En entrades anteriors ja es va indicar que hi havia cert grup de paleontòlegs que descarta que les aus siguin dinosaures Teròpodes i mostren com a avantpassats seus a tots els altres grups d'Arcosaures: dinosaures Ornitisquis, Pterosaures i cocodrils. Aquestes teories estan basades en poques evidències i ignoren totes les novetats evolutives de les aus que s'han identificat en els antics Teròpodes.
A vegades, s'ha descartat l'origen dinosaurià de les aus en referència a l'estructura de les mans, molt semblant però no la mateixa. En els dinosaures no aviaris de tres dits l'estructura és I-II-III (amb el dit I funcionant com un polze), mentre que en les aus és II-III-IV. Els que defensen un origen no dinosaurià de les aus, diuen que la semblança és resultat de la convergència evolutiva. Com a resposta, els que defensen l'origen dinosaures diuen que aquest argument no és un fet concloent, si no una simple suposició.
Es diu que les aus podrien descendir dels cocodrils perquè presenten alguns trets ossis semblants a la mandíbula i l'oïda mitjana, que es tractaria més aviat de convergència evolutiva que no pas de característiques compartides. En altres aspectes, cocodrils i aus són molt diferents, encara que els primers són actualment els rèptils més propers als últims amb l'extinció tant dels Pterosaures com de la resta dels dinosaures. També és una convergència evolutiva amb les aus el vol dels Pterosaures, que no tenen res a veure a més de tenir un avantpassat comú amb els primers dinosaures. Alguns Pterosaures presenten algunes estructures filamentoses semblants a "proto-plomes", però no mostren cap tipus d'evolució a partir d'aquí. Per acabar, la pelvis dels Ornitisquis (el nom dels quals vol dir precisament "pelvis d'ocell") només s'assembla superficialment a la pelvis aviària, sent aquesta realment una modificació de la pelvis Saurisquia clàssica que va succeir en els Celurosaures Maniraptors.
Ara us mostraré un cas de fòssil que va estar relacionat amb alguna d'aquestes teories, però que al final no té cap fonament estable.
PROTOAVIS, L'AU TRIÀSICA (?)
El 1991, en Sankar Chatterjee de la Universitat Tecnològica de Texas va descriure un conjunt d'ossos procedents d'un jaciment del Triàsic (230 M.A.) de l'oest de l'estat com un petit dinosaure de 30 cm de llargada que, segons ell, tindria possibles característiques aviàries, pel que li va posar el nom de Protoavis texensis ("primera au de Texas"). Si tenia raó, les aus són tan antigues com els dinosaures mateixos (70 M.A. més antic que l'Archaeopteryx) i s'haurien separat d'ells en aquella època o haurien evolucionat a partir d'altres Arcosaures. Per desgràcia, la descripció original ha desaparegut. Però el que més xoca és que en els diaris texans ja es descrivia al Protoavis com un au a l'any, el 1986. El fòssil ja havia estat desenterrat al 1973 però es creia que es tractaria d'una cria de Coelophysis.
Possible reconstrucció de l'esquelet del Protoavis. Foto: Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences. |
La veritat és que la naturalesa aviaria del Protoavis seria més una suposició que no pas una hipòtesi contrastada. Els ossos de l'holotip es van trobar desarticulats i barrejats en una capa d'argil·la, i no es podia aclarir si es tractava d'un sol individu o d'un conjunt d'individus. Aquest fenomen és conegut en Paleontologia com una quimera. A més, els ossos ben definits de l'exemplar de Protoavis, com les clavícules i els ossos de les extremitats, no difereixen dels seus corresponents en altres dinosaures de la mateixa època. Per ara, la majoria de paleontòlegs dubten de la validesa del Protoavis com a tàxon i el classifiquen dintre dels Saurisquis però sense anar més enllà. En la seva obra Rise of the birds (1997), en Chatterjee continuava defensant al Protoavis com una au i argumentava que el mal estat de les seves restes era deguda a un desastre natural com una inundació.
Esquelet de Protoavis descrit per en Chatterjee. Foto: Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences. |
El Protoavis és un exemple molt clar dels casos en que els paleontòlegs han d'anar molt en compte per donar a conèixer novetats en la matèria tant als mitjans científics com als divulgadors, una problemàtica que s'accentua quan les notícies es donen primer a conèixer en els últims i els resultats dels descobriments no són revisats per altres paleontòlegs, pas obligat entre la presentació d'un estudi a una revista científica i la publicació en aquesta.
Reconstrucció d'un Protoavis com una au i volant. Foto: Dinosaur Jungle. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada