Murusraptor barrosaensis, segon Teròpode argentí en dues setmanes.

Fa més o menys dues setmanes que a PlosOne es va publicar la descripció del misteriós Teròpode argentí Gualicho shinyae i ara, a la mateixa revista, surt a la llum un altre depredador gegant igual d'inquietant. L'estudi va ser publicat al dia 20 d'aquest mes per dos dels majors experts mundials en dinosaures: en Rodolfo Coria del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (Argetina) i en Philip Currie de la Universitat d'Alberta.

L'animal descrit, el Murusraptor barroseansis, és un possible Megaraptor del Cretaci superior Turonià (circa 80 M.A.) de la Formació Sierra Barrosa a la província de Neuquén, amb el que tampoc no està molt lluny d'on es va descobrir al Gualicho. Es pot apreciar que el nom específic fa referència a l'origen geogràfic de l'animal, mentre que el nom genèric vol dir "lladre del mur" en llatí ja que l'holotip es va desenterrar a la paret d'un canyó. L'holotip del Murusraptor es va descobrir al 2001 i representa a un individu, probablement juvenil, que conserva bona part del crani (caixa craniana, lacrimal, prefrontal, postorbital i quadrat, entre altres), les dents, dotze vèrtebres, onze costelles, gastralia, una gran urpa manual (molt característica del grup), l'ili esquerre complet, l'ili dret parcial, extrems proximals dels dos pubis, extrems distals dels isquis, la tíbia dreta i un calcani. L'exemplar faria uns 6,5 m de llargada.

Siluetes del crani i el cos complet del Murusraptor on hi estan pintats els ossos de l'holotip del Murusraptor.

El Murusraptor és el quart Megaraptor identificat a Amèrica del Sud després del Megaraptor namunhaiquii, l'Aerosteon riocoloradensis i l'Orkoraptor burkei, formant part així d'un clade també present al Cretaci d'Austràlia, el Japó i possiblement el Brasil que encara presenta una posició molt volàtil, oscil·lant entre els Al·losauroïdeus i els Celurosaures. L'holotip juvenil del Murusraptor té una mida semblant a les d'un Aerosteon i un Orkoraptor adults i fins i tot podria superar al Megaraptor a l'arribar a l'edat adulta. El Murusraptor, a l'igual que el Gualicho, presenta característiques òssies de diferents tipus de Teròpodes. Per començar, el lacrimal, les costelles sacres i l'isqui són novetats evolutives pròpiament seves. En l'anàlisi filogenètica, alguns caràcters dels ossos cranials eren fins i tot semblants als dels Teròpodes primitius tipus Cryolophosaurus. Pel que respecte als altres Megaraptors, les vèrtebres, les costelles, les gastralia, la tíbia i les dents del Murusraptor tenen més afinitats amb les del Megaraptor, encara que s'observen algunes diferències d'origen ontogènic ja que entre els fòssils descrit del Megaraptor hi ha exemplars més joves i més madurs que l'holotip del nou tàxon. Els ossos prefrontal, postorbital i quadrat del Murusraptor tenen una forma gairebé idèntica als de l'Aerosteon, juntament amb alguns trets vertebrals i l'ili. Característiques dentals i del postorbital també s'han trobat semblants a les de l'Orkoraptor.

L'holotip del Murusraptor tal com es va trobar a la matriu rocosa, amb identificacions d'alguns ossos.
Foto: PlosOne.

Una primera anàlisi filogenètica inclou al Murusraptor en un grup format pels Megaraptors sud-americans que, a la vegada, es posa al costat dels Neovenatòrids, família pertanyent als Al·losauroïdeus. El Murusraptor comparteix amb els Neovenatòrids caràcters de les vèrtebres, l'ili i la tíbia. Una segona anàlisi utilitzant menys animals situa als Megaraptors de tots els continents on s'han trobat restes en un sol clade sense subdivisions, però en aquest cas es situa com el tàxon germà dels Tiranosàurids. Trets de les dents maxil·lars i dentaries, el prefrontal, el quadrat, l'acetàbul (situat a l'ili), l'isqui, el postorbital i el calcani. Per ara, el Murusraptor es situa entre els Neovenatòrids i els Tiranosàurids, encara que també té trets dels Carcarondotosàurids i dels Al·losàurids. Amb el que es veu, el Murusraptor no acabava d'aclarir les autèntiques relacions filogenètiques dels Megaraptors, però pot ser un exemplar molt útil per als debats sobre el tema. Pot ser que la volatilitat de la situació dels Megaraptors es deguda a una la utilització de diferents criteris en les anàlisis filogenètiques. L'altre problema és que es necessiten fòssils de Megaraptors més primitius, objectiu que ha assenyalat en Coria a les entrevistes fetes als mitjans de comunicació sobre el nou Teròpode.

Reconstrucció d'un Murusraptor en una platja.
Foto: Jan Sovák.