Aquest nou tàxon descrit fa pocs dies a la revista Zootaxa, prové de la Formació Kitadani, a la prefectura de Fukui, a Honsu, l'illa central del Japó, de la qual també provenen tres dels pocs dinosaures identificats a l'arxipèlag asiàtic i que el nom dels quals sempre comença per Fukui però amb terminacions diferents: Fukuiraptor (Teròpode Al·losauroïdeu), Fukuititan (Sauròpode Titanosaure) i Fukuisaurus (Ornitòpode Iguanodont). Però en aquest cas, el seu nom no ha començat de la mateixa manera que els altres, tot i que realment seria sinònim. El nom genèric vol dir "rèptil de Koshi", una antiga denominació de Fukui. L'específic prové de la ciutat de Katsuyama, propera al jaciment.
L'holotip s'ha trobat en roques del Cretaci inferior Barremià-Aptià i està compost d'un maxil·lar dret, l'arc neural de l'axis (la segona vèrtebra cervical que és, junt amb la primera o atles, l'única que rep un nom), un centre de vèrtebra dorsal, part d'un pubis i la part distal d'un fèmur. Sembla ser que pertanyen a un sol individu, ja que els ossos es van trobar en una superfície molt reduïda i no n'hi ha cap que estigui repetit.
Els paleontòlegs que han realitzat la descripció del Koshisaurus, Masateru Shibata i Yoichi Azuma, han hagut de tenir amb compte el fet que s'han trobat restes del Fukuisaurus al mateix nivell que les del nou dinosaure, amb el que hagués estat possible que fos el propietari de les restes. Però, vés per on, el Koshisaurus presenta característiques òssies suficientment diferents per no considerar-lo un Fukuisaurus. Altres característiques han servit per situar-lo filogenèticament dins dels Hadrosauroïdeus, entre elles la presència d'una fenestra anteorbital i tres crestes inferiors a la cara externa dels dents maxil·lars. Aquesta última característica s'observa en altres gèneres d'Hadrosauroïdeus com el Xuwulong (Aptià-Albià de la Xina), el Jinzhousaurus (Barremià de la Xina) i l'Altirhinus (Albià de Mongòlia), però que no presenten fossa anteorbital, el que indica que aquests últims estaven més avançats que el Koshisaurus. A la vegada, el Koshisaurus no està molt relacionat amb el seu veí i contemporani Fukuisaurus, si no que està més desenvolupat. En el mateix estudi on es descriu al nou tàxon, Shibata i Azuma van revisar la filogènia de l'identificat el 2003 i els resultats donen que seria molt pròxim al Proa valdearinnoensis de l'Albià de Terol i a l'Iguanodon clàssic, mentre que el Koshisaurus estaria entre els Hadrosauroïdeus més basals, als quals tant el Proa com l'Iguanodon no pertanyen tot i que tenen molt en comú perquè els Iguanodòntids (la seva família pròpia) és el tàxon germà dels Hadrosauroïdeus i forma un clade més inclusiu anomenat Hadrosauriformes.
Maxil·lar de l'holotip de Koshisaurus. Foto: Zootaxa. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada