salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 9 de juliol de 2016

Leptoceratops, el dinosaure que menjava com un ratolí.

Se sap que els dinosaures herbívors mastegaven per processar les dures plantes de les quals s'alimentaven. En el cas dels Ceratopsians, s'ha investigat que primer tallaven els brots amb el bec i després eren descomposts amb les dents de la part posterior de la mandíbula. Aquests dinosaures banyuts presenten diferents tipus de masticació, amb una constant al llarg del temps d'augmentar la superfície de tall de les dents. Ja s'han fet molts estudis sobre el moviment mandibular dels Ceratòpsids mitjançant lleis físiques com si fossin palanques i examinant les dents, encara que la majoria d'ells es limiten només als músculs mandibulars, que en el cas dels Ceratopsians són molt grans.
El 6 de juliol, el paleontòleg del King's College de Londres Frank Varriale va presentar a la revista PeerJ  l'anàlisi de la mandíbula del petit Ceratopsià nord-americà Leptoceratops, que va viure al Cretaci superior Maastrichtià (67 M.A.) a Montana i Alberta. En Varriale ha recopilat informació arreu del món per estudiar amb més deteniment l'evolució de la masticació en aquests dinosaures. I s'ha fixat primerament en el Leptoceratops per poder concloure els rumors de si alguns dinosaures herbívors podrien haver tingut una masticació orbital, on la mandíbula rota sobre si mateixa i reparteix el menjar per tota la boca, com els mamífers. Això es degut que en alguns dinosaures Ornitisquis hi ha evidències d'oclusió dent (contacte entre dents) molt precisa (sent-ho més que en els rèptils i més semblant a la dels mamífers), un desgast dental molt present, i la capacitat de fer moviments mandibulars complexos. Tot i això, altres estudis mostren que els Ornitisquis tindrien un moviment simple que només tallaria les plantes.

Superfície d'una dent de Leptoceratops on hi està marcada amb blau una marca de tall feta durant la masticació.
Foto: PeerJ.
Els resultats de l'anàlisi d'en Varriale mostren moviments curvilinis en la superfície de les dents del Leptoceratops Això és una prova de que la mandíbula feia un moviment orbital des d'endavant i cap endarrere, mentre que el moviment rectilini que s'ha donat a altres Ceratopsians està caracteritzant per marques lineals. A mitja mossegada, les mandíbules canviarien de direcció i les dents formarien cercles al moure's unes contra altres. Pel contrari, el moviment mandibular més primitiu només consistiria en pujar i baixar i moure's d'esquerra a dreta. Aquesta masticació existeix en alguns mamífers Rosegadors que s'alimenten de plantes dures, una dieta semblant a la que tindria el Leptoceratops. Després d'això, en Varriale està segur que aquesta masticació existeix en altres Ceratopsians i que els resultats del seu estudi mostren que encara falta molt per comprovar el complexos que eren els dinosaures en molts aspectes. La masticació amb moviments circulars s'ha mostrat com una novetat evolutiva dels mamífers que els hauria ajudat a prosperar durant el Cenozoic, mostrant als dinosaures com animals primitius, que realment no ho eren. Possiblement, els reis herbívors del Mesozoic no haurien prosperat si no fos per ser complexos també amb el menjar.

Cranis i dents de Leptoceratops que mostren el canvi de moviment de la seva masticació.
Foto: PeerJ.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada