Gualicho shinyae, nou Teròpode del Cretaci argentí.

Just ahir es va publicar a la PlosOne la descripció d'un nou gegant argentí, en aquest cas un Teròpode, que presenta característiques de llinatges diferents d'aquests dinosaures. Prové de la Formació Huincul de finals del Cenomanià i principis del Turonià (circa 90 M.A.), situada administrativament a la província de Río Negro i geològicament a la Conca de Neuquén, d'on provenen bona part dels dinosaures gegants que caracteritzen l'Argentina de finals del Cretaci, com el Titanosaure Argentinosaurus, el Carcarodontosàurid Mapusaurus i alguns Rebaquisàurids i Abelisàurids.

S'ha dit que aquest nou Teròpode, el Gualicho shinyae, és curiós per si mateix, tant que també té una història curiosa que ha portat a nombrar-lo d'aquesta manera. Per saber la història del Gualicho ens tenim que remuntar al 2007, quan en Sebastián Apesteguía (Fundación de Historia Natural Félix de Azara, Buenos Aires) i en Peter Makovicky (Museu Field d'Història Natural, Chicago) van viatjar fins a una localitat de la Formació Huincul a prop del poble de Villa El Chocón. En Apesteguía ja havia excavat allà el 1999 i hi va trobar forces fòssils, volent tornar a repetir el mateix èxit. Els acompanyava l'Akiko Shinya, la cap de l'equip tècnic del museu de Chicago, que va desenterrar un esquelet de Teròpode el 13 de febrer del 2007. El nom específic del dinosaure, shinyae, ha servit per homenatjar-la. A més d'en Apesteguía i en Makovicky, han descrit al Gualicho un científic del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles i un altre de la Secretaria de Cultura del Govern de Río Negro.

Reconstrucció de l'esquelet holotip del Gualicho al Centro Cultural de la Ciencia al barri de Palermo (Buenos Aires).
Foto: La Voz (diari argentí).

Hi va haver un problema amb els vehicles que havien de transportar els fòssils del Gualicho i es va tenir que aturar l'excavació, a més de protegir els ossos amb guix al jaciment i deixar-los allà per l'any següent. Al 2008, encara hi va haver més problemes perquè el Govern de Río Negro va impedir excavar a Villa el Chocón. Es va tenir que esperar al 2011 perquè en Apesteguía i en Makovicky descobrissin que els fòssils enguixats havien estat transportats al Museo Patagónico de Ciencias Naturales dos anys abans. Finalment, al 2013 es va poder començar a estudiar les restes. L'equip argentí-estatunidenc de paleontòlegs ha volgut donar un color local al nom genèric del dinosaure. Gualicho és una deformació de Watsiltsüm, una deessa de la mitologia dels amerindis Tehuelches que després de la introducció del Cristianisme a la Patagònia, es va associar amb el Dimoni. Així es volia expressar les complicacions que van haver de passar per poder estudiar-lo.

Reconstrucció amb silueta del possible esquelet del Gualicho, on els ossos identificats en l'holotip estan pintats de color blanc.
Foto: PlosOne.

L'holotip del Gualicho es basa en una vèrtebra dorsal, costelles gastralia, algunes vèrtebres caudals, l'escàpula i el coracoides esquerra, una extremitat anterior, l'extrem distal del pubis i parts dels dos fèmurs, tíbies, peronés i peus. L'estimació en pes i longitud es troba en els 450 kg i els 6-7 m. En l'excavació original hi havia més restes, però es van perdre per l'erosió. Semblen poques restes, però han estat suficients per identificar les característiques que al principi estan anomenades com curioses. Abans d'anomenar-les, dic que el Gualicho reemplaça al Nototyrannus, un tàxon invàlid de Teròpode de la mateixa època i zona que es va publicar al 2011.

El Gualicho mostra característiques dels dos tipus de Teròpodes presents a la Formació Huincul, els Carcarodontosàurids (Tetanurs Al·losauroïdeus) i els Abelisàurids (Ceratosaures), encara que no pertany a cap dels dos. Les mans són els dos conjunts ossis més importants, ja que són de la mida d'un humà juvenil i només tenen dos dits funcionals, amb el tercer reduït al metacarpià. Per la mida, aquestes mans s'assemblen a les dels Abelisàurids, però aquests tenen quatre dits com a Ceratosaures. Per trobar paral·lelismes morfològics amb les mans del Gualicho hem d'anar al Lauràsia, ja que presenta la mateixa condició que els Tiranosàurids que més o menys van aparèixer per aquesta època. Aquest ha estat el ganxet per presentar el nou depredador austral als mitjans com "Gualicho, l'argentí de mans de Tiranosaure". Tot i això, el Gualicho no presenta característiques de Tiranosàurid, pel que es considerat un cas de convergència evolutiva. Les semblances que també es troben amb els Abelisàurids, fa pensar que les mans petites van evolucionar com a mínim tres vegades en els Teròpodes. A l'igual com amb els altres dos grups, no se sap perquè les mans del Gualicho són reduïdes, però s'apunta que dependria més del crani i de les extremitats posteriors per caçar.

Falanges de la mà del Gualicho.
Foto: PlosOne.

Altres característiques dels Ceratosaures identificades en el Gualicho es troben en uns metatarsians robusts, a més de trets típics dels Al·losauroïdeus Megaraptors, en aquest cas unes vèrtebres dorsals allargades. Això fa que les anàlisis filogenètiques variïn molt, situant-lo alguna vegada entre els Al·losauroïdeus i una altra entre els Celurosaures. L'únic animal que pot tenir una relació clara amb el Gualicho és el Deltadromeus agilis, un possible Al·losauroïdeu de la família dels Neovenatòrids. El Deltadromeus també està representat per pocs fòssils trobat a la Formació Kem Kem del Marroc i Algèria, de la mateixa època que la Huincul. Seria la primera vegada que el Deltadromeus estableix un parentiu i la quarta relació coneguda entre Teròpodes sud-americans i africans del Cretaci (després dels Carcarodontosàurids, els Abelisàurids i els Espinosàurids). Les semblances òssies entre el Deltadromeus i de Gualicho es troben a l'escàpula, l'articulació distal de l'húmer, el peroné i l'articulació proximal dels metatarsians. Tot i que aquesta característica també es troba en els Ceratosaures, s'afirma que els dos Teròpodes són possibles Al·losauroïdeus i apareixen com a tàxons germans en algunes anàlisis filogenètiques. Tots els llinatges de dinosaures presents a Huincul tenen els seus equivalents a Kem Kem i altres jaciments africans com Bahariya (Egipte) i Echkar (Níger). Això porta alguns problemes, perquè els fòssils de mitjans del Cretaci continuen sent escassos i perquè la separació entre els dos continents ja s'havia fet quan apareix aquesta fauna. Per ara, alguns aspectes del Gualicho es troben més o menys aclarits, però com sempre en la Paleontologia, s'han d'esperar a més evidències o també hi pot haver canvis.

Un parell de Gualicho emplomallats atacant a un petit Ornitòpode mentre s'apropa un tornado.
Foto: Jorge González i Pablo Lara.