El registre fòssil dels Hadrosàurids és un dels més rics i diversos entre els dinosaures, dins del qual també es troben els endocranis, fòssils del sostre cranial que mostren el que ha quedat de la cavitat cerebral de l'animal. Per estudiar-los d'una forma precisa sense destruir-los, els paleontòlegs utilitzen mètodes digitals com ara la tomografia computada (TC), amb el que es creen models 3D del fòssil i així poder visualitzar com seria i de que estava format l'encèfal. La morfologia endocranial o neuroanatomia dels Hadrosàurids és coneguda a partir d'exemplars nord-americans i asiàtics, però no en exemplars europeus, on s'han trobat molt pocs cranis complets, un dels quals pertany a l'Arenysaurus ardevoli, un Hadrosàurid de la subfamília dels Lambeosaurins descrit el 2009 a partir de fòssils trobats a Areny de Noguera (en castellà Arén), un petit poble de la Ribagorça, a l'Osca catalanoparlant, en un jaciment del Cretaci superior Maastrichtià pertanyent al grup geològic de la Conca de Tremp, compartint hàbitat amb el Pararhabdodon d'Isona. Doncs aquest crani a estat objecte d'estudi per part d'investigadors de l'ICP juntament amb procedents de la Universidad del Río Negro-Conicet (Argentina) i de la Universitat de Saragossa, el qual s'ha publicat a la revista PeerJ el 24 de febrer, tot i que ja hi havia una previsualització disponible des del 5 de novembre.
Es tracta del primer estudi fet amb l'endocrani d'un Hadrosàurid europeu, amb el qual s'ha utilitzat la tecnologia TC. En l'anàlisi de les imatges s'han trobat suficients indicis com per justificar la pertinença de l'Arenysaurus dins dels Lambeosaurins, un grup dins del qual es troba el famós Parasaurolophus nord-americà, els quals tenien els cervells més grans en proporció a la massa corporal dins dels Ornitisquis. També s'han trobat coses molt sorprenents: per exemple, els ossos de l'Arenysaurus indiquen que l'exemplar al qual pertanyia l'endocrani era un adult, però les característiques neurocranials són més típiques d'un subadult si es comparen amb altres Hadrosàurids. En els canals semicirculars de l'oïda interna, la seva altura és força diferent respecte a altres tàxons de dinosaures "bec d'ànec", el que és una prova de que els moviments dels ulls i el cap eren més reduïts en l'Arenysaurus. Segons els investigadors, aquestes i més són indicis d'un procés de nanisme en aquest dinosaure relacionat amb la condició d'insularitat (de viure en illes) que es tenia a Europa durant el Cretaci, un fet ja abans justificat per restes òssies tant d'Hadrosàurids com d'altres dinosaures.
El resultats d'aquest estudi donen nova llum a l'estudi dels Hadrosàurids europeus, sobretot amb el que està relacionat amb el seu mode de vida en un entorn insular i amb les comparacions anatòmiques amb els "bec d'ànec" d'Amèrica del Nord i Àsia.
 |
| Model de l'endocrani de l'Arenysaurus. Amb color les parts corresponents a l'antic cervell del dinosaure. Foto: ICP. |
 |
| Reconstrucció d'un Arenysaurus. Els seus fòssils s'exhibeixen al Museo de los últimos dinosaurios a Areny de Noguera. Foto: Viquipèdia. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada