El malalt de Transsilvània.

En els Hadrosàurids s'han identificat forces restes fòssils amb patologies, però la majoria d'aquests ossos malalts pertanyen a animals de la zona més evolucionada de la família. El que presento ara és un doble descobriment ja que és la primera evidència tant de paleopatologia en un Hadrosàurid primitiu com del seu mal en un fòssil.
M'estic referint a una mandíbula inferior de Telmatosaurus transsylvanicus, un Hadrosàurid procedent del Cretaci superior Maastrichtià (69-67 M.A.) de Romania, més concretament a la anonemada Vall dels Dinosaures al comtat de Hateg, situat a la infame Transsilvània a la qual homenatja el nom específic del dinosaure. Aquest dentari esquerre es va trobar juntament amb el seu corresponent del costat dret fa més de deu anys i que es conserva a la Facultat de Geologia i Geofísica de la Universitat de Bucarest. El que fa especial al dentari esquerre és la presència d'una protuberància a la seva superfície labial (la parent òssia del dentari), malformació que no apareix al dentari dret. Per esbrinar que podria ser, científics romanesos acompanyats d'un d'americà i una d'anglesa van utilitzar la instal·lació de micro-tomografia computada de Scanco Medical (Suïssa) per analitzar la mandíbula, publicant els resultats a la revista Scientific Reports, que van estar en línia el 5 de juliol.

La mandíbula malalta de Telmatosaurus amb una indicació del tumor i la visió amb TC on aquest està indicat amb colors.
Foto: Scientific Reports.

En un principi es va apuntar que seria alguna fractura provocada per un cop violent, però no hi ha línies de factures ni desplaçament de dents, característics en les mandíbules en aquests casos. La inflamació té forma de bombolles de sabó, el que, comparat amb casos d'animals vius, va portar a la conclusió que la malformació era deguda a un ameloblastoma. Els ameloblastomes són tumors no cancerigens que solen apareixen en individus joves, sent aquest també el cas d'aquest Telmatosaurus. Els ameloblastomes són bastant comuns en els humans i molts altres mamífers i també en els rèptils actuals, però mai en una criatura extingida. En Bruce Rothschild, l'investigador nord-americà que ha participat en la recerca, ha explicat en un comunicat de premsa que és una altra prova que, pel que fa a comportament corporal, els mamífers estem més a prop dels dinosaures del que es pensava en un principi.

Reconstrucció del cap del Telmatosaurus malalt, on es pot veure l'engrossiment de la paret òssia del dentari esquerre.
Foto: Mihai Dumbrava.

Gat amb un ameloblastoma, per a fer una comparació.
Foto: Strange Biology.

Els animals actuals que pateixen ameloblastomes els solen superar i aquest també podria ser el cas del Telmatosaurus, encara que el fòssil mostra que va morir abans qe arribés a l'edat adulta. No se sap quina podria ser la causa de la seva mort. Se sap d'animals gregaris, tal com ho serien en el seu moment els Hadrosàurids, que els individus malalts són marginats del grup i tenen més possibilitats de caure sota els depredadors. També els depredadors, per si mateixos, decideixen atacar a preses malaltes per ser menys fortes que les sanes, a l'igual que ataquen a juvenils i a ancians en comptes que a adults de mitjana edat. Les mandíbules es van trobar a prop de la llera d'un antic riu cretàcic, un ambient on els animals tant carnívors com omnívors són més actius i on podria haver més possibilitats que el Telmatosaurus fos atacat. Però només és una hipòtesi feta sense evidències dels fòssils de Transsilvània. Això sí, es l'Hadrosàurid més antic amb presència de patologies i el primer ameloblatoma trobat en un fòssil.

Un Telmatosaurus perseguit per dos Balaur, l'únic Dromeosàurid identificat a Transsilvània i que podria ser el seu depredador.
Foto: Mihai Dumbrava.