salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 2 de juny de 2018

Tratayenia rosalesi, nova peça en el trencaclosques dels Megaraptors argentins.

El 20 de març es va publicar a la revista Cretaceous Research la investigació duta a terme per un equip de tres paleontòlegs argentins i un de nord-americà dirigit per en Juan Porfiri (Universitat Nacional del Comahue, Neuquén Argentina) sobre unes restes òssies de dinosaure Teròpode Megaraptor descobertes el 2006 per un tècnic de la Universitat Nacional del Comahue, Diego Rosales, al jaciment de Tratayén dins de la Formació Bajo de la Carpa (Cretaci superior Santonià, 85 M.A.), una de les vàries formacions geològiques del Cretaci superior que conformen el Grup Neuquén del nord de la Patagònia argentina, d'on provenen bona part de les espècies identificades de Megaraptors (l'Aoniraptor libertatem i el Murusraptor barrosaensis que ja han aparegut en aquest blog en són alguns exemples). En aquest cas, els fòssils de Tratayén també han rebut una nomenclatura: Tratayenia rosalesi, amb el nom genèric fent referència a Tratayén i a l'específic a en Diego Rosales.

Reconstrucció d'un Tratayenia, amb unes hipotètiques plomes filamentoses a l'esquena, travessant un aiguamoll.
Foto: Andrew McAfee.
El Tratayenia rosalesi està basat en un esquelet postcranial parcial compost per cinc vèrtebres dorsals articulades, cinc vèrtebres sacres (el qual és el nom total de components d'aquest os pèlvic, sent el primer Megaraptor que el conserva al complet) articulades amb les dues vèrtebres dorsals més posteriors. dos fragments de costella dorsal, porcions de l'ili dret amb articulació amb el sacre, una bota púbica (extensió d'os de la part inferior del púbic dels Teròpodes Tetanurs) i un isqui parcial. El Tratayenia es caracteritza per caràcters ossis de diagnòstic com làmines divergents en forma de Y invertida a la base de les apòfisis espinoses de les vèrtebres dorsals i apòfisis espinoses de les tres vèrtebres sacres de més endarrere gairebé el doble de llargues que la de la primera vèrtebra sacra i per una combinació d'única d'altres trets presents en altres Megaraptors com vèrtebres dorsals i sacres amb pleurocels (cavitats pneumàtiques de les vèrtebres) llargues, apòfisis espinoses de les vèrtebres dorsals comprimides del costat, centres vertebrals dorsals més alts que llargs, apòfisis espinoses de les vèrtebres sacres corbades del darrere i l'extrem de la mateixa projecció òssia a la mateixa regió de l'esquelet dues vegades més ample que la seva base.

Vèrtebres dorsals posteriors i vèrtebres sacres de l'holotip del Tratayenia.
Foto: Porfiri et al. (2018)/Cretaceous Research.
L'anàlisi filogenètica del Tratayenia és important en el moment en que els Megaraptors estan millor definits interiorment (és a dir, que es poden considerar un grup monofilètic, o que parteix d'una base comuna, i que es té bastant clar quins gèneres i espècies en formen part) des de l'establiment d'aquest clade de Teròpodes al 2010, encara que segueix sent molt volàtils dins del gran arbre evolutiu dels Teròpodes. Porfiri i col·laboradors han obtingut que el clade Megaraptora està compost per l'Aerosteon, el Megaraptor, el Murusraptor, l'Orkoraptor, el mateix Tratayenia (d'Amèrica del Sud), el Fukuiraptor (d'Àsia) i l'Australovenator (d'Austràlia) i que el nou tàxon de la Formació Bajo de la Carpa també forma part del clade més exclusiu Megaraptoridae, en el qual també es troben tots els dinosaures mostrats abans menys el Fukuiraptor. La posició del Tratayenia dins tant de Megaraptora com de Megaraptoridae està justificada per posseir apofísis espinoses de les vèrtebres dorsals inclinades anteriorment, centres vertebrals dorsals més alts que llargs i un ili amb espais pneumàtics interns. Per la banda de les relacions filogenètiques externes dels Megaraptors, el clade del Tratayenia ha quedat a la base dels Celurosaures, sent una de les vàries opcions que han anat sorgint al llarg dels seus vuit anys d'existència acadèmica juntament amb què formen part dels Al·losauroïdeus o Carnosaures o, en menor proporció de resultats, dels Espinosauroïdeus. El Tratayenia comparteix bastantes característiques òssies amb els varis membres de Megaraptora i de Megaraptoridae, sobretot amb l'Aerosteon i amb el Murusraptor, encara que segueix tenint un seguit d'altres trets que el diferencien i que recolzen el seu caràcter de tàxon independent.

Arbre filogenètic dels Teròpodes Tetanurs sorgit de l'anàlisi de Porfiri i col·laboradors en que s'ha inclòs al Tratayenia. Es pot a veure al tàxon argentí dins de Megaraptora i, a la vegada, dins de Megaraptoridae.
Foto: Porfiri et al. (2018)/Cretaceous Research.
El Tratayenia també presenta vàries implicacions importants per a la cronologia i l'ecologia dels Megaraptors. En primer lloc, la seva edat geològica al voltant dels 85 M.A. el situa com un dels Megaraptors més recents, per no el més recent (tenint en compte que l'Aerosteon pot ser encara més modern al ser identificat al 2008 com pertanyent al principi del Campanià, 83-80 M.A., tot i que això encara queda per acabar de demostrar) tant del Grup Neuquén com del món. Hi ha hagut intents de interpretar certes restes fragmentàries de Teròpodes sud-americans del Maastrichtià (72-66 M.A.) com de Megaraptors, però no semblen propostes molt fiables ja que alguns d'aquests fòssils poden pertànyer fins i tot a altres llinatges de Teròpodes. En segon lloc, el Tratayenia és el Teròpode més gran de la Formació Bajo de la Carpa, amb el que coincideix amb la hipòtesi de que els Megaraptors eren els depredadors més importants dels ecosistemes sud-americans entre els 94 M.A. i els 80 M.A., quan, respectivament, van reemplaçar als Carcarodontosàurids en el moment en que aquests es van extingir i quan van ser reemplaçats pels Abelisàurids (representats a Bajo de la Carpa pel Viavenator exxoni) en el moment de la pròpia extinció dels Megaraptors.

Esquema estratigràfic del Grup Neuquén on es marquen les procedències dels quatre Megaraptors (Megaraptor, Murusraptor, Tratyenia i Aerosteon)d'aquesta gran unitat geològica patagònica. La línia discontínua que emmarca el Tratayenia i l'Aerosteon mostra la discrepància respecte quin d'ells dos és més modern.
Foto: Porfiri et al. (2018)/Cretaceous Research.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada