Perquè els Neornites van sobreviure al Límit K/T?

Totes les aus actuals formen part dels Neornites (Neornithes, "aus noves"), els quals van aparèixer a finals del Cretaci i són l'únic grup de dinosaures supervivents. Però el perquè els Neornites van sobreviure a la desgràcia del Límit K/T encara no està molt clar. Un estudi publicat enguany a la revista Current Biology pot donar una pista al relacionar les estratègies alimentàries amb l'adaptació a catàstrofes.

Aquest estudi es va publicar el 20 d'abril i en ell han treballat paleontòlegs de la Universitat de Toronto (Canadà). El problema que es va trobar al fer això és que les restes aviàries del Cretaci, almenys a Amèrica del Nord, són molt poc comunes, pel que es van haver de basar en les dents de quatre tipus de Teròpodes Maniraptors presents en els últims 18 M.A. del Cretaci nord-americà: les aus, els Dromeosàurids, els Troodòntids i l'enigmàtic Richardoestesia. A la Universitat de Toronto ja es teoritzava des de fa temps que la diferència morfològica entre les aus i els dinosaures emplomallats considerats com "no aviaris" seria la causa de la desaparició dels últims i la supervivència dels primers. Pel que era hora de posar la hipòtesi a prova.

Dos exemples dels quatre tipus de Maniraptors estudiats amb les seves dents.
Foto: Current Biology.

El primer que es va observar que l'estructura dental en les aus dentades (no Neornites) i els Maniraptors no aviaris no varia molt al llarg del Campanià i bona part del Maastrichtià, amb només un lleuger increment de la mida en tots als grups durant el Maastrichtià inicial (circa 70 M.A.). Això és una altra prova que dóna suport a la teoria que els dinosaures no aviaris es van extingir de forma sobtada després d'un llarg període d'estabilitat quan fa 66 M.A. l'impacte del meteorit de Chicxulub (Mèxic) va desencadenar l'Apocalipsi (i dic 66 M.A. i no 65 per una revisió de la datació sobre aquest fenomen). A partir d'aquí es va assenyalar que la dieta de cada grup hi podria estar relacionada.

Variació de l'abundància de capa tipus de dent en els jaciments nord-americans del Cretaci superior.
Foto: Current Biology. 

Per comprovar-ho, es van fer comparacions amb l'Actualitat. La majoria de Neornites moderns s'alimenten de llavors (granívors) i també ho farien els seus avantpassats, si és veritat que entre els primers animals del grup que es coneixen del Cretaci també hi havia formes semblants als ànecs i les oques que menjarien d'algues i peix. Pel contrari, les aus dentades i els Maniraptors no aviaris del Cretaci nord-americà menjarien plantes, insectes i petits vertebrats. L'avantatge dels granívors respecte als herbívors, els insectívors i els carnívors és que les llavors poden sobreviure als incendis, els quals sempre són presents en els cataclismes com els terratrèmols, les erupcions volcàniques i els impactes meteòrics. En canvi, les plantes són les primeres afectades pels incendis i, encara que en un principi abunda la carronya a l'inici d'un desastre natural, sempre acabava desapareixent. En els boscos reduïts a cendres, les llavors poden durar anys i ajuden als granívors a desenvolupar-se en un ambient hostil d'on acabaran sorgint noves oportunitats.

Representació d'un bosc tropical de la Formació Hell Creek (EUA Occidental) al Cretaci superior Maastrichtià amb tres tipus de Teròpodes Maniraptors: un Dromeosàurid del gènere Archeroraptor caçant una petita au, un Dromeosàurid Microraptorí sense identificar atrapant un llangardaix i un Neornit sense identificar sortint d'un tronc caigut amb llavors. L'enfocament de la imatge destaca al Neornit per mostrar-lo com un supervivent al costat de dos "condemnats".
Foto: Danielle Dufault.