Una de les primeres investigacions fetes per l'equip de l'ICP aquest any, més exactament per l'Albert Sellés i l'Àngel Galobart (que he tingut el gust de conèixer personalment), publicada a la revista Historical Biology sobre la revisió a la pertinença de l'oogènere (gènere d'ou fossilitzat) Cairanoolithus, típic del sud-oest d'Europa, incloent Catalunya.
El Cairanoolithus s'havia identificat fins ara com un ou de Sauròpode per característiques superficials, ja que els seus exemplars tenen una forma arrodonida i són de grans dimensions (més de 15 cm de diàmetre). El Cairanoolithus va ser identificat per primera vegada als anys 90 i el seu nom prové del poble de Cairanne (Cairana en occità), al sud-est de França, proper al jaciment on es van trobar els primers ous. Més tard es van trobar en un total de 25 jaciments diferents del sud de França i el nord de la Península Ibèrica, datats en conjunt entre fa 72,2 i 71,4 M.A., durant el Cretaci superior Campanià.
Tot i la seva aparent forma d'ou de Sauròpode, l'estudi dels paleontòlegs de l'ICP mostra que la seva microestructura era molt diferent. Al microscopi han observat una superfície llisa amb sistemes de porus, una característica que no s'observa en els Sauròpodes, però si en els Ornitisquis. En Sellés i En Galobart van buscar quin tipus d'Ornitisqui concretament. Primer ho van buscar entre els Hadrosauroïdeus, els Ornitisquis més comuns en els jaciments catalans i de tota Europa, però es van trobar amb el problema de que durant el període al qual pertanyen els ous Cairanoolithus no s'han trobat fòssils d'Hadrosauroïdeus en el Vell Continent, però si que hi són presents en el registre fòssil els Ornitòpodes Rhabdodòntids (Rhabdodontidae, la família del Rhabdodon, endèmica d'Europa) i els Tireòfors Nodosàurids, dels quals el gènere europeu més representatiu és l'Estrutiosaure (Struthiosaurus). D'aquests dos clades no s'han trobat ous fins ara.
No és fàcil assignar un tipus d'ou fossilitzat a un tàxon d'animal prehistòric basat sobretot a partir de restes òssies. És possible fer-ho si s'han trobat ossos dels progenitors als nius o els fòssils dels embrions a l'interior dels ous, però això només ha passat en comptades ocasions. Per saber si els ous Cairanoolithus pertanyien als Rhabdodòntids o als Nodosàurids, els paleontòlegs de l'ICP van comparar la mida dels ous amb la de l'obertura pèlvica (per on sortien els ous a l'exterior) d'ossos de les dues famílies. Abans he comentat que l'ou Cairanoolithus tenia un diàmetre molt gran. Els Nodosàurids tenien l'obertura pèlvica més gran que els Rhabdodòntids i només en aquest cas era prou gran per pondre ous Cairanoolithus. En conclusió, pertanyen al Struthiosaurus, ja que és l'únic Nodosàurids que s'ha trobat als Països Catalans i a Occitània.
Aquest ha estat un descobriment molt especial, ja que és la primera evidència que s'ha trobat d'ous de Tireòfors. A més, d'afegir-se, un nou membre a l'abundant i diversa fauna d'ous de dinosaures d'Europa sud-occidental.
 |
| Dos exemplars de Cairanoolithus. Foto: ICP. |
 |
| Dibuix d'un Struthiosaurus (catalanitzat:Estrutiosaure) ponent ous. Foto: ICP. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada