Tres notícies sobre la Paleontologia turolenca.

Aquí us presento un recull de tres notícies relacionades amb els jaciments del Juràssic superior i el Cretaci inferior de Terol amb presència de fòssils corporals i icnites de dinosaures. La primera és sobre un estudi en relació a icnites descobertes ja fa anys, la segona sobre l'apropament al públic d'aquests fòssils i la tercera sobre els resultats de la campanya paleontològica d'aquest estiu.

DESCRIPCIÓ D'ICNITES DEL CRETACI

El grup d'Investigació de Vertebrats del Mesozoic i el Quaternari de la Universitat de Saragossa (conegut també com Aragosaurus) va publicar al 5 de juliol (la notícia no va ser publicada al blog del grup investigador fins al dia 27) al New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin la descripció de 11 icnites de Teròpodes i Ornitòpodes de la Formació Mirambel (Cretaci inferior Barremià, situada al municipi de Castellot) descobertes per aquests paleontòlegs al 2011. És el primer estudi sobre icnofòssils d'aquesta localitat. Hi ha diferents tipus d'icnites entre les identificades a Mirambel (petjades veritables, sub-petjades, contramotlles...), algunes molt ben conservades. El més interessant és que les petjades de Teròpodes superen a les d'Ornitòpodes, tot el contrari que amb els ossos, on els Ornitòpodes són els dinosaures que dominen. També hi ha dues icnites de Sauròpodes. La majoria d'elles no s'han pogut identificar, excepte els gèneres Megalosauripus (Teròpode) i Caririchnium (Ornitòpode).

Icnites de Teròpodes de la Formació Mirambel.
Foto: New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin.

LA MUSEALITZACIÓ DUNES ALTRES ICNITES

Un altre municipi amb jaciments d'icnites de dinosaures (fins a 61 localitats amb 800 fòssils en total) és El Castellar, els quals són de finals del Juràssic (Formació Villar del Arzobispo, 150-145 M.A.) i on hi destaquen les petjades Deltapodus ibericus, relacionades amb el Tireòfor Estegosàurid Dacentrurus armatus identificat per restes òssies, i les Iberosauripus grandis identificades com les d'un Teròpode de gran mida. Els jaciments juràssics de El Castellar són Bien de Interés Cultural pel Govern aragonès des del 2004. En aquest últim any, la Fundación Dinopolis, la principal organització paleontològica dedicada a la investigació i la difusió de les restes fòssils mesozoiques de la província, ha musealitzat algunes de les localitats més importants cobrint-les, cercant-les, marcant recorreguts perquè els visitants puguin veure el més a prop possible els rastres d'icnites més importants i posant panells per facilitar la compressió dels fòssils presents (força semblant al Mirador del Cretaci de Coll de Nargó). És l'últim pas donat per la Fundación Dinopolis per difondre el patrimoni paleontològic de la província i promoure el desenvolupament local, tenint com el seu màxim exponent els museus amb parcs temàtics infantils de la capital i alguns altres pobles com Riodeva, Galve, Castellot o Albarrasí.

Recorregut museístic per un jaciment d'icnites juràssiques de El Castellar.
Foto: Fundación Dinopolis.

RESULTATS IMPRESSIONANTS EN LA CAMPANYA D'EXCAVACIÓ D'ENGUANY

És a l'estiu quan es duen a terme les campanyes d'excavació en els jaciments paleontològics ibèrics, sent la més coneguda la dels jaciments plistocènics de la Serra d'Atapuerca, però també està la dels jaciments miocènics del Cerro de Los Batallones (Comunitat de Madrid) i els jaciments mesozoics repartits per tot Terol, sent organitzades per la Universidad de Verano de Teruel (UVT), impartida per la mateixa Fundación Dinópolis, I els resultats d'aquesta campanya són molt prometedors. Al 2015 i enguany, l'UVT ha centrat els seus objectius al jaciment Sant Cristóbal, pertanyent geològicament a la Formació Villar del Arzobispo i administrativament a El Castellar. Les activitats fets, organitzades pel paleontòleg Alberto Cobos, consistien a que els alumnes identifiquessin icnites de Deltapodus i després desenterressin restes òssies, que no va començar bé però que va acabar en un espectacular esquelet gairebé complet d'Estegosàurid (possiblement de Dacentrurus) amb el 40% dels ossos (vèrtebres sacres, dorsals, caudals i cervicals; costelles, fèmur, peroné i una espina òssia de la cua), amb alguns ells articulats. Els ossos d'Estegosàurids són força comuns en la Formació Villar del Arzobispo, però el nou esquelet pot ser el més complet identificat a tot l'estat espanyol. La notícia ha estat reportat pel Diario de Teruel quan moltes de les restes ja s'havien desenterrat, però encara no s'han extret de la matriu rocosa. Un altre paleontòleg de la Fundación Dinópolis, en Rafaeal Royo, va ser entrevistat al diari destacant la importància de l'isqui, un altre os present en aquest exemplar i que podria indicar, després del llarg procés de preparació i descripció que encara s'ha de fer, si pertany a l'espècie Dacentrurus armatus o una nova espècie del gènere o fins i tot un nou gènere.

Els alumnes de l'UVT desenterrant els ossos del possible Dacentrurus del jaciment Sant Cristóbal.