, ja que l'única importància dels sinàpsids a la pel·lícula és ser els primers (i únics?) animals "ressuscitats" d'un període anterior a l'aparició dels dinosaures.

Foto del ?Lystrosaurus de JWD amb una mascareta quirúrgica, publicada per Trevorrow al seu compte de Twitter l'octubre de 2020 per a avisar d'uns positius de COVID-19 durant el rodatge de la pel·lícula.
Foto: Colin Tevorrow.

Fins aquí la primera part de la ressenya. En la segona, es parlarà d'altres qüestions de l'aspecte dels animals del film i l'ambient en el qual es desenvolupen moltes de les seves accions (la Sierra Nevada de l'oest dels EUA i les Dolomites italianes), es farà una petita comparació amb el veritable fenomen dinomaníac de l'any, Prehistoric Planet (que encara no he pogut veure, tot i que sé de la seva alta qualitat per les moltes impressions positives de paleontòlegs i paleoartistes que he trobat a les xarxes socials) i es mostraran unes conclusions.

Fonts:

Cau, A. (2022, juny 4). Considerazioni finali su "Jurassic World - Dominion" e sulla "fine" del Franchise. Theropoda. Recuperat 22 juny 2022, de http://theropoda.blogspot.com/2022/06/considerazioni-finali-su-jurassic-world.html

Cau, A. (2022, maig 2). Pyroraptor for dummies. Theropoda. Recuperat 23 juny 2022, de http://theropoda.blogspot.com/2022/05/pyroraptor-for-dummies.html

Cau, A. (2022, juny 2). Recensione di Jurassic World 3 - Bonus Track: le pagelline. Theropoda. Recuperat 22 juny 2022, de http://theropoda.blogspot.com/2022/06/recensione-di-jurassic-world-3-bonus.html

El Pakozoico (2022, juny 9). JURASSIC WORLD DOMINION - REVIEW SIN SPOILERS - OPINIÓN Y CONSEJOS [vídeo de YouTube]. Recuperat 22 juny 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=drHuxU7awMw.

El Pakozoico (2020, octubre 7). ¡LYSTROSAURUS en JURASSIC WORLD DOMINION! ¡Un dicinodonto! [vídeo de YouTube]. Recuperat 23 juny 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=79tCRncExqw&list=LL&index=3&t=1s

El Pakozoico (2022, febrer 16). TODOS LOS DINOSAURIOS - TRÁILER JURASSIC WORLD DOMINION [vídeo de YouTube]. Recuperat 22 juny 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=uopm9135aBk

Jura (2022, juny 11). Prehistoric Planet vs. Jurassic World. Different Receptions to Fictional Dinosaurs. The Reptipage. Recuperat 22 i 23 juny 2022, de https://reptilis.net/2022/06/11/prehistoric-planet-vs-jurassic-world-different-receptions-to-fictional-dinosaurs/

Kim, D.-Y., Lee, M., Nam, G.-S. & Park, T.-Y. (2021). The first orthopteran fossils from the Lower Cretaceous (Albian) Jinju Formation of Korea: Ethological implications for elcanids. Cretaceous Research, 125, article 104843. https://doi.org/10.1016/j.cretres.2021.104843