Dinosaures i aus també són iguals a la manera d'expressar-se.

L'estreta relació entre les aus actuals i els dinosaures prehistòrics està canviat la nostra percepció dels antics reis dels ecosistemes terrestres molt més enllà de les plomes. Aquests canvis també es troben en la seva conducta i forma d'expressar-se. Els sons que emetien els dinosaures mesozoics serien més semblants als preciosos i inofensius càntics aviaris que als agressius i intimidadors rugits mamífers que els han acompanyat en la cultura popular.

L'última aportació en aquest tema es troba en una nova publicació de la revista científica Evolution presentada el 12 de juliol. Es tracta d'un estudi sobre l'evolució dels sons produïts amb la boca tancada en les aus actuals. Entre aquests sons de boca tancada s'hi troba l'amanyac dels coloms, que es produeix en impulsar l'aire cap a una bossa de pell a l'esòfag que s'engrosseix al produir el so, que sona com un prrrpp. Aquests sons de boca tancada només són utilitzats pels coloms i les aus més grans que aquests, com els estruços i els casuaris (més propers encara als dinosaures primitius) i es fan servir bàsicament per atreure al sexe oposat o defensar el territori. Són els petits ocells els que fan els càntics amb la boca oberta.

Cladograma on estan indicats un cocodril, un colom i un estruç. En els diagrames de sectors, el color blau representa la capacitat de produir sons amb la boca oberta i el color vermell representa la capacitat de produir sons amb la boca tancada. La silueta major representa a una au amb la bossa de l'esòfag engrossida al produir el so.
Foto: Evolution.

L'estudi s'ha fet amb 208 espècies d'aus, a més d'alguns cocodrils, per observar la evolució filogenètica dels sons de boca tancada respecte a la mida dels exemplars en els Arcosaures vivents. De les 208 aus i cocodrils, 52 van revelar tenir aquesta particularitat, però no totes estan relacionades entre si, i s'ha concretat que hauria evolucionat almenys 16 vegades en els Arcosaures. A partir d'aquí s'ha començat a teoritzar amb els dinosaures. El fet que la majoria de dinosaures no aviaris siguin d'una mida superior als 10 kg, fa pensar que la seva forma d'expressió sonora més utilitzada sigui la de boca tancada, encara que es no descarten que fessin alguns sons de boca oberta. L'ús dels sons tancats molt possiblement també estaria relacionat amb la reproducció i la defensa.

El típic Tiranosaure escatat i amb rugit de la primera pel·lícula de Parc Juràssic.
Foto: CDA/ Universal Pictures.

Quan es va saber la notícia, era obligat fer la menció als mitjans de les pel·lícules de Parc Juràssic, d'on són molt coneguts els rugits dels dinosaures, que es van fer utilitzant sonoritats d'elefants, balenes, fèlids i alguns rèptils. Però que, encara que ja no és el mateix, els sons aviaris també serien intimidadors per a un animal carnívor de cinc tones com és el Tiranosaure. Les investigacions de l'equip present a l'estudi (format per investigadors procedents de Texas, Arizona, Terranova i Utah) és aplicar les seves teories als fòssils de dinosaures no aviaris i aus antigues.

Tiranosaure emplomallat fent la mateixa postura que l'anterior. També cal afegir que els veritables Tiranosaures no mostrarien les dents amb la boca tancada i tindrien llavis.
Foto: RJPalmerArt.