salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dimecres, 6 de juliol de 2016

Archaeopteryx. Realment el primer ocell?

En una entrada anterior es va comentar que la definició de l'Archaeopteryx com a "primer ocell" està més aviat antiquada, ja que les característiques que en un principi es van assenyalar com exclusivament aviàries, s'han identificat en un munt de Teròpodes considerats més primitius i no aviaris. Això faria replantejar la definició establerta d'au i com va ser el procés evolutiu per arribar a ser aquest tipus d'animal a través dels dinosaures mesozoics. En els últims cinc anys s'han presentat vàries proves, que han portat a una posició bastant ambigua de l'Archaeopteryx, expulsant-lo algunes vegades de les aus, tornar-lo a rehabilitar-lo en altres. Tots aquests descobriments es van presentar a la revista Nature.
Per trobar el primer cas d'aquest tipus ens tenim que remuntar al juliol del 2011, quan en Xing Xu i tres paleontòlegs xinesos més van donar a conèixer un dels ja comuns Teròpodes emplomallats de Liaoning, el Xiaotingia zhengi, el nom del qual homenatja al també paleontòleg Xiaoting Zheng. Va ser identificat en roques de la Formació Tiaojishan entre els 161 i els 145 M.A., sent més antic que l'Archaeopteryx. En la descripció, s'afirmava com les extremitats anteriors llargues i robustes, presents tant en el Xiaotingia com en l'Archaeopteryx i identificades en un principi com característicament aviàries, també estan presents en els Dinonicosaures (Deinonychosauria, formats pels Troodòntids i els Dromeosàurids), ja que es va fer una comparació amb el Troodòntid Anchiornis. Això faria desplaçar a la "primera au" a aquest grup tradicionalment "no aviari". El Xiaotingia va rebre la mateixa classificació. Altres característiques que van portar a aquesta nova classificació van ser un musell curt i un crani molt expandit cap endarrere, i es deia que això es troba en l'Archaeopteryx, el Xiaotingia i els Dromeosàurids però en les aus primitives. El descobriment va ser presentat amb títols semblants a "l'Archaeopteryx ja no és una au" i en Xing Xu responia totalment segur que l'antic estatus de l'espècie alemanya es devia al poc coneixement que es tenia al segle XIX. Aquesta afirmació va provocar força polseguera en els anys següents. Una nova anàlisi feta uns quants mesos després recuperava a l'Archaeopteryx com una au, mentre que el Xiaotingia seria un Troodòntid molt proper a l'Anchiornis.  A partir d'aquí, la situació de l'Archaeopteryx ha continuat sent estable però no la del Xiaotingia, que es va classificar al 2012 com un Dromeosàurid per tornar a ser un Troodòntid al 2013.

Esquelet holotip del Xiaotingia i dibuix d'aquest on s'hi troben assenyalats els ossos.
Foto: Nature.

Reconstrucció del Xiaotingia amb quatre ales. Al fòssil, les plomes només són presents fins a l'altura del genoll.
Foto: Xing Lida.
Un altre fòssil xinès que ha ajudat a variar l'estatus de l'Archaeopteryx és l'Aurornis xui, el nom genèric del qual significa "au de l'alba" i el nom específic homenatja a en Xing Xu. Va ser presentat per un equip encapçalat pel belga Pascal Godefroit al maig del 2013. L'Aurornis és curiós perquè prové de la mateixa localització i època que el Xiaotingia, a la Formació Tiaojishan fa 160 M.A. La situació de l'Archaeopteryx dins dels Dinonicosaures i el caràcter volador que sempre se li ha donat va fer que es teoritzés que el vol va sorgir en els dinosaures almenys dues vegades. L'Aurornis va tornar a fer canviar les regles al tornar a posar l'Archaeopteryx dins de les aus. A més, es va considerar als Troodòntids com el grup germà de les aus, amb el que es tornava a recuperar la teoria d'un sol origen per al vol en els dinosaures i indicaria que ja hi va haver una diversificació dels Teròpodes Paraves al Juràssic mitjà/superior, quan es creu que van aparèixer. Això és a la vegada una victòria i una derrota per l'Archaeopteryx, perquè torna a recuperar l'estatus d'au però no el de primera au, que seria ara per l'Aurornis. Aquesta posició desperta certa controvèrsia pel fet que realment existeixen diferents definicions del terme au que sempre depenen de l'Archaeopteryx i per tota aquesta sèrie de matisos entre el que és aviari i el que no ho és. Matisos que no s'acaben aquí.


Esquelet holotip de l'Aurornis i dibuix d'aquest on s'hi troben assenyalats els ossos.
Foto: Nature.

Reconstrucció de l'Aurornis amb plomes fins als canells a les mans, el musell al cap i els turmells a les cames.
Foto: Jonica Dos Remedios.
La complicada situació de l'Archaeopteryx va ser un dels temes de debat a la Reunió del SVP del 2014 celebrada a Berlín, capital del país d'on prové aquest dinosaure. Es va discutir respecte a dos estudis en que es van utilitzar fòssils d'Archaeopteryx i on es va poder comprovar aquesta ambigüitat respecte a l'evolució de les aus. Un d'ells va ser publicat al juliol del 2014 i examinava un nou esquelet complet d'aquest animal, l'onzé, mitjançant un espectre de llum ultraviolada en tres dimensions amb el qual es va descobrir que l'Archaeopteryx també tindria plomes a les extremitats posteriors com alguns Dromeosàurids i Troodòntids. Les plomes de les cames eren llargues fins a l'articulació tíbia-tars però curtes fins a l'articulació tars-metatars. Suposa un nou tipus de classificació per a l'Archaeopteryx que podria tornar a posar-lo dins dels Dinonicosaures. També hi va haver novetats respecte a les plomes de les ales, ja que ja no semblen tant aptes per volar i podrien tindre una funció d'exhibició com la que s'ha aplicat als dinosaures no aviaris amb plomes pennàcees. Això també tornava a apuntar que el vol hauria sorgit en diferents vegades en els Teròpodes.

Foto de l'onzé esquelet d'Archaeopteryx on la situació de les plomes està marcada en diferents colors segons el tipus.
Foto: Nature.
L'altre estudi es basava en els encèfals de l'Archaeopteryx, les aus modernes i alguns Teròpodes no aviaris, un dels aspectes menys estudiats d'aquesta transició. Mitjançant tomografia computada d'alta resolució, es va deduir que l'augment de l'encèfal respecte al cos, molt característic de les aus, en els Teròpodes no aviaris va començar en llinatges primitius. Pel que respecte a l'Archaeopteryx, aquest estaria entre les dues bandes, però apropant-se als Teròpodes primitius pel que fa a mida, encara que amb alguna característica aviaria com una estructura anomenada Wulst, que no és present en els Teròpodes no aviaris i que està relacionada amb el processament de la informació durant el vol. Això porta a les conclusions que el cervell aviari, com les plomes, es va desenvolupar molt abans de que sorgís el vol i en un context molt diferent, possiblement relacionat amb la depredació, i que la forma final que va conduir al vol també va sorgir en diversos llinatges de dinosaures sense que hi hagués connexió.

Cladograma dels Teròpodes/aus des dels Al·losauroïdeus (representats per l'Acrocanthosaurus) amb reconstruccions dels seus encèfals per tomografia computada.
Foto: Nature.
La veritat és que se li ha donat un estatus gairebé totèmic a l'Archaeopteryx com a "primer ocell", pel que sovint o gairebé sempre ha estat molt difícil divulgar algun descobriment que el pugui perjudicar sense voler. Però totes les proves que s'han observat, entre les moltes més que hi ha, ni beneficien ni perjudiquen tant a l'Archaeopteryx com a qualsevol dels seus cosins tant aus com no aviaris. Simplement mostren que la transició dinosaure-ocell no és un arbre evolutiu definit, a diferència de la transició primat-humà, si no que tot el que s'entén com "au" pot haver aparegut dues o tres vegades com a mínim dins dels Teròpodes Celurosaures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada