Ales en ambre birmà.

Al nord de Myanmar/Birmània i al sud de la Xina s'hi troben certes mines d'ambre del Cretaci mitjà/superior Cenomanià (100-99 M.A.) que en els últims temps han revelat alguns curiosos veïns diminuts dels dinosaures (vegetals, insectes, petits rèptils...), a més d'alguna petita resta de dinosaure en forma de plomes individuals, les quals mostren traces del seu color però no aporten res més. Al 28 de juny es va publicar a la Nature la descripció de dues ales senceres de Teròpode conservades en dos blocs d'ambre, una arma de doble fil en que es pot deduir tant l'estat ontogènic i la posició filogenètica de l'animal (com en els fòssils esquelètics de dinosaures amb plomes) com mostra-lo a color viu.

Els dos fòssils provenen del jaciment d'Angbamo, a l'estat de Kachin al nord de Myanmar. Kachin és conegut pel conflicte militar entre els nadius independentistes i el govern de Naypyidaw des de fa ja mig segle. Això fa que no es reguli l'extracció i la venta de l'ambre, i aquest és donat il·legalment a joiers xinesos de l'altre costat de la frontera. Normalment utilitzen ambre buit, i en el cas de tenir fòssils de plantes i insectes es destrueixen. Però això no passa amb les plomes, i l'ambre es talla perquè es destaquin més. De fet, una de les ales es volia utilitzar per unes arracades conegudes com ales d'àngel, i el fòssil ha rebut el nom afectuós d'Àngel. L'altre també té nom, Rose. Veient la complicada situació que envolta l'origen de les restes, l'autor principal de l'estudi, el xinès Xing Lida, vol crear una institució per estudiar l'ambre de Kachin amb col·laboració amb les universitats birmanes.

L'exemplar Àngel.
Foto: Ryan McKellar (un dels investigadors que l'ha descrit a la Nature).

Els fòssils birmans són ales en tota regla: presenten plomes (tant de vol com de coberta), altres teixits tous i ossos (mà, cúbit i radi). Amb una mida entre dos i tres centímetres i un pes entre 1,6 i 8,5 grams, pertanyerien a un dinosaure molt petit. La forma de les ales i la presència d'urpes ha permès identificar les ales com pertanyents a un Enantiorni (Enantiornithes), un clade d'aus voladores i dentades molt properes a les aus actuals (Neornithes) que va sorgir a principis del Cretaci i va desaparèixer a finals del període, i s'han identificat vuitanta espècies, la majoria d'elles a Àsia. En una d'elles es van trobar capes de l'ala a la superfície que indicarien que hauria estat tallada pels joiers del que podria ser l'exemplar complet de l'ocell. Per l'anàlisi amb microscopi es va comprovar que les plomes de vol serien de color marró fosc, mentre que les plomes de coberta tindrien una varietat cromàtica molt gran que aniria des del marró clar fins al platejat o blanc.

L'exemplar Rose.
Foto: Ryan McKellar.

Per la forma i la longitud dels ossos, s'ha deduït que els dos exemplars serien juvenils i que aquests serien precoços, amb el que serien independents dels seus pares des de poc després de néixer, tindrien una morfologia desenvolupada, i podrien moure's sense problemes pels arbres i fins i tot volar. I aquesta capacitat els va portar a la mort. L'ambre és la resina fossilitzada, i els petits ocells s'hi haurien enganxat mentre escalaven els arbres possiblement per buscar insectes o fruita per menjar. Això mostra una diferència amb les aus adultes, de les quals serien les plomes individuals identificades a Kachin. Els exemplars madurs tindrien més experiència i per això una part molt petita del seu cos es va quedar atrapada dins de l'ambre, mentre que les novelles cries haurien quedat totes atrapades.

Reconstrucció d'un bosc del Cretaci birmà en que un petit Enantiorni es queda atrapat en la resina d'una conífera.
Foto: Chung-tat Cheung