Els Carnosaures.

Els Carnosaures (Carnosauria) són un clade de Teròpodes Tetanurs amb el rang d'infraordre, que forma part, junts amb els Celurosaures, del clade dels Aveteròpodes (Avetheropoda), més propers a les aus que als Megalosauroïdeus. El seu nom fa referència a que la seva dieta era carnívora,  tot i que gairebé tots els Teròpodes també la tenien. Antigament, es definia com a Carnosaures a tots els Teròpodes de mida molt gran, i tot i que és veritat que els seus membres superen els 5 metres de longitud, utilitzar la mida per classificar als animals ja no té sentit en el camp de la filogènia. El que realment importa és la morfologia corporal i òssia, que es pot analitzar per comparar dos o més tàxons. Utilitzant aquest mètode per a investigar sobre aquest grup, els paleontòlegs van descobrir, que a part de la mida, els Carnosaures compartien molt poques característiques més. Molts dels seus membres van ser classificats un altre cop com a Teròpodes més primitius o més avançats. Per exemple  els Tiranosàurids formaven part, abans, dels Carnosaures però ara es troben dins dels Celurosaures. També ho eren alguns Megalosàurids, Espinosàurids i Ceratosaures més primitius. Actualment, els Carnosaures estan formats per l'Al·losaure (Allosaurus) i els seus parents més propers.

Els Carnosaures comparteixen un seguit de característiques òssies amb l'Al·losaure i que els diferencien d'altres Teròpodes de gran mida que abans s'havien inclòs en aquest grup. Entre aquests trets s'hi troben: un crani gran, llarg i estret, fosses nassals engrandides, òrbites molt grans, una obertura o foramen a l'os lacrimal, banyes pre-orbitals basades en extensions del lacrimal, una fenestra anteorbital que s'expandeix cap amunt, apòfisis espinoses baixes en les vèrtebres de la regió de les espatlles, pues en els xebrons, un cap de fèmur inclinat cap amunt i un fèmur més gran que la tíbia. Cada gènere de Carnosaure tenia la seva pròpia cresta cranial, per exemple, el Criolofosaure de l'Antàrtida tenia una cresta transversal en forma de ventall que a primera vista semblava un tupè de cabell (que a molts recordava el pentinat del cantant Elvis Presley i per això li van posar el nom afectiu d'Elvisaurus). El Monolofosaure (Monolophosaurus) de la Xina tenia una cresta que es prolongava cap amunt que anava paral·lela al nas i que tenia una cresta triangular.

Els Carnosaures van aparèixer durant el Juràssic inferior-mitjà, tot i que el seu registre fòssil no és molt comú fins al Juràssic superior i el Cretaci inferior,que és quan es troben les espècies més representatives i amb més quantitats de fòssils. Va ser durant aquesta època quan es van convertir en els dinosaures depredadors principals i fins que els Celurosaures més evolucionats van ocupar el seu lloc a la cúspide de les cadenes alimentàries. Els fòssils de Carnosaures s'han trobat a tots els continents: Amèrica del Nord (Allosaurus, Acrocanthosaurus), Amèrica del Sud (Giganotosaurus, Piatnizkysaurus), Europa (Neovenator, Lourinhanosaurus), Àfrica (Carcharodontosaurus), Àsia (Sinraptor, Monolophosaurus), Antàrtida (Cryolophosaurus) i Oceania (Australovenator). Entre els Carnosaures es troben alguns dels Teròpodes més grans, com el Giganotosaure i el Carcarodontosaure, que tenien una longitud d'uns 14 metres (més grans que el Tiranosaure, però més petits que l'Espinosaure). L'Al·losaure feia entre 9 i 11 metres. Aquests gegants eren robusts, forts i pesants, tot i que no molt ràpids. Altres Carnosaures, com el Criolofosaure i el Monolofosaure, eren més gràcils i àgils. El que és veritat, és que totes dues formes eren igualment letals durant la caça.

La majoria dels Carnosaures forma part de la superfamília dels Al·losauroïdeus (Allosauroidea), que inclou a les famílies principals del grup: els Al·losàurids (Allosauridae), els Carcarodontosàurids (Carcharodontosauridae), els Neovenatòrids (Neovenatoridae) i els Sinraptòrids o Metriacantosàurids (Sinraptoridae/Metriacanthosauridae), depenent si comparteixen més característiques amb l'Al·losaure, el Carcarodontosaure, el Neovenator o el Sinraptor.

Hi va haver una època en que es va utilitzar una terminació genèrica anomenada Carnosaurus, actualment invàlida. Això possiblement es va originar durant un estudi del paleontòleg alemany Friedrich von Huene (que va ser qui va encunyar Carnosauria), que volia identificar uns fòssils de Teròpode com un Carnosaure identerminat, però durant el procés de publicació, la descripció va ser revisada ja que semblava que estava creant un nou gènere.

Cladograma dels Carnosaures amb els seus membres més representatius.
Foto: Viquipèdia.

Cranis de diversos Carnosaures.
Foto: Dennonyx.