salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dijous, 21 de juny de 2018

Sobre Jurassic World: Fallen Kingdom. Imatges espectaculars, argument semblant i dinosaures antiquats.

Aquest 17 de juny vaig anar a veure Jurassic World: Fallen Kingdom (Món Jurassic: El Regne Caigut), cinquena entrega de Jurassic Park, una saga que ja té 25 anys d'història, amb la direcció del català Juan Antonio Bayona. Després d'anar a aquesta cita obligada per a un amant dels dinosaures, toca la també obligada reacció a la pel·lícula d'aquest estiu i recol·lecció de les reviews que n'han fet els paleontòlegs. L'anàlisi de la pel·lícula s'estructurà en quatre apartats principals: l'argument, l'escenografia, la qualitat científica, i prediccions cap a la sisena entrega, la qual ja està programada pel 2021, a partir del que s'observa en el final del film.

Logotip de Jurassic World: Fallen Kingdom.
Foto: Universal Pictures.

ARGUMENT

Jurassic World: Fallen Kingdom es desenvolupa tres anys de la destrucció del parc Jurassic World a causa de l'escapada del dinosaure híbrid Indominus rex del seu recinte. Els dinosaures han seguit desenvolupant-se a la Illa Nublar després de l'incident, però estan en perill de ser aniquilats degut a l'erupció d'un volcà que amenaça de destruir l'illa. En l'administració estatunidenca hi ha el dilema de que si es consideraria ètic o no permetre la mort dels dinosaures. La Claire, la responsable de l'engendrament de l'Indominus, porta una organització que vetlla per la protecció dels dinosaures d'Illa Nublar i veu amb molts mals ulls que el senat nord-americà decreti el dret a eliminar físicament als animals. La Claire rep el contacte d'en Benjamin Lockwood, antic soci de John Hammond (el creador del parc original dels anys 90), que li comunica que vol traslladar els dinosaures a una altra illa de la costa de Costa Rica amb l'objectiu de que puguin desenvolupar-se sense problemes ni necessitat d'intervenció humana. L'Eli Mills, l'assistent d'en Lockwood, diu a la Claire que està preocupat per la vida de la Blue, l'última Velociraptor supervivent del desastre del parc, cosa que porta a la protagonista a veure a l'Owen, qui va cuidar de la Blue durant bona part de la seva vida i el qual ha oblidat la vida al parc, perquè s'uneixi a la seva expedició juntament amb dos joves de la organització de la Claire (l'analista de sistemes Franklin Webb i la veterinària Zia Rodríguez). Els quatre arriben a la Illa Nublar i observen que ja hi havia persones que venien pels dinosaures abans que ells, uns mercenaris que, tal com després descobreixen gràcies a la néta-clon d'en Lockwood, estan sota el comandament d'en Mills i volen transportar els dinosaures cap a Amèrica del Nord per ser venuts en una subhasta i ser utilitzats com a armes per influents homes de negocis. I als dinosaures reals se'ls hi ha d'incloure un nou híbrid creat pel genetista Henry Wu a les ordres d'en Mills anomenat Indoraptor, que finalment serà vençut per la Blue.
Per què fer un paràgraf tant llarg parlant sobre l'argument de la pel·lícula (ja em perdonareu els qui encara no l'han vista per si he fet spoilers)? Doncs per constatar que la sinopsi del film d'en Bayona és una revisió de la de la segona pel·lícula de la saga original dels anys 90, és a dir, d'El Món Perdut: Jurassic Park, de la mateixa que Jurassic World va ser una refosa del Jurassic Park original. Això es pot constatar per tot un seguit de fets com: el mateix nom de la pel·lícula (el qual es compon de dos membres com el del seu equivalent del 1997), la presència de dos equips que lluiten per rescatar els dinosaures amb finalitats diferents, el transport dels dinosaures cap al continent i també la presència dels Compsognathus en algunes escenes (dinosaures que es van estrenar dins de la saga amb El Món Perdut). Hi ha alguns que troben l'argument de Jurassic World: Fallen Kingdom una còpia del d'El Món Perdut: Jurassic Park. I, malgrat que vist d'una forma molt general si que es podria considerar-ho, no acabaria de considerar-ho una còpia malgrat que hi ha alguns elements que diferencien les dues pel·lícules: l'acció inicial no es desenvolupa a l'Illa Sorna si no a l'Illa Nublar i, arribats els dinosaures a Amèrica del Nord, l'acció d'aquests al continent es desenvolupa a l'antiga mansió d'en Lockwood i no en una ciutat (no hi arriben fins al final de la cinta, i només com una forma d'anunciar el que pot passar possiblement en la sisena entrega).

Un Compsognathus en una botiga de joguines en ruïnes de l'antic parc Jurassic World.
Foto: Universal Pictures.
També hi ha peces que segueixen el que vam poder veure a Jurassic World fa tres anys, com la presència d'un dinosaure imaginari creat amb la combinació dels gens de diferents dinosaures reals (l'Indoraptor) que s'ha d'enfrontar amb el seu equivalent veritable (la Velociraptor Blue) i que acaba morint a la seva mercè. Al tenir l'Indoraptor molt de component genètic de Velociraptor i, en conseqüència, ser aquest dinosaure qui l'ha de vèncer, fa que aquesta sigui la primera pel·lícula de tota la saga de Jurassic Park en que la Tiranosaure tingui un paper secundari i fins i tot quedi subordinada a la Blue al ser qui ha de proporcionar la sang a la Velociraptor per poder-se recuperar dels dards dels mercenaris. La Blue també roba el protagonisme a la Tiranosaure al ser la primera la que dirigeix aquesta vegada la seva crida des d'un lloc alt de la forma en que la Rex ho feia des de dalt del parc a Jurassc World després de vèncer a l'Indominus. Malgrat que l'element fantàstic segueix sent molt present a Jurassic World: Fallen Kingdom, al final no ha acabat anant encara un pas més en la seva inversemblança tal com indicaven unes filtracions que es van realitzar al 2016 i les quals vaig reportar al blog. Per acabar, he de constatar el punt de reflexió i denúncia de certes situacions en alguns moments de la pel·lícula: com el de la conservació en espècies animals en perill, els excessos de la tecnologia contemporània i, segons em sembla, també el problema de les subhastes amb fòssils de dinosaures que perjudiquen a l'avenç de la investigació científica (en el sentit que, si els dinosaures morts ja són valuosos, encara ho serien molt més si estiguessin vius).

La presentació de l'Indoraptor a la subhasta celebrada a la mansió d'en Lockwood.
Foto: Universal Pictures.

ESCENOGRAFIA

Una de les coses més celebrades de Jurassic World: Fallen Kingdom ha estat el toc especial que en Juan Antonio Bayona ha afegit a la pel·lícula per encara donar-li més espectacularitat fins al punt de convertir-la gairebé en una cinta de terror. Alguns exemples són l'ambientació de les escenes de la subhasta i l'Indoraptor en una mansió antiga, durant una nit plujosa, la situació de vida i mort en què es troben la Claire i en Franklin quan la girosfera (vehicle esfèric que transportava els turistes quan el parc estava en funcionament) cau al mar quan els fluxos piroclàstics estan a punt engolir la Illa Nublar i es troben entre dos elements a la vegada mortals com són la lava i l'aigua, les ruïnes del parc Jurassic World com a testimoni de temps millors i d'una catàstrofe que va posar fi a aquesta època d'esplendor o la situació de suspens que es crea quan els dinosaures s'acosten cap als humans i a aquests últims els hi puja l'adrenalina com quan un Baryonyx s'aproxima a la Claire i a en Franklin o l'Indoraptor a la Maisie, la néta-clon d'en Lockwood. L'empremta d'en Bayona es tradueix en una fixació més en el com que en el què de les accions de la pel·lícula, amb el que el tema principal no són només les lluites entre varis dinosaures o entre dinosaures i humans si no la forma en que aquestes es desenvolupen.

L'Indoraptor apropant-se a la Maisie, en una escena de factura Bayona.
Foto: Universal Pictures.
El toc terrorífic del director català es combina amb la presència de situacions còmiques com la llepada feta per un Ceratòpsid interpretat com un Sinoceratops (Cretaci superior Campanià-Maastrichtià de la Xina) a l'Owen a l'Illa Nublar, la permanent situació d'espant d'en Franklin o els cops de cap fets a tort i a dret per un Stygimoloch dirigit per l'Owen durant la subhasta; o de tendresa com la desaparició d'un Braquiosaure en el flux piroclàstic quan tota la resta de criatures, tant dinosaures com humans han salpat de l'Illa Nublar. Igualment, la tant admirada contribució de Bayona a la saga Jurassic Park també té un punt negatiu, perquè, al convertir-los en protagonistes d'una pel·lícula de terror, la imatge de monstres dels dinosaures encara es reforça més i hi ha un allunyament encara més gran respecte als animals que eren en realitat.

L'escena de l'Owen ensenyant a la jove Blue, que apareix en un vídeo descobert per la Maisie, és a la vegada un dels talls més tendres de la pel·lícula i un exemple clar del comportament gregari semblant al d'alguns mamífers que tenien els Velociraptors segons la saga.
Foto: Universal Pictures.

QUALITAT CIENTÍFICA

Després de tractar dos aspectes purament cinematogràfics, és l'hora d'arribar al punt crucial de la crítica a la pel·lícula des d'una perspectiva científica. Malauradament, els dinosaures de Jurassic World: Fallen Kingdom segueixen estant en desacord amb el coneixement sobre l'aparença, la fisiologia i la conducta que es té actualment dels "llangardaixos terribles" i no s'han mogut d'allò que es sabia als anys 90, quan les primeres tres pel·lícules de la saga si que es van ajustar al que sortia de l'estudi paleontològic d'una forma pionera. Aquest desacord de la nova part de la saga respecte a la seva filosofia original es pot explicar amb el gran èxit que van aconseguir en el seu moment les tres primeres entregues, d'una forma que es van crear grups de fans fanàtics (fanboys) que es van aferrar al model de dinosaures presentat per aquests films fins al punt de que consideren la "veritable" forma de representar els dinosaures i han atacat fervorosament qualsevol intent d'actualitzar els dinosaures en la cultura popular. Per no parlar de que, de la mateixa manera que les primeres tres pel·lícules de Jurassic World van portar totalment a la paperera el paradigma antic dels dinosaures com a éssers estúpids i inactius anterior a la Renaixença dels Dinosaures dels anys 60-70, el que s'ha descobert en els últims vint anys també ha estat una revolució a gran escala en la forma de veure els dinosaures. Però, a diferència dels anys 90, aquesta nova evidència no ha acabat de calar del tot entre el públic general i fins i tot ha rebut certes burles a causa de l'acció dels fanboys. Entre les burles que rep la nova visió dels dinosaures, sobretot en relació amb el tema de les plomes, és que els dinosaures emplomallats queden ridículs i no fan por. Sembla que tant Colin Trevorrow (director de Jurassic World) com Juan Antonio Bayona s'han escoltat més als fanboys que als paleontòlegs i per això no han valorat la presència dels dinosaures emplomallats en les seves produccions.

Un dels varis memes de crítica a Jurassic World: Fallen Kingdom per la seva nul·la qualitat científica. En aquest cas es fa referència a la qüestió de les plomes, indicant que l'ús de tants gens d'animals no-dinosaures per a crear els dinosaures del parc ha fet que hagin perdut alguns elements de la seva morfologia original com les plomes de la mateixa que es pot fer amb la modificació genètica de les aus actuals. Una analogia que es mostra tant amb la foto com amb el títol Món Antropocènic (període geològic actual, caracteritzat per l'alteració humana dels elements geològics i biològics): Plomes caigudes.
Foto: Theropoda.
Segurament és possible que encara no puguem veure dinosaures emplomallats en la sisena entrega ja que no es voldrà desmarcar de la línia de les dues altres entregues anteriors (de la mateixa manera que Jurassic World: Fallen Kingdom no ho ha fet de Jurassic World) i, tal com ja he assenyalat abans, a en Bayona ja li ha anat bé de no seguir endavant amb l'actualització també com una forma de mantenir la "monstruositat" dels dinosaures de la pel·lícula i poder donar-los el seu toc especial. A part de la presència de plomes almenys en els Velociraptors, els Gallimimus i els Tiranosaures, altres aspectes que els paleontòlegs comenten per a millorar en la forma de mostrar els dinosaures i altres rèptils de la saga són: la reducció de la mida del Velociraptor i del Mosasaure (el qual a les pel·lícules es capaç d'empassar-se taurons blancs sencers però que realment només arribaria als 15 m de llargada), la rebaixa de la velocitat del T. rex, l'ús de sons i d'una capacitat cognitiva més semblants als dels cocodrils i les aus que als dels mamífers, una utilitat per a les extremitats anteriors "atrofiades" del T. rex, la utilització de mètodes de clonació diferents a l'extracció d'ADN (degut que s'ha descobert no poden preservar molècules) com l'evolució de trets dinosaurians en pollastres (chickensaurs) i altres aus o la descodificació de proteïnes de dinosaures a parts dels seus fòssils i la utilització de dinosaures reals que podrien fer sense problemes el paper dels híbrids (i, d'aquesta manera, no haver de recórrer a invencions i evitar més girs cap al gènere fantàstic de la saga).

Un altre meme en que l'element de crítica són els fanboys i la seva preferència per dinosaures imaginaris (Indoraptor) abans que per dinosaures reals que podrien fer el mateix paper i aconseguir el mateix o major efecte (Megaraptor). Aquí, el fanboy acaba atraient-se més pel dinosaure real que per l'imaginari.
Foto: Theropoda.
Una altra constant de les pel·lícules de la saga Jurassic Park present a Jurassic World: Fallen Kingdom, la qual s'arrossega des del seu principi, és l'adquisició d'una sèrie de rols en els dinosaures segons els seus hàbits que frega l'absurd i la caricatura, tal com assenyala Andrea Cau en la ressenya que ha fet de la pel·lícula al blog Theropoda (en el qual titula la saga en general sota la denominació irònica de Billy i el Clonesaure). D'aquesta manera, els herbívors (Sauròpodes i Ornitisquis) sempre es poden veure com els dinosaures que donen el to tendre a un film d'acció i terror o com uns estúpids que només reaccionen quan són atacats pels carnívors (Teròpodes), pel que, vist des de la segona perspectiva, encara continuen estant ancorats d'alguna manera a l'estereotip del dinosaure tonto de principis i mitjans del segle XX. Per tant, l'escena de la mort del Braquiosaure es pot interpretar també com que el Sauròpode prefereix més morir sota el flux piroclàstic que salvar-se amb la resta de dinosaures. Per la seva banda, els Teròpodes representen de tal forma el dinosaure àgil i violent de sang calenta que només pensen en caçar i matar i no ho deixen de fer encara que estiguin en greu perill, com quan un Baryonyx no acaba de ser totalment engolit per la lava quan hi escapa junt amb els dinosaures herbívors i els humans. I, quan els dinosaures reals ja són o massa càndids o massa monstruosos, sempre acaba apareixent l'híbrid Indoraptor per encara donar més inversemblança amb les seves dents d'orientació irregular a semblança dels cocodrils.

Un altre punt criticat pels paleontòlegs sobre Jurassic World: Fallen Kingdom no és sol la forma de representar els animals respecte al coneixement científic, si no també la manera en que la ciència és utilitzada a la pel·lícula. La Zia decideix agafar sang de la Tiranosaure per a curar la Blue, el qual implica dues incoherències principals. La primera, que la Zia pugui aplicar coneixements de Veterinària en dinosaures no-aviaris quan, tal com ella mateixa diu a principis de la pel·lícula, no ha treballat mai en aquests animals. La segona, que la transfusió de sang no sols es realitzi entre dos individus d'espècies diferents, si no que els llinatges de les espècies respectives (els Tiranosauroïdeus i els Maniraptors) estaven separats per 100 milions d'anys quan van aparèixer els Tiranosaures i els Velociraptor, fent impossible la supervivència de la Blue. La foto és de quan la Claire i l'Owen extreuen la sang a la Tiranosaure seguint el consell de la Zia.
Foto: Universal Pictures.

I QUÈ ENS OFEREIX EL FUTUR DE LA SAGA JURASSIC PARK?

Tal com ja he anunciat al principi de l'entrada, ja està assenyalat el 2021 com l'any en que arribarà la sisena part de la saga, la probable "Jurassic World 3", i les últimes escenes de Jurassic World: Fallen Kingdom ja poden donar una pista de com pot ser la nova pel·lícula, amb els dinosaures i altres rèptils mesozoics de l'Illa Nublar dispersos pel món després de que la Maisie decidís alliberar-los de la mansió d'en Lockwood. D'aquesta manera, s'obren tot un seguit de possibilitats que poden fer canviar totalment el rumb de la saga i que van ser remarcades amb la última frase pronunciada per l'Ian Malcom (un dels protagonistes de les primeres entregues) durant la seva intervenció al Senat dels EUA en el debat per la supervivència dels dinosaures: "benvinguts a Jurassic World", de manera que sentencia que el Món Juràssic passa de ser el simple nom d'un parc temàtic a ser una realitat.
Encara és molt aviat per saber alguna cosa sobre Jurassic World 3, però ja es poden fer especulacions respecte al que pot ser aquesta sisena entrega respecte tant al que s'ha pogut observar a Jurassic World: Fallen Kingdom o el que ens ha volgut assenyalar el seu final. Si és així (sempre en el cas que el nou director, que tornarà a ser Colin Trevorrow, no es replantegi fer un remake de Jurassic Park 3 ambientada a la dècada del 2020) el que pot segur és que es recuperarà una de les constants del cinema de dinosaures al llarg de tota la seva existència des de principis del segle XX: la presència dels dinosaures en un món humanitzat i la seva relació (sovint conflictiva) amb els Homo sapiens. Possiblement, la presència de vàries espècies de dinosaures i altres rèptils mesozoics farà que defugi d'alguna forma de les típiques pel·lícules de dinosaures destructors d'edificis. I aquí arriba igualment la gran incògnita: podran finalment ser els dinosaures de "Jurassic World 3" ser per fi dinosaures de veritat i no simples monstres en forma de dinosaures antiquats? En la seva primera ressenya de Jurassic World: Fallen Kingdom, Andrea Cau va assenyalar, amb bastant pessimisme, que "Jurassic World 3" tornaria a ser una altra pel·lícula de monstres. Però més tard va considerar que és possible que es pot recuperar la decència de la saga degut al fet que pot ser que la història es pugui desenvolupar molt més tard en el temps respecte al món actual ja que la Maisie podria ser la protagonista de la nova entrega al ser l'alliberadora dels dinosaures. A l'augmentar la distància temporal, els dinosaures podrien conviure d'una forma totalment normal amb els humans i els animals del món actual i també podrien acabar recuperant el seu aspecte original (per tant, plomes) degut a que els dinosaures es reproduiran entre si fins a que no quedi cap rastre de l'artificialitat que va començar el 1993.

Trobada entre un lleó i la Tiranosaure de l'Illa Nublar a finals de Jurassic World, com a preludi del que pot passar a la sisena entrega de la saga i també com a trobada entre el rei animal del món actual i el seu equivalent del món mesozoic.
Foto: Universal Pictures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada