salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 21 de febrer de 2015

Noves investigacions sobre Ictiosaures.

Els Ictiosaures, els "rèptils-peix", van ser uns dels animals marins més abundants i especialitzats del Juràssic. Ja fa 200 anys que Mary Anning va descobrir els seus primers fòssils a la costa de Dorset a Anglaterra i des de llavors s'han identificat un gran nombre d'espècies agrupades en set famílies. En el que portem de 2015 ja s'han nombrat dues noves espècies, cadascuna amb uns orígens força curiosos.

ICHTHYOSAURUS ANNINGAE, L'ICTIOSAURE QUE VA PASSAR DESAPERCEBUT

Com ja vaig explicar amb l'entrada que vaig fer sobre el Pentaceratops aquilonius, hi ha fòssils que s'emmagatzemen dins dels museus passant desapercebuts sense donant-los importància durant dècades (alguna vegada fins i tot segles) i que un dia tornen a sortir a la llum i revelen alguna cosa important, com que pertanyen a una nova espècie. I és això el que va passar amb el Ceratòpsid canadenc i ara també amb un Ictiosaure anglès. Aquest fòssil portava des dels anys 80 al magatzem del museu de Doncaster, al comtat de South Yorkshire, procedent dels rics jaciments del Juràssic inferior (189 M.A.) de Dorset i es va pensar que es tractava d'una rèplica feta amb guix, tot i que és ben real. Va ser recuperat pels paleontòlegs Dean Lomax, de la Universitat de Manchester, i Judy Massare de la Universitat Estatal de Nova York al 2008. L'estudi va ser presentat el 19 de febrer a la Journal of Vertebrate Paleontology, com una nova espècie del gènere clàssic Ichthyosaurus, Ichthyosaurus anningae, en homenatge a Mary Anning. En aquest esquelet es pot veure el contingut de l'estómac de l'animal, l'últim que es va menjar abans de morir, en aquest cas uns tentacles de calamar.

El fòssil holotip de l'Ichthyosaurus anningae.
Foto: Dean Lomax i Judy Massare.

Reconstrucció de dos Ichthyosaurus anningae nedant.
Foto: James McKay.


DEARCMHARA SHAWCROSSI, EL VERITABLE MONSTRE ESCOCÈS

El Dearcmhara, és el primer Ictiosaure identificat a Escòcia, un país on els fòssils de vertebrats del Mesozoic són escassos. Els fòssils del Dearcmhara van ser descoberts a l'illa de Skye el 1959 per Brian Shawcross, un caçador de fòssils que en comptes de vendre les restes, les va donar al Museu Hunterian a Glasgow. Si no hagués estat per això, els paleontòlegs no sabrien encara ara de la seva existència! El Deamchara ha estat descrit a partir d'ossos del crani, dents, vèrtebres i un húmer procedent de sediments del Juràssic inferior-mitjà  Toarcià-Bajocià (170 M.A.), amb els quals s'ha estimat que faria 4 metres de llargada. L'han descrit investigadors de la Universitat d'Edimburg a la revista Scottish Journal of Geology l'11 de gener. Els fòssils es poden veure en una exposició a Edimburg. Seria un dels depredadors principals d'un mar poc profund que cobria el nord de les Illes Britàniques durant el Juràssic. El nom genèric vol dir "rèptil marí" en gaèlic escocès, la llengua autòctona del país. El fet de que el Dearcmhara s'hagi descobert a Escòcia, ha fet inevitable que a la premsa el comparessin amb el llegendari Monstre del Llac Ness, que se'l descriu com un rèptil marí com els del Juràssic. 


Vèrtebres de l'holotip de Dearcmhara.
Foto: Scottish Journal of Geology.

Reconstrucció d'un Dearcmhara nedant.
Foto: Todd Marshall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada